Antoni Mayol: “L’urbanisme d’Alcúdia queda segellat pels privilegis rebuts fa 500 anys”
Alcúdia commemora enguany els 500 anys de la concessió del títol de Ciutat. L’atorgà l’emperador Carles V el 18 de juliol de 1523, després que Alcúdia es mantingués fidel al poder establert durant la guerra de la Germania. Dos anys després, l’any 1525, els habitants d’Alcúdia serien beneficiats amb el privilegi de la franquesa de tots els drets. Un privilegi que exonerava de pagar drets en els transaccions comercials, amb determinades puntualitzacions. L’Ajuntament d’Alcúdia ha dedicat enguany el programa de les festes de Sant Jaume a recordar aquests fets que marcaren la història d’Alcúdia. D’aquests privilegis i les seves conseqüències en parlam amb Antoni Mayol, arxiver municipal d’Alcúdia.
Pregunta.- Quins fets varen motivar aquesta la concessió del títol de ciutat a Alcúdia?
Resposta.- Va ser pel paper que va desenvolupar Alcúdia durant la guerra de les Germanies, on part de les autoritats del Regne de Mallorca es refugiaren dins Alcúdia pel fet d’estar muradada, d’altres se n’anaren a Eivissa, altres fugiren a Menorca i d’altres es refugiaren al Castell de Bellver. Ja abans de finalitzar la guerra, les autoritats demanaren que els alcudiencs fossin recompensats a canvi de l’ajuda prestada al bàndol mascarat. Aleshores, el rei va atorgar una sèrie de privilegis a Alcúdia, alguns eren honorífics, com poder dur la vara el batle pels altres pobles, dur determinades togues i estoles de diversos colors, però els més importants eren el del títol de Ciutat, que atorgava una segona ciutat al Regne amb tot l’estatus jurídic que això comportava, i el que va donar 2 anys després, el privilegi de totes les franqueses, que atorgava als alcudiencs i als seus descendents una exempció fiscal sobre les imposts indirectes d’aquell moment, com si ara ens llevassin l’IVA.
P.- Sabem per què Alcúdia va ser l’única població de Mallorca que es va mantenir fidel a les autoritats durant la Germania?
R.- El fet que hi hagi la murada és determinant, això sense cap mena de dubte. Però, per exemple, a la revolta forana, que és l’anterior i tenia els mateixos motius fiscals, el paper d’Alcúdia és totalment diferent i està muradada igual. Per tant, què canvia? No ho sabem. Igual que a la revolta forana hi havia alcudiencs en un i altre bàndol, també passà a la Germania. Va influir el fet que es refugiïn aquí les autoritats i també el fet d’haver sortit bastant escaldats de les multes de l’anterior revolta. Però realment no ho sabem.
P.- Tenim documents escrits en aquest sentit?
R.- Hi ha les cròniques a posteriori que varen escriure els guanyadors sobre el paper fet pels alcudiencs. Els alcudiencs d’entrada, en els primers mesos de la revolta, no s’oposen directament, de fet Alcúdia no està en contra dels motius de la Germania de redistribució de la càrrega fiscal entre el Regne, però no està d’acord en l’execució de la força, tal vegada perquè saben que han estat bastant castigats a l’anterior revolta. També hi ha constància de que, ja durant la Germania, mentre eren assetjats, el Jurat del Regne de Mallorca demana que Alcúdia sigui recompensada.
“Els mateixos que havien promogut que Alcúdia fos recompensada, no estan d’acord amb la recompensa atorgada, sobretot pels privilegis fiscals.”
P.-Que va suposar per Alcúdia rebre el títol de Ciutat i aquests privilegis?
R.- En un primer moment res perquè després de dos setges el poble ha quedat tan malament, que té dificultat per refer-ser econòmicament. En un segon moment, passats uns 15-20 anys, més pels beneficis fiscals que no pel títol de Ciutat, hi comença a haver un conflicte constant amb les autoritats del Regne. Els mateixos que havien promogut que Alcúdia fos recompensada, no estan d’acord amb la recompensa atorgada, sobretot pels privilegis fiscals. El rei no dona privilegis sobre el seu patrimoni sinó sobre el patrimoni del Regne, sobre els impostos que anaven a sufragar el Regne.
El fet de no pagar imposts suposa que els alcudiencs puguin jugar amb avantatge, sobretot per introduir vi, blat i altres productes a Ciutat de Mallorca. Què suposa? Que a Alcúdia, que per l’Albufera i les terres del terme no és un indret amb una gran producció agrícola ni de cereals, molta producció de la resta de la part forana es faci passar de manera “il·legal” per producció d’Alcúdia. Per exemple, documentam al llarg del segle XVI una setantena de cellers dins la ciutat d’Alcúdia, molts de pagesos feien vi fora d’Alcúdia però el duien a emmagatzemar a Alcúdia pel fet de ser segellat i no haver de pagar a l’entrada de Ciutat. Una espècie d’estraperlo. Aquest fet provoca un conflicte institucional entre la Universitat d’Alcúdia i la del Regne que es perllongarà segles.
“Molts de pagesos feien vi fora d’Alcúdia però el duien a emmagatzemar a Alcúdia pel fet de ser segellat i no haver de pagar a l’entrada de Ciutat. Una espècie d’estraperlo.”
P.- Fins quan es mantenen aquests privilegis?
R.- Els privilegis es mantenen fins al desastre de 1715 quan, després del tractat d’Utrecht que posa fi a la guerra de Successió espanyola, les potències internacionals es reparteixen el pastís de la monarquia hispànica i en aquell moment Menorca queda en mans d’Anglaterra. La nova monarquia, els Borbons, són els primers que no ratificaran els privilegis d’Alcúdia. A més, el Decret de Nova Planta suposa el canvi institucional a tot el Regne, i la prohibició de l’idioma que ni a Alcúdia ni a la resta de Mallorca serà efectiva fins després de 70 anys.
El fet de no ratificació dels privilegis el 1715, afegit a les pestes de Marsella de 1720, el tancament del port d’Alcúdia i el fet que la principal font comercial d’Alcúdia era Menorca i Menorca és l’enemic, fa que Alcúdia quedi despoblat. Una causa més de la despoblació són els elevats impostos municipals. Al segle XVIII, el municipi estava molt endeutat, al fet de no tenir privilegis, hi hem de sumar la necessitat d’enviar constantment ambaixades a la Cort per intentar ratificar els privilegis i els conflictes judicials. A més s’havia de sostenir la fortificació de la ciutat de forma individual i el manteniment de tropes, perquè Menorca està en mans d’Anglaterra i hi ha més tropes que l’habitual.
“La nova monarquia, els Borbons, són els primers que no ratificaran els privilegis d’Alcúdia.”
P.-Que suposa la pèrdua dels privilegis al 1715?
R.- A finals del segle XVIII quasi tot el poble estava en runa, el plànol d’en Ballester ens mostra que quasi tot estava sense construir, les cases s’han convertit en horts, parla de 400-500 habitants. Això fa que s’inicii un període de reivindicació del títol de Ciutat, que no havia estat ratificat. Es en aquest moment quan tenim documentats tots els personatges del folklore mallorquí: àguiles, David, Sant Joan Pelós… que s’han perdut. L’any 1743 l’Ajuntament, encara Universitat d’Alcúdia, publica 700 exemplars dels seus privilegis.
També dins aquest període de reivindicació es comencen a escriure històries on es mitifica el paper dels alcudiencs durant la guerra de les Germanies, trobam que la Verge de la Victòria els ajuda a guanyar el setge contra els agermanats, Fra Martí Ventayol escriu una història que fa pocs anys trobàrem i recuperarem. Son històries curioses perquè algunes d’aquestes eren recopilacions d’historietes anteriors, que amb el canvi de monarquia han de variar un poquet el missatge, perquè algunes estaven a favor del candidat austríac. L’any 1854, el metge Joan Reinés escriu “La perla de Alcúdia”, una novel·la que mitifica el paper dels alcudiencs.
De fet, és arran d’aquest despoblament que encara tenim murades. Al segle XIX, quan es produeix el creixement demogràfic amb les noves mesures sanitàries i higièniques, Alcúdia te capacitat de creixement i no necessita tombar les murades per expandir-se perquè està despoblada. Pareix que es una cosa antiga que no ha tengut res a veure amb la fisonomia actual de la ciutat però realment aquest fet ha deixat petjades per tot.
P.-Què ens ha arribat d’aquests privilegis a l’actualitat?
R.- La mitificació, que encara continua. L’escut, perquè un d’aquests privilegis que va lligat al títol de Ciutat és el fet de poder posar les armes de la monarquia damunt la murada a les entrades de la ciutat. L’escut que hi ha ara a la façana de Ca’n Domenech és el que hi havia a la entrada d’Alcúdia des de Palma, a la segona murada. Des del segle XVI l’escut antic d’Alcúdia va canviant amb el pas del temps, tenim una vintena d’escuts diferents, tots amb l’àguila. Això és el que queda, representativitat, i el fet de tenir per fer estudis històrics.
També, el mateix urbanisme d’Alcúdia queda segellat de forma clara per aquests privilegis. Els casals típics d’Alcúdia, que són diferents a la resta de Mallorca, és pel fet de posar aquestes finestres pels escuts nobiliaris de les famílies a les façanes, una manera de tenir un cert estatus. Encara avui en dia, amb la restauració d’aquests casals, Ca’n Fondo, Ca’n Torró, Can Domenech, veuràs moltes d’aquestes finestres.