Fora Vila Verd

El Govern puja un 15% les ajudes destinades a les confraries de pescadors

El Govern puja un 15% les ajudes destinades a les confraries de pescadors

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica avui la convocatòria del Fons de…

Francisco Villalonga, nou gerent de PortsIB

Francisco Villalonga, nou gerent de PortsIB

Francisco José Villalonga ha estat nomenat nou gerent de PortsIB, prenent el relleu de Jaume Carbonell,…

El FOGAIBA abona més d'11 milions d'euros del pagament del saldo de les ajudes de la PAC 2023

Agricultura abona ajudes de la PAC de 2023 per valor de 4’2 milions

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través del Fons de Garantia Agrària i…

Amics de la Terra sembra plantes arbustives i mel·líferes a Son Torrella

Amics de la Terra sembra plantes arbustives i mel·líferes a Son Torrella

L’entitat Amics de la Terra, en col·laboració amb el gestor de la finca, expert forestal…

Santa Eugènia s'apunta al plogging

Santa Eugènia s’apunta al plogging

En resposta als reptes ambientals i amb l’objectiu de fomentar la consciència sobre la importància…

Marratxí es prepara per acollir una nova edició de la Fira del Fang, que obri portes aquest divendres

Marratxí es prepara per acollir una nova edició de la Fira del Fang, que obri portes aquest divendres

Marratxí tendrà obertes les portes, del dia 1 al 10 de març, la XXXIX Fira…

Tres cosidores i dissenyadores de moda solleriques, Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, fa mesos que treballen en el projecte que han titulat Ànima Tèxtil, que cerca convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil de la Serra de Tramuntana. Acompanyades pel batle, Miquel Nadal, i de la regidora de Cultura, Antònia Frau, aquesta setmana han presentat el projecte a les més altes instàncies del Consell de Mallorca: el seu president, Llorenç Galmés, i la consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca. Una de les peculiaritats d’aquest projecte és que està pensat per ubicar-se a l’interior de la Fàbrica Nova, un immoble en ruïna, però declarat Bé d’Interès Cultural i que fa dècades que s’intenta, des de diferents instàncies, que sigui dedicat a recordar el passat industrial solleric. Les promotores del projecte hi afegeixen noves idees a les anteriors iniciatives fallides, i pensen que hauria de convertir-se en un espai viu, de creació, ensenyament i perdurabilitat d’una activitat que consideren encara ben actual. Seu artesanal Les tres promotores del projecte conceben una seu artesanal de la Tramuntana, sostenible i autofinançada. Són conscients de l’estat actual de l’immoble i de les circumstàncies que l’envolten, però asseguren que és el moment de començar a remar en aquest sentit per, algun dia, fer que aquest projecte sigui possible. La regidora Antònia Frau, que ha estat present a l’acte de presentació d’Ànima Tèxtil, explica que aquest projecte “no pot dependre de l’Ajuntament”. Deixa ben clar que l’Ajuntament de Sóller no hi pot contribuir econòmicament, però anuncia que sí que hi donarà tot el suport que li sigui possible. Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí han presentat a l’Ajuntament i al Consell un dossier que proposa que la Fàbrica Nova compti amb un museu que expliqui la història de les fàbriques de Sóller, obert a visites de tot tipus i amb alguna maquinària en funcionament; però aquesta només hauria de ser una petita part de la instal·lació. La part més important seria la dedicada a la fabricació de noves teles, seguint els dissenys dels mostraris de les fàbriques desaparegudes, la seva venda al públic i el suport a les actuals cosidores, amb la venda de la merceria necessària per a la confecció de vestits tradicionals. També hauria d’acollir una escola artesana, un espai educatiu per a la promoció d’artistes locals, espais de coworking per afavorir petites empreses de disseny i moda, i un establiment de restauració amb productes locals. Sóller, lloc de referència Segons Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, en aquest moment Sóller és considerat un lloc de referència dins Mallorca pel que fa a la confecció de vestits tradicionals mallorquins, i tenen constància que moltes persones s’hi dediquen i que marquen tendència dins l’illa. Tot i això, temen que aquesta pràctica d’agulla i fil pugui desaparèixer a causa de l’elevada edat d’algunes de les cosidores, i creuen que el desenvolupament d’aquest projecte pot contribuir a potenciar l’art de la confecció i a fer-lo més perdurable. Aquest petit equip ha fixat l’ull en projectes similars en altres països, on s’han reinventat espais abandonats com el de la Fàbrica Nova per dedicar-los a l’artesania i la moda. Construïda l’any 1902 i tancada l’any 1971, la Fàbrica Nova és un exemple d’arquitectura industrial modernista. Malgrat el seu pèssim estat de conservació i la seva degradació, el seu interior acull encara nombrosos telers i els seus grans finestrals delaten la seva antiga funció com a fàbrica. És una de les devuit fàbriques que, durant gran part del segle XX, varen marcar el dia a dia de la ciutat, la seva economia i el seu sustent. El projecte Ànima Tèxtil ens recorda que ara fa 33 anys que va tancar les seves portes la darrera de les fàbriques, Ca les Ànimes, i les seves promotores es resisteixen a veure com mor tot el coneixement i tot el llegat de tantíssima gent que hi va treballar. Consideren que “ens trobam davant la darrera oportunitat per salvar la Fàbrica Nova i convertir-la en la Seu Artesanal de la Tramuntana, un lloc on recuperar i preservar, però també per reviscolar”, argumenten. Consideren que l’estructura de la Fàbrica Nova, la seva localització i història són perfectes per poder-hi dur a terme el seu projecte. Apel·len a projectes com els de Teixits Vicens, a Pollença, Can Bujosa, a Santa Maria, i Teixits Riera, a Lloseta, com a referències. El segon utilitza encara telers originals, però passa per un moment molt crític en mancar-li relleu generacional. “Com a ciutadans compromesos demanam ajuda per poder dur aquest projecte endavant”, diuen les seves promotores en el dossier. “Pensam que aquest espai no només podria ser atractiu per a artesans, sinó també per a visitants i ciutadans de Sóller”, expliquen. I consideren que l’edifici es pot obrir a diferents usos que poden convertir aquest projecte en sostenible i autofinançat, unes condicions que semblen imprescindibles perquè pugui tirar endavant. Tot i això són conscients de la dificultat del projecte i de la situació de l’edifici, així com dels diferents agents que han de prendre part en la seva execució. La potència industrial sollerica Sóller va arribar a sumar fins a 18 fàbriques de teixits, 500 telers mecanitzats i plantilles de treballadors que poc tenien a envejar a les actuals del sector turístic. Varen arribar a moure un mil·lenar de treballadors locals i, fins i tot, en algun moment va arribar mà d’obra de fora poble per cobrir la demanda. Des del segle XIV hi hagué a Sóller manufactura tèxtil que va anar evolucionant des de la llana i el lli fins que a principis del segle XIX es va introduir el cotó. També es va experimentar amb la seda. Aquest sistema de producció, encara manual, estava allotjat en els domicilis particulars. Però posteriorment tot aquest sistema de producció es va mecanitzart i industrialitzar i els telers manuals varen passar a ser de vapor, de fuel i elèctrics, i tota l’activitat es va concentrar a les fàbriques. Des de Sóller es creaven peces de vestir, pedaços de cuina, estovalles, llençols, roba militar i fins i tot matalassos, que s’esportaven a diferents punts d’Espanya i, en ocasions, també a l’estranger. Dins tota aquesta producció, les tres promotores del projecte Ànima Tèxtil en destaquen les peces de roba destinades a la confecció dels vestits de pagès i pagesa que tant d’èxit acumulen actualment i que són un dels motius principals d’aquesta iniciativa.

Un projecte per convertir Sóller en la capital de l’artesania tèxtil

Tres cosidores i dissenyadores de moda solleriques, Bel Colom, Aina Crespí i Antònia Crespí, fa…

El departament de Medi Rural i Marí del Consell Insular d'Eivissa ha organitzat un curs sobre cultius hortofructícoles dirigit a joves i agricultors professionals de l’illa que els ha portat a inicis d’aquest mes de febrer a visitar diverses cooperatives de les zones de Barcelona i Tarragona. Així, com a preparació d’aquest viatge, la primera setmana de febrer va tenir lloc una formació sobre serveis, ajudes, marc normatiu, gestió tècnica a explotacions i Fons Europeus en el Parc Insular de Serveis Sa Coma. En la segona part d'aquesta formació, dirigida a la millora de gestió i organització en producció i comercialització del sector de fruita i hortalissa, durant els dies 5 al 9 de febrer, els joves agricultors eivissencs es varen desplaçar al sud de Catalunya, a Barcelona i Tarragona, per conèixer de primera mà els casos d’èxit de diverses cooperatives de la zona. D'aquesta manera, els participants varen visitar la Cooperativa Agrícola del Prat de Llobregat ‘SCCL a Mercabarna’, Cooperativa formada per 20 socis, amb una extensió conreada de 250 hectàrees amb productes de temporada com la Carxofa Prat, el Meló del Prat i fruites i verdures fresques, així com també varen conèixer el Parc Agrari del Baix Llobregat i la Federació de Cooperatives agràries de Catalunya, constituïda en 1983, integrada per 189 cooperatives, i més de 30.000 socis productors, amb un 36% de la producció final agrària. A la zona del Maresme, varen visitar la Cooperativa agrícola ‘El Progrés-Garbí SCCL’, una fusió de 2 cooperatives de la zona (Progrés i Garbí) amb 60 socis que produeixen hortalisses i fesols a la zona del delta del Tordera (mongeta del ganxet, DOP). Més tard varen visitar la Cooperativa Conca de la Tordera ‘SCCL’, que centra la producció d’hortalisses de la zona amb comercialització de proximitat, i varen visitar també l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentaries (IRTA), un centre amb línies d’investigació d’estratègies de control de plagues i patògens, base genètica de millora de cultius i valorització de residus. A la zona de Valls/Reus varen visitar la societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls ‘SCCL’, una de les cooperatives agrícoles més antiga de Catalunya, amb més de 100 anys d'experiència, especialitzada en olis, vins, fruits secs i calçots. A la zona Terres de l’Ebre, varen conèixer el Grup Fruiter de Benissanet, SCCL a Benissanet, Cooperativa de fruita dolça més gran de la demarcació de Tarragona i l'Ebre recentment fusionada (2022) amb la cooperativa agrícola Sant Jaume, per adaptar els serveis a la reconversió dels cultius i diversificar la producció amb la fruita seca, l'olivera i la vinya. El viatge formatiu va tancar amb la visita a la zona de Prades, acudint a la Cooperativa de Prades que compta amb quatres seccions diferenciades de patata (IGP patata de Prades, varietat Kennebec), avellana (DOP avellana de Reus), llúpol i cereals.

Una expedició de pagesos eivissencs visita cooperatives de Barcelona i Tarragona

El Consell Insular d’Eivissa ha organitzat un curs sobre cultius hortofructícoles dirigit a joves i…

Recuperat un antic camí de Palma a Puigpunyent que connecta amb la Ruta de Pedra en Sec

Recuperat un antic camí de Palma a Puigpunyent que connecta amb la Ruta de Pedra en Sec

Els ajuntaments de Calvià, Puigpunyent, Palma i també el Consell de Mallorca han acordat recuperar…

Oli d'Oliva de Mallorca celebra un tast amb 38 referències de quinze oliers

Oli d’Oliva de Mallorca celebra un tast amb 38 referències de quinze oliers

L’Aljub del Museu d’Art Contemporani de Palma ha acollit avui la Nit de l’Oli, la…