Guillem Puig

 

253 Articles Published | Follow:
La figaflor, la primera figa de la temporada
Llum Gómez Campillo -54 anys- és la nova vocal Eco en el Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu. Palmesana de naixement, sempre ha mantingut un fort lligam amb la vall de Sóller ja que la visita des de ben petita i hi té part de la família. Administrativa d’una entitat pública, Llum Gómez sempre ha gaudit d’una plena consciència ecològica la qual cosa l’ha duita a ser sòcia de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA), a comptar sempre en les seves actuacions amb un fort sentiment ecològic i ara a entrar a la directiva de la Cooperativa. Pregunta.- Des de quan és la representant Eco al Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu? Resposta.- Vaig ser nomenada vocal Eco del Consell Rector de la Cooperativa el passat 20 de març, però fou en la darrera assemblea de l’entitat, el passat 31 de març, quan s’aprovà el meu nomenament, ja que havia de ser refrendat en assemblea. P.- Quina és la seva funció a la Cooperativa? R.- Cal dir que la secció Eco va ser creada fa només un any i la seva funció bàsica és el foment de la producció ecològica en les explotacions dels associats de la cooperativa. Els socis interessats en aquesta opció tenen a la seva disponibilitat, a més d’assessorament tècnic, les instal.lacions necessàries per a aquest tipus de producció. Ara bé, un requisit indispensable és estar inscrits al CBPAE. P.- Qué és el CBPAE? R.- És l’òrgan que certifica la producció ecològica a la nostra comunitat. El CBPAE -Centre Balear de la Producció Agrària Ecològica- és l’entitat que s’encarrega de realitzar els controls i certifica tots els productes ecològics que es produeixen o comercialitzen a les Illes Balears, des del camp fins al consumidor final, passant per totes les fases. Val a dir que la Cooperativa de Sant Bartomeu ja és un comerç Eco. P.- Quines són les principals propostes ecològiques que ofereix la Cooperativa? R.- D’una banda, està en marxa posar en funcionament una tafona ecològica; i de l’altra, ofereix assessorament tècnic. Sempre amb la idea primordial d’impulsar i afavorir aquest sector. P.- Quin tan per cent de conreu ecològic hi ha a la vall de Sóller? R.- Realment encara és escàs, però està en un clar augment. P.- Amb quin suport tècnic compta la Cooperativa ecològicament parlant? R.- La Cooperativa compta actualment amb dos tècnics, un per al conreu dels cítrics i un altre per a l’olivar. Tot i això, s’ha de dir que aquests tècnics ofereix assessorament tant als conreus ecològics com als conreus d’agricultura tradicional. A més, la Cooperativa ha ofert assessorament a través de diversos cursos realitzats per APAEMA. P.- Encara desperta suspicàcies la paraula “ecològic” entre la pagesia sollerica? R.- Sí, sobretot perquè costa molt canviar les dinàmiques que tradicionalment s’han duit a terme en la pagesia. Aquella frase que diu “aquí això ho hem fet sempre així” és indicativa d’una mentalitat molt mala de canviar; però es tracta de fer pedagogia i de predicar amb l’exemple. El fet d’haver duit a terme unes determinades pràctiques amb un cert èxit fa que es creïn dubtes sobre els resultats de les tècniques més innovadores. Es tracta d’una qüestió, també, de comoditat: no es canvia de tècnica perquè el que han fet tradicionalment encara els funciona; això sí, sense plantejar-se altres qüestions com les repercussions mediambientals. P.- Quins resultats s’obtingueren de la presentació de confitura de taronja i llimona ecològica que es va dur a terme durant la passada Fira de la Taronja? R.- Els resultats foren excel·lents: es va vendre tota la producció que hi havíem duit. A més, la gent es mostra molt interessada i no hi va haver cap tipus de prejudici. P.- El futur de la Cooperativa passa per l’ecologisme? R.- Es té molt en compte aquest aspecte i veig que se’l vol impulsar fermament. P.- Quin és el mètode a seguir si es vol passar d’un conreu tradicional a un ecològic? R.- Cal seguir una sèrie de passes i pautes. La primera passa és fer una sol·licitud d’inscripció al CBPAE; seguidament, un tècnic d’aquesta entitat passarà a fer una inspecció de la finca en qüestió on comprovarà els llocs d’emmagatzematge, que no hi hagi productes no permesos per aquesta entitat -si n’hi ha, es retiraran i es lliuraran a la conselleria d’Agricultura-, també es comprovarà si hi ha risc de contaminació de les finques veïnades i es comprovaran els límits de la finca o parcel.la; finalment s’iniciarà un Quadern de Camp. Aquest quadern de camp serà revisat anualment pels tècnics. Passat un any, la finca passarà a reconversió; i al cap de dos anys ja s’obtendrà el certificat d’agricultura ecològica. P.- Què s’ha de registrar al Quadern de Camp? R.- D’una banda, les dades establertes per la conselleria, i de l’altra les intervencions fetes a la finca o parcel.la amb una datació clara. També s’hi ha de dur un exhaustiu registre dels productes emprats -sempre autoritzats per la CBPAE-, així com un registre de les factures dels productes comprats per a la seva certificació. P.- Quina solució ecològica veu a la crema de poda per a la nostra vall? R.- En primer lloc, la trituració de les restes de poda: d’aquesta manera s’enriqueixen amb matèria orgànica els sols i n’afavorim la seva renovació; i en segon lloc, també existeix la tècnica del Biochar, es tracta de processar la biomassa mitjançant piròlisi. P.- Entén, per tant, qui pensi que l’ecologisme implica inversions econòmiques inassumibles per als pagesos? R.- No, perquè aquestes inversions s’han de contemplar a llarg termini; a més hi ha mesures com el cooperativisme que permetrien compartir aquests mètodes. Tot i això, ens hauríem de plantejar emprar cada cop més mètodes on s’estalviàs el màxim de combustible. Cal dir que a Sóller, els conreus solen ser en la seva majoria petits; a més, la gent no sol viure dels conreus, la qual cosa complica més la qüestió. P.- Es pateix d’una visió a curt termini? R.- Tal vegada sigui així. Hem de tenir molt present que la reconversió d’una finca no és un fet immediat: es tracta d’un procés lent i molt curós. P.- Quins són els principals entrebancs ecològics que afecten la pagesia sollerica? R.- La lluita per un canvi de mentalitat és, sens dubte, el més gran. Però anant a pràctiques més concretes: la presa de consciència de la importància de la reducció d’adobs químics de síntesi i l’optimització dels recursos hídrics. P.- Fruita ecològica és sinònim de fruita cara? R.- No, la fruita ecològica no és cara si tenim present que darrere aquesta pràctica hi ha uns mètodes de conreu que impliquen més temps i sobretot més qualitat i més respecte vers el medi ambient. P.- Quins tipus de producte Eco ofereix la Cooperativa? R.- Comptam amb dues línies: una de producte envasat -confitures de taronja i llimona ecològica- i una de producte fresc sota demanda -taronja i llimona ecològica, hortalissa, nispros...-. En alguna ocasió, també hem tengut oli. P.- Per acabar, quin missatge adreçaria als sollerics per tal d’incorporar-se a la dinàmica ecològica? R.- Els convit a participar d’un projecte molt engrescador i els vull fer saber que estic a la seva total disposició per assessorar-los en aquesta temàtica. Per contactar amb mi ho podem fer a través de la Cooperativa que em farà arribar les seves demandes.
Llum Gómez: “És important prendre consciència que hem de reduir els adobs químics”
Un estiu a l’hort, entre solcs, garangoles i la dolça remor de l’aigua
Cireres
Les cireres, una de les fruites més preuades de la primavera
La tàpera, una poncella mengívola que ens endinsa a l’estiu
L’alfabeguera, una aromàtica amb gran poder de suggestió
La morera, un arbre ornamental amb unes fulles ben suculentes
La cuina mallorquina, l’ànima de la casa
Fonoll
El fonoll, l’aroma de la primavera
GUILLEM PUIG Una de les característiques que més identifiquen les viles que aquests mesos d’abril i maig fan fira és l’aroma que, lenta però de manera perceptible, va envaint les cases, els carrers i qualsevol racó de la contrada: ha arribat l’hora de cuinar i menjar caragols! La suma de flaires de les diferents herbes que serveixen per condimentar i aromatitzar el plat més emblemàtic de les fires mallorquines, ens porta indefectiblement a l’ambient que es sol respirar a totes les cuines per aquestes dates. Si per una banda majors i petits s’han dedicat a anar a cercar els caragols durant els darrers dies, aprofitant la humitat provocada per alguna de les darreres brusques del mes d’abril -tot i que cada cop són menys freqüents-; de l’altra, la recerca de les herbes que han de servir per arrodonir el festí d’aromes i gustos que un bon plat de caragols ens proporciona es sol encomanar als majors de la casa, bons coneixedors dels secrets que ens amaguen els horts i jardins. Hort d’herbes aromàtiques Poques són les cases de la nostra contrada que no comptin amb un petit jardí o en un raconet del seu hort amb una parada d’herbes aromàtiques. Aquestes herbes utilitzades des de temps remots per aromatitzar i condimentar els menjars més variats, formen un element imprescindible dins la dieta mediterrània. Portadores d’aromes i gustos molt especials, la utilització d’aquestes herbes a l’hora de cuinar ha anat passant de generació en generació i ha esdevingut un dels pilars de saviesa en el món de la gastronomia popular. La sàvia combinació d’aquestes herbes s’ha convertit en un dels secrets més ben guardats pels cuiners i cuineres de la vila, ja que en la justa proporció de cada una d’elles rau l’èxit o el fracàs dels caragols a la sollerica. Aquest conjunt d’herbes es converteixen de manera involuntària en la vertadera essència del plat més típic de les nostres festes. La màgica combinació Tot i que cada casa té el seu estil de fer els caragols, on una mica més d’un dels ingredients bàsics es converteix en l’èxit del cuiner o cuinera de la casa; els caragols a la sollerica tenen unes herbes “bàsiques” el gust i l’aroma de les quals no hi pot faltar. Aquestes herbes són el fonoll, l’herbasana, el moraduix, el cost, el tarongí, la senyorida i la menta. Vegem-ne quines són les principals característiques de cada una d’aquestes herbes que fan el miracle de convertir en mengívols els caragols. Fonoll El fonoll o fenoll és una planta umbel.lífera de l’espècie Foeniculum Officinale que es fa fins a 150 metres d’alçada; té el tron dret i estriat amb moltes branques; les fulles estan dividies en lacínies nombroses, filiformes i llargues i les flors són grogues. El seu nom en castellà és hinojo; i es tracta d’una planta aromàtica molt freqüent als camps i conreus. Segons la cultura popular. “Fonoll i ruda fan sa vista aguda”. Herba-sana Es tracta d’una planta labiada de l’espècie Mentha Viridis i Mentha Silvestris, de fulles arrugades, oblonques i un poc asserrades; les seves flors són rosades o blanques. És una planta fortament aromàtica, i sol créixer per les voreres dels torrents i als jardins, preferiblement en zones humides. És utilitzada com a condiment i el seu nom en castellà és hierbabuena. Moraduix El moraduix o marduix és una planta labiada de l’espècie Origanum Majorana, de fulles peciolades i senceres; les flors solen ésser de color rosat. Es conrea als jardins, i s’utilitza com a condiment pel seu aroma. En castellà se la denomina mejorana o almoraduj. Aquesta planta ha generat molts de refranys: “Ja et conec, herbeta, que et dius moraduix” aquest refrany es sol utilitzar per indicar a algú que li hem descobert les intencions. “Del moraduix, l’amor en fuig”. “Moraduix escapçat, l’amor al costat”. “Pel març, el moraduix treu el nas”. “Moraduix, cap fluix”. Cost És una herba aromàtica de la família de les compostes, forma part de l’espècie Chrysanthemum Balsamita L. En castellà se la coneix com hierba de Santa Maria, balsamita o costo hortense. Té les fulles amples amb puntetes, i és molt usada en els guisats. A més diuen que bullida té la virtut d’actuar contra les picades de paparra, aranya i d’altres animalons. La cultura popular conserva aquesta glosa referida al cost. “En anar an es Castellot un ramell t’enviaré, i enmig hi posaré tres fulles de cost que cost”. Tarongí També anomenat tarongina o torongina, és una planta labiada de l’espècie Melissa Officinalis, vellosa i que sol tenir moltes branques. En castellà se l’anomena torongil. Fa olor de poncem, i té les fulles peciolades i rugoses; les flors tenen corol.les grogues i després blanques amb taques rosades. Senyorida També és coneguda com sajolida o sajulida; es tracta d’una planta labiada de l’espècie Satureia hortensis; és una herbàcia de fulles linears i blanes, té flors blanques o rosades de calze acampanat. És molt olorosa i s’empra per aromatitzar sopes, olives i altres aliments; en castellà se la denomina ajedrea. Menta Aquesta planta és labiada i en podem trobar de diferents subespècies, totes elles derivades del gènere Mentha. En castellà se l’anomena igual. És molt aromàtica i és molt utilitzada en gastronomia. Hi ha alguns refranys que en fan menció. “La menta de tot mal renta”, “La menta, l’amor augmenta”, “Menta, dona calenta”, o “Si vols que la dona estigui calenta, dóna-li aigua de menta”. A més aquesta planta, ha donat origen a una curiosa història. Hi ha una llegenda que explica perquè la menta floreix, però no grana. Diuen que quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte, hagué d’amagar-se entre unes garberes de blat perquè els soldats d’Herodes que els perseguien ja eren molt a prop; i mentre Maria, Josep i el nen Jesús estaven amagats, una mata de menta que floria al peu d’un marge no aturava de dir i repetir. “Sota la garbereta està” (o segons altres versions, “Sota la garbereta, l’infant i la marieta”). Els soldats, feliçment, no sentiren la denúncia de la menta, i passaren de llis, però la verge Maria volgué castigar la malvolença de la menta, i quan sortí de l’amagatall li digué: “Menta xerraire, floriràs però no granaràs”; i d’aleshores ençà, la menta no ha granat mai més. Les herbes que serveixen per aguiar els caragols gaudeixen d’un fort arrelament en la cultura popular de la nostra vall, i constitueixen un dels més evocadors records odorífers d’una determinada època de l’any, així com d’un indret que durant les primeres setmanes de maig s’omple de llum, de vida i de color.
Les herbes que arrodoneixen un bon plat de caragols