Reportatges

2026, Any Internacional de l’Agricultora

Les Nacions Unides han declarat el 2026 Any Internacional de l’Agricultora, una iniciativa que posa…

L’Alzinar: Defensem la pagesia: Aturem el Mercosur

No al Mercosur. Els acords comercials amb Mercosur  (Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Bolívia, a…

La festa de Sant Antoni 2026 atorga més protagonisme al dimonis

Per a aquest Sant Antoni 2026 sa Pobla ha volgut atorgar major protagonisme als dimonis…

El Consell de Mallorca ha iniciat el procediment per declarar les Beneïdes de Sant Antoni de Muro com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM), en reconeixement del seu valor històric, cultural, social i identitari. Es tracta d’una de les manifestacions festives més arrelades del calendari murer i d’un dels actes més emblemàtics dedicats a Sant Antoni Abat arreu de Mallorca. Les Beneïdes constitueixen l’acte central i més multitudinari de les festes de Sant Antoni al municipi. La celebració simbolitza el vincle històric entre la comunitat, el cicle agrari i la devoció al sant, patró dels animals i de la pagesia. La festa combina rituals religiosos, elements simbòlics, música, dansa, gastronomia i una participació intergeneracional que s’ha mantingut viva al llarg dels segles. Els orígens documentats de la festivitat es remunten a l’edat mitjana. Amb el pas del temps, la celebració ha evolucionat sense perdre’n l’essència, incorporant nous elements que conviuen amb els més tradicionals. Entre els trets característics destaquen la benedicció dels animals, la desfilada de carrosses, la presència dels dimonis, els xeremiers, la banda de música, els gegants i els caparrots, així com l’ús de símbols com el penó de Sant Antoni, la murta, l’aigua beneïda i la indumentària tradicional. La celebració s’emmarca dins el mes de gener, just després de les festes de Nadal i Reis, i dona inici a un conjunt d’activitats d’oci, bauxa, cultura i entreteniment que omplen el municipi. La revetlla del 16 de gener és un dels moments més intensos del calendari festiu. Aquell vespre, el fred d’hivern es combina amb la calor dels foguerons, que esdevenen punts de trobada d’amics i familiars. El ball dels dimonis i de Sant Antoni, davant l’esplanada de l’Ajuntament, dona pas a l’encesa dels foguerons amb un correfoc que omple el poble de llum i color. Durant la revetlla, la majoria de carrers organitzen foguerons on es comparteixen torrades de llonganissa i botifarró, espinagades, vi i el so constant de les ximbombes. Després del sopar, la festa continua amb propostes repartides en diferents places: ball de bot davant l’Ajuntament, orquestres i ball de saló a la plaça de la Tercera Edat i la festa del jovent a la plaça de Sant Martí. El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals i una figura molt estimada al municipi, Muro viu el moment més esperat: les Beneïdes. L’acte sempre se celebra aquest dia, encara que caigui entre setmana, i comença a les 15.30 hores. La festivitat s’inicia amb una gran desfilada d’animals, on no hi falten ovelles i cavalls, però també cans, moixos, ocells, conills i tota mena d’animalets. Petits i grans es vesteixen de pagesos i pageses per portar-los a beneir, en una imatge que reflecteix l’esperit d’una societat tradicionalment agrària. Després de la benedicció, té lloc la desfilada de carrosses, un dels elements més vistosos de la jornada, encapçalada pel penó de Sant Antoni, que marca de manera clara l’inici i el final del recorregut. Aquesta combinació d’elements religiosos, populars i simbòlics ha convertit les Beneïdes en un referent de les festes d’hivern de l’illa. Diversos estudis han documentat la importància d’aquesta celebració dins el patrimoni cultural local. L’investigador murer Damià Payeras Capó (1953) ha dedicat una part destacada de la seva obra a analitzar les festes i balls populars del municipi, amb publicacions a la revista Algebelí, a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i a les Jornades d’Estudis Locals de Muro, de les quals fou impulsor i coordinador. La seva obra Festes i balls populars de Muro recull amb detall la riquesa d’aquest llegat festiu. La documentació històrica situa l’arribada de la devoció a Sant Antoni a Mallorca després de la conquesta catalana de 1229, de la mà dels frares antonians amb el suport del rei Jaume I. Ja al segle XIV es té constància d’un altar dedicat a Sant Antoni de Viana a l’església de Sant Joan Baptista de Muro. Aquesta devoció es manté viva amb elements patrimonials com el frontal de tissú sobre fons d’argent datat el 1875, que s’exposa anualment el dia del sant. La vitalitat de la festa també es reflecteix en les incorporacions més recents. El 2004 s’estrenaren els gegants xeremiers Antoni i Joan; el 2005 es recuperaren les figures demoníaques, que posteriorment augmentaren en nombre; el 2006 s’hi afegí la colla dels Dimonis de sa Pedrera i, el 2015, els caparrots que representen personatges vinculats a la vida de les possessions mureres. La tradició de Sant Antoni també es nodreix de llegendes populars, com la del porquet que el sant hauria curat d’una deformitat i que des d’aleshores l’acompanya. D’aquí prové el simbolisme del porc com a emblema de la societat pagesa i costums antics com la cria comunitària d’un porquet, propietat de l’església, que es rifava o subhastava per Sant Antoni. El sant és considerat protector dels conreus, de les terres i dels oficis tradicionals relacionats amb els animals. El reconeixement com a Bé d’Interès Cultural Immaterial suposa posar en valor una festa que combina patrimoni, identitat i participació col·lectiva, amb unes Beneïdes que continuen marcant el calendari festiu de Muro i projectant la vila arreu de Mallorca.

Les beneïdes de Muro, essència santantoniera

El Consell de Mallorca ha iniciat el procediment per declarar les Beneïdes de Sant Antoni…

En Pericu nas de micu, l’han tancat a sa presò, perque va anar a robar faves, a s’hort des governador!!

Cançons i música de les Pitiüses en un gran Cançoner

L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i l’Institut d’Estudis Eivissencs inauguren avui al Far de…

Una vida a les muntanyes i tot allò que s’apaga

Abraham Orriols signa amb Una vida a les muntanyes un llibre que és molt més que la…

L’Alzinar: Festes passades, coques menjades: Menys por i violència!

Festes passades, coques menjades. Festes passades, coques menjades. Però el compromís amb el futur continua…

Sa Pobla va donar el «sus» a les seves Festes de Sant Antoni

Com vàrem comentar a aquestes pàgines de Fora Vila, aquest passat dimecres, sa Pobla va…

La gastronomia entre Sóller i França vista pel cuiner Toni Pinya

Avui en dia se’n parla molt de menjar, no hi ha cap mitjà de comunicació,…

Per gener, sembra l’arbre fruiter

L’etapa inicial de l’any ve marcada en el calendari pagès per tota una sèrie de…