Visita al jaciment prehistòric de Son Mas des Potecari (Inca)

Un grup de col·laboradors i familiars ha pogut gaudir de la presentació del resultat dels treballs de neteja i adequació del jaciment de Son Mas des Potecari al matí del dissabte dia 4 de març. Està previst ampliar aquesta acció divulgativa del patrimoni del municipi d’Inca amb properes visites.

La codirectora del projecte de recerca Magdalena Sastre i el regidor de patrimoni Andreu Caballero de l’Ajuntament d’Inca, han desenvolupat la presentació acompanyant als visitants en un recorregut pels punts més interessants del jaciment. El mateix consta, com a elements principals, amb un talaiot de planta circular i una plataforma esglaonada de grans dimensions, que la fa única a Mallorca.

Les primeres notícies sobre el potencial arqueològic de la zona són de principis del segle XX. Uns pagesos varen trobar a un punt indeterminat de Son Mas, dins el municipi de Llubí, un cap de bou de factura similar a la dels famosos Bous de Costitx. Malauradament, tot i que es va engegar una campanya perquè quedes l’illa, es varen vendre a un antiquari que els va portar fora de Mallorca. Avui en dia son part de la col·lecció del Museu Arqueològic de Catalunya. La segona notícia fora alarmant. Als primers anys seixanta una empresa constructora va arribar a un acord amb la propietat per tal de convertir els munts de pedres en grava per a carreteres. Quan Guillem Rosselló i Bordoy, director del Museu de Mallorca, va intervenir i aturar, la desfeta s’havia consumat. Una gran part de les restes havien desaparegut o havien estat danyades per la maquinària. El mateix Rosselló i Bordoy va fer la primera investigació científica sobre l’excavació. No és fins al 2017 que es fan unes feines de neteja preliminars que es continuen l’any 2021 amb una primera campanya d’adequació a la qual seguirà una segona al darrer trimestre de 2022.

Magdalena Sastre va explicar la metodologia seguida en el projecte. El talaiot circular just s’ha netejat a l’espera de futures intervencions. La feina principal s’ha desenvolupat en la plataforma esglaonada. Aquesta consta d’un primer mur de forma vagament circular d’un diàmetre de 18 metres i una alçada inicial d’1,70 metres. El segon mur –interior- arriba fins als 11 metres de diàmetre i es conserven 1,50 metres d’alçada. Els murs de construcció ciclopia estan construïts amb pedres d’entre 0,70 i 0,50 metres, arribant a una amplada de 2,50 metres. A la part nord hi ha una obertura que dona accés a un passadís malmès per la vegetació i els enderrocs. La primera campanya es va concentrar en la consolidació del parament sud, molt afectat per l’acció de la maquinària de la constructora. Va ser necessari fixar grans pedres per evitar que tot el conjunt i el parament s’esbaldregués per sempre més. La segona campanya es va concentrar en la zona nord. El que inicialment era una feina d’alliberar d’enderrocs i restes es va convertir en la descoberta d’un possible tercer mur o anell, a l’espera de les anàlisis de totes les restes trobades.

S’ha trobat una gran quantitat de material que abasta des de l’any 1000 aC fins a època de dominació andalusina. Les restes de ceràmica abasten des de les produccions manuals d’època talaiòtica fins a les elaboracions a torn dels períodes púnics, romans i andalusins. La presència d’eines de sílex i d’ossos d’animals permet fer-se una idea de l’estil de vida dels pobladors. Magdalena Sastre destaca quelcom que fa únic a Son Mas des Potecari. Es tracta d’un lloc habitat des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana, però no hi ha restes d’habitació posteriors, cosa que permet obtenir una gran quantitat d’informació sobre totes aquestes etapes de la nostra història, sense contaminació d’èpoques modernes. Als voltants s’han detectat altres restes d’estructures que indiquen el potencial arqueològic del jaciment.

Andreu Caballero va agrair la inestimable col·laboració de la propietat que ha permès –via conveni- l’inici dels treballs i la seva consolidació. També va recordar la feina dels professionals que gestionen el jaciment i la dels col·laboradors voluntaris que hi han participat en les campanyes desenvolupades. La fundació Es Garrover ha col·laborat notablement en la neteja de la vegetació i la coberta vegetal. Va fer esment del patrimoni del municipi d’Inca com una de les riqueses de la ciutat i la seva comarca. Més de trenta elements estan catalogats i inventariats. La manca de recursos és l’entrebanc principal pel seu coneixement i estudi amb una aposta pel seu estudi científic i posada a l’abast de la ciutadania.

A futur es desenvoluparan més visites i s’està a l’espera de determinar de quina manera es continuaran les feines en el jaciment. Totes les intervencions s’han fet amb coneixement, autorització i supervisió del departament de patrimoni del Consell de Mallorca.