Ara llegint
Francisca Alcover, poetessa i antiga treballadora del Ferrocarril de Sóller, camí de ser beata

Francisca Alcover, poetessa i antiga treballadora del Ferrocarril de Sóller, camí de ser beata

Francisca Alcover, poetessa i antiga treballadora del Ferrocarril de Sóller, camí de ser beata

El papa Francesc ha aprovat avui la promulgació del decret que reconeix les “virtuts heroiques” de Francisca Alcover Morell (1912-1954), poetessa sollerica, antiga treballadora del Ferrocarril de Sóller i fervent catòlica, un gest que li obri les portes cap al procés de beatificació, un objectiu pel qual fa algunes dècades que s’hi treballa tant des de les parròquies de Sóller com des de la Diòcesi de Mallorca.

El papa ha signat aquest decret després de mantenir una audiència amb el cardenal Marcello Semeraro, prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, en la que també s’han reconegut decrets per a altres processos de beatificació.

Amb aquesta passa, Francisca Alcover passa a ser considerada “venerable serventa de Déu”. Per tal que una venerable sigui beatificada s’ha d’haver produït un miracle gràcies a la seva intercessió, segons dictamina la Santa Seu.

La biografia

Francisca Aina Maria Alcover Morell, segons la biografia publicada per la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller, va néixer en aquesta mateixa ciutat el dia 19 d’octubre de 1912. Els seus pares, Pere Antoni Alcover Pons i Maria Morell Castanyer, havien emigrat a França com tants d’altres sollerics d’aquesta època i tenien un comerç a Carcassona. Seguiren el costum dels sollerics i tornaren a la Vall quan es varen retirar. Compraren accions de negocis locals com El Gas SA, el Banc de Sóller i el Ferrocarril de Sóller. De fet, Pere Antoni Alcover formava part de la junta directiva de les tres entitats, els tres bucs insígnia de la ciutat de principis del segle XX.

Alcover va estudiar a l’escola de les monges Escolàpies. A la Fira de Sóller de l’any 1920 va ser una de les Valentes Dones de Can Tamany, un costum que encara avui es manté.

Les Mares Escolàpies fundaren una escola nocturna gratuïta per ensenyar a llegir i a escriure a moltes dones solleriques que no havien tengut la sort d’anar a l’escola d’al·lotes. Francisca Alcover, que ja havia acabat els seus estudis, els feia classes gratuïtament.

​Activa vida religiosa

L’any 1933 Mn. Rafel Sitjar, rector de Sóller, va fundar l’Acció Catòlica Femenina i Francisca Alcover, que aleshores tenia 21 anys, en fou elegida secretària i el 1939, presidenta, càrrec que va ocupar fins l’any 1942. Va participar activament de la vida religiosa local. De fet, les publicacions periòdiques locals li serviren per defensar les seves fortes conviccions religioses: “El luchador” (1933-1941), setmanari “Sóller” (1930-1953), “La Voz de Sóller” (1930-1936), el full de les Joves d’Acció Catòlica “Excelsior”, així com “Ecos de Sóller” i també “La Almudaina”.

En ells hi escrivia sobre temes de moral cristiana, però també articles i poesies d’altres temàtiques. Va aprendre català i gran part de la seva obra hi està escrita. També tenia cura de persones malaltes i ancianes.

Amb la seva mare.

Uns problemes econòmics de la seva família feren que es posàs a treballar a les oficines del Ferrocarril de Sóller, sense oblidar la seva labor d’apostolat: participava cada dia a la celebració de l’eucaristia, cada setmana rebia el sagrament de la penitència i vivia una vida interior molt intensa. Els que encara la recorden la descriuen com una dona molt entranyable i amb facetes similars a la d’una santa.

L’any 1951 li varen aparèixer els primers símptomes d’un tumor cerebral i poc a poc va anar perdent la visió i el moviment, fins a la seva mort, que va ocórrer el 10 de març de 1954, als 41 anys d’edat.

Els setmanaris de Sóller es feren ressò de la seva mort. La conducció del cadàver al cementeri fou multitudinària i les manifestacions de dolor generalitzades.

Deu anys després, es feren diferents homenatges en els quals es demanava que es començàs un procés de beatificació.

L’any 1980 es posà el seu nom al carrer que travessa la barriada de l’Horta, amb l’apel·latiu de poetessa.

Capella de la Parròquia de Sant Bartomeu on hi reposen les seves restes.

L’any 1997 es donà inici al seu procés procés de beatificació amb un acte presidit pel bisbe Teodor Úbeda amb la presència del postulador Mn. Gabriel Ramis. Dos anys després s’exhumaren les seves despulles, que des d’aleshores acull la Parròquia de Sant Bartomeu i des d’aleshores un grup de sollerics duu endavant activitats per mantenir viva la seva memòria i aprofundir en el procés de beatificació que avui ha fet un important passa endavant.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt