Andreu Adrover: “Volem estendre les alzines dolces perquè l’aglà té tants usos com la garrova”

Va ser el seu padrí qui li va parlar de les diferents varietats d’alzina dolça. Llavors va prendre consciència que aquells arbres vells amagaven un coneixement que encara es conservava i que no s’havia de perdre. Andreu Adrover, president de l’Associació de Varietats Locals, és el responsable del projecte de caracterització de les varietats locals d’Alzina Dolça. Ens explica còm comença aquest projecte que ha permés identificar diferents varietats que tenim a Mallorca. La seva continuació ha estat l’empelt de diferents varietats d’alzina dolça amb la col·laboració de la UIB i el viver de Menut. Un procés que a llarg termini pretén recuperar els usos de l’aglà dolç. Una aposta de futur cap a aliments que puguin suportar un clima de cada vegada més càlid i amb més sequeres.

Pregunta.- L’alzina ha estat històricament un arbre important a les Illes?

Resposta.- Històricament ha estat un arbre molt important per diferents motius, el primer de tot és que era menjar pel bestiar i per l’engreix de porcs sempre ha estat un aliment molt important; i per altra banda, els aglans dolços també han estat consumits per l’ésser humà. Després sobretot a la muntanya els alzinars han estat lligats als carboners, per fer el carbó i per mantenir el bosc net i evitar incendis. Es un arbre que sempre s’ha aprofitat per consum animal, consum humà i per llenya, te una fusta bona i apreciada.

Era menjar pel bestiar i per l’engreix de porcs; i per altra banda, els aglans dolços també han estat consumits per l’ésser humà”

P.- Els alzinars se sembraven o és un arbre que creixia de forma silvestre?

R.- Podríem dir que les dues coses. L’alzinar de muntanya que coneixem és més silvestre. Després a altres zones de Mallorca i al Pla trobam alzines aïllades que solien ser sembrades. Se sembraven per donar menjar als animals, o si volies fer una producció amb més quilos o més qualitat també s’empeltaven de dolç.

P.- Has parlat dels usos de les alzines. Hi ha un moment que es deixen d’explotar els alzinars?

R.- La seva decadència va estar lligada a la decadència de tot el camp de Mallorca. En els anys 50-60 amb l’entrada del turisme, en el moment que es va deixar de cuidar la terra per anar a fer altres feines, els alzinars també es deixen de cuidar. S’han deixat d’engreixar animals i no hi ha hagut interès en seguir empeltant alzines dolces.

P.- Com sorgeix el projecte de caracterització de les varietats locals d’Alzina Dolça?

R.- Feia uns anys que comentàvem que ho hauríem d’estudiar però sempre teníem moltes feines i no ens hi arribàvem a posar. Realment va ser gràcies a Joan Montserrat de l’empresa Balanotrees de Tarragona que ja estava empeltant alzines agres a dolces a un petit viver que té a Catalunya i estava estudiant les varietats que trobava per diferents llocs de la península. Va ser ell qui ens va demanar si podíem fer un poc de prospecció de les varietats d’aglà dolç a Mallorca. Ens pagava per fer aquesta feina i vàrem trobar que era el moment de fer-ho.

P.- I què va ocórrer?

R.- Va ser llavors quan ens n’adonàrem de la gran diversitat que tenim. Les prospeccions que estam fent son d’arbres empeltats d’aglà dolç, arbres molt antics que algú en el seu moment va empeltar perquè considerava que era una varietat bona. Ara mateix tenim enviades 18 mostres de fulles d’alzina a laboratori per fer els marcadors moleculars i estam pendents que ens diguin quines varietats són diferents i quines són iguales. Això ho feim amb el suport econòmic de l’IRFAB (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera- abans SEMILLA) que ens ha permès  fer l’analítica d’aquests arbres. Encara ens queden molts més arbres per analitzar, tenim uns anys d’anar fent feina a poc a poc, anar fent analítiques per arribar a saber quantes varietats d’alzina dolça hi ha en total.

L’objectiu final és saber totes les varietats d’alzina dolça que hi ha i fer unes col·leccions on es puguin conservar totes aquestes varietats”

P.- Què preteneu amb aquest projecte?

R.- L’objectiu final és saber totes les varietats d’alzina dolça que hi ha, fer unes col·leccions on es puguin conservar totes aquestes varietats, i una vegada les tenguem totes al mateix lloc, l’interessant serà, ja en un altra etapa, poder fer algún estudi comparatiu entre varietats: quina és mes productiva, quina és mes dolça, quina té un major valor nutricional… No pots comparar un arbre que està enmig de la Serra de Tramuntana amb un que està a Felanitx, no és just comparar aquestes dues varietats a la vegada si no es troben en el mateix ambient.

P.- Per una banda heu fet aquestes prospeccions, però també teniu un viver d’alzines a la finca de Menut, a la serra de Tramuntana.  

R.- És la continuació de la mateixa feina. Primer la feina va començar per la comanda que ens havia fet des de Catalunya en Joan Montserrat i una vegada vàrem veure tot el que teníem vàrem trobar que això s’havia d’aprofitar. Llavors ens proposàrem,  sense cap subvenció ni cap ajuda ni una, fer aquests empelts. Vàrem xerrar amb en Jaume Vadell de la UIB i ens vàren deixar un espai i una sala dins d’un hivernacle, per la seva banda, el viver de Menut ens ha cedit gratuïtament les alzines d’un any. Per què alzines d’un any? Normalment l’alzina és un arbre que s’empelta a camp quan ja té moltes vegades més de 10 anys i pot aferrar o no, el de l’alzina és un empelt complicat. En canvi si empeltes alzines d’un any, et permet empeltar-ne moltes, avançar molt aquesta feina i ja sembrar a camp arbres que t’assegures que ja són dolços i de la varietat que tu vols.

P.- Com ho vàreu fer?

R.- Els arbres els vàrem empeltar a la UIB i ho férem a l’hivern, normalment es fa a inici de primavera però noltros ho vàrem empeltar quan feia fred. Vàrem muntar una estanteria amb un tub calent, posàrem una resistència que feia calentor i la planta la posàvem tombada donant-li calor al punt de l’empelt per cicatritzar-lo.  És un mètode que vàrem aprendre a través de Joan Montserrat a Catalunya. Després d’estar 3 setmanes a l’estanteria amb aquest punt de calentor, trèiem la planta d’allà i la passàvem a l’hivernacle, i dins l’hivernacle és on varen començar a brotar de l’empelt.

P.- Quin índex d’èxit vàreu obtenir?

R.- Evidentment hi va haver un percentatge que no va funcionar, però sobre un 40-50 % si que varen aferrar, que amb alzines és un molt bon percentatge. I una vegada va començar a fer més calor dins l’hivernacle, les vàrem dur al viver de Menut i allà ens fan el favor de cuidar-les tot l’estiu i ens asseguram que estan en bones condicions. Noltros hi feim visites per fer les feines: encanyar, podar, fermar, però ells s’encarreguen de cuidar-les el dia a dia. La idea ara a la tardor és repartir els arbres a les diferents col·leccions que volem fer i després fer-ne arribar a socis que n’havien comanades. Ara tenim a Menut unes 300 alzines dolces que han aferrat. Estam contents.

P.- Aquest projecte és un camí de llarg recorregut.

R.- Enguany era una primera prova i hem vist que ha funcionat bastant bé. La idea l’any que vé es tornar fer un altra empeltada i fer-la ja més gran per fer arribar arbres a tota la gent que en vulgui. També, a mesura que poguem, volem anar fent més prospecció i analitzar més varietats.

Realment l’aglà dolç s’està emprant en molts de tipus de productes, es fan farines per fer molt de productes diferents com pastes, dolços, torrons”

P.- La idea final seria que es pugui tornar a valorar i emprar l’alzina i l’aglà dolç?

R.- Ara mateix no té sentit fer propaganda dels seus usos perquè aquests aglans són molt difícils de trobar. Però la idea seria que es vagin estenent les alzines dolces i així com s’estengui l’aglà, anar estenent el seu us: fer que la gent torni a conèixer els seus usos i aprofitar els nous que es puguin treure. Realment l’aglà dolç s’està emprant en molts de tipus de productes, es fan farines per fer molt de productes diferents com pastes, dolços, torrons… Igual que la garrova abans era un producte per pobres i ara és un producte que va caríssim i és cercat. A l’aglà, l’arbre en sí no és tan ràpid, és més lent de produir, tot i que el fet que l’empeltem l’ajudarà a començar a produir abans. Hem de tenir en compte que totes les previsions són de que cada any hi haurà més sequera, i anar cap a aliments que necessiten molta d’aigua potser no és encertat. En canvi anar cap a arbres adaptats al clima mediterrani i que puguin suportar bé sequeres podria ser interessant. I el fet de tenir tantes varietats ens pot donar lloc al dia de demà a estudiar diferents característiques, adaptacions a la sequera, productivitat.. dona molt de joc de cara al futur.

P.- Has dit que hi ha hagut molt d’interès en aquest projecte.  

R.- A nivell de públic general s’ha interessat moltíssima de gent. Des de que vàrem començar a fer les primeres publicacions de que començàvem a empeltar molta de gent s’ha interessat per saber on pot trobar aquest arbre, gent que no ho coneixia i la que ho coneixia ha estat molt contenta de que es tornin a empeltar.

P.- Quina és la teva relació amb les alzines?

R.- Per la zona on visc, a Son Negre de Felanitx, hi ha diferents arbres que els pagesos coneixen i d’al·lot el meu padrí els me va mostrar. Eren alzines molt velles que encara són vives i me va cridar l’atenció que d’aquelles alzines que estaven abandonades el meu padrí sabia el nom de cada varietat: d’avellaneta, de la monja Riera, de la campaneta…, i gràcies a aquesta prospecció he vist que encara queda molta de gent que ho coneix, però que hem de fer feina perquè sinó arribarà un dia que ningú les coneixerà. 

P.- Encara hi ha gent que els coneix i també gent que coneix la tècnica de l’empelt?

R.- Per sort a Mallorca encara queden empeltadors, i per exemple, en Joan Coll de Llubí, a través de l’Associació de Varietats Locals ha donat cursos d’empeltar alzines, i també ens n’ha ensenyat. Són gent que coneixen les varietats de la seva zona i ens han mostrat bastantes alzines empeltades d’ells, de fa 10-20 anys. Vull dir, que encara és viu.

L’alzina és un arbre que tenim com a silvestre i no anam a mirar si l’aglà és bo o no. A tothom li agrada veure una alzina, però ja no l’apreciam com un fruiter”

P.- L’ametller o el garrover són més coneguts. L’alzina no es veu tant com a arbre sembrat.

R.- L’alzina és un arbre que tenim com a silvestre i no anam a mirar si l’aglà és bo o no. A tothom li agrada veure una alzina, però ja no l’apreciam com un fruiter, com un arbre productiu per al consum. Una reflexió que sempre faig és que hem trobat alzines dolces que tenen centenars d’anys, i això vol dir que les varietats d’alzina que trobam a Mallorca deuen ser de les varietats locals més antigues que tenim. Moltes varietats, per exemple la tomàtiga fa 200 anys que va arribar a Europa, i la tomàtiga de ramellet la tenim com lo més mallorquí que hi ha. D’olivera si que n’hi pot haver d’igual o més antigues, però l’ametller pot ser que sigui més recent. De figuera si que hi ha qualque varietat datada al segle XII. L’alzina deu ser del més antic que tenim.