Christoph Hafner: “Volem mostrar a la gent que pot participar i fer coses per la comunitat”

Al barri de Canamunt, al Casc Antic de Palma, compten des de 2021 amb una xarxa de sensors mediambientals lliure i autogestionada. Es una iniciativa del projecte BarriLab de l’Associació de Veïnes de Canamunt. Després d’aquesta primera experiència, des d’aquesta entitat s’ha posat en marxa el projecte Fum-Bi-Ci, una proposta que vol visibilitzar l’impacte de l’ús del cotxe a la ciutat a través d’una xarxa de sensors mòbils, situats a les bicicletes o patinets. Aquest projecte de ciència ciutadana està dirigit, en una primera fase, a centres escolars. Christoph Hafner realitza aquestes accions junt amb Carlos Orts. Els dos són membres de Maker Space Mallorca, i són responsables també del projecte Fum-Port i dels sensors de renou situats a diferents barriades de Palma. 

P.-Com sorgeix el projecte Fum-Bi-Ci?

R.- A l’Associació de Veïnes de Canamunt hem creat el que s’anomena el Barrilab de Canamunt, que és el banc de proves de com ens imaginam el barri. Tenim diferents grups: un grup d’urbanisme tàctic, un de barri comestible, Canamap, i una xarxa de sensors mediambientals. Amb els sensors mediambientals començarem fa 3 anys. Tenim una xarxa de sensors de renou, qualitat de l’aire i de radioactivitat, a part de temperatura, pressió… Ara ens hem expandit a d’altres barris i estam posant sensors a Santa Catalina, passeig Marítim i la Llonja per crear una xarxa mediambiental veïnal. 

Hem ideat el projecte Fum-Bi-Ci perquè realment existeixen pocs mesuraments, i normalment són fixes i no estan a l’alçada del vianant. La idea era crear un projecte escolar on els mateixos alumnes construeixen l’aparell, saben programar-lo i analitzar les dades. Els alumnes ens ajuden també a desenvolupar un producte més estable, no és un projecte tancat.

“Hem ideat el projecte Fum-Bi-Ci perquè realment existeixen pocs mesuraments, i normalment són fixes i no estan a l’alçada del vianant.”

P.-Fa 3 anys que vareu posar els sensors al barri. Quines dades heu recollit?  

R.- Fer prototips és complicat i durant aquests tres anys hem estat fent proves. Ara ja tenim un prototip que és estable, que fa un mesurament correcte, per això hem començat a expandir-ho a altres barriades. Tenim dades de Santa Catalina, sabem els punts problemàtics i el perfil de renou que es genera. Segons el perfil, la idea és cercar solucions. Amb el renou és més fàcil que amb la contaminació. Son dades públiques i transparents. La idea és que la gent prengui consciència i cerqui alguna solució.

P.- En quin punt està el projecte Fum-Bi-Ci?

R.- Ara tenim dos instituts concertats: l’Antoni Maura i el Joan Alcover. També hi participa el centre concertat Santa Magdalena Sofia. La idea és cercar un institut més que estigui a zones interessants de mesurar i veure els resultats. Està dirigit a alumnes de 3er i 4rt d’ESO, però també podrien ser de Batxillerat. La idea no és fer noltros els tallers, sinó que els centres que s’apunten es facin seu el projecte i el repeteixin quan vulguin. El professors poden també ampliar el model, poden imprimir ells mateixos la caixa i poden fer canvis. Si hi ha demanda, l’any que ve es pot ampliar a d’altres centres educatius.  

“La idea no és fer sempre noltros els tallers, sinó que els centres que s’apunten es facin seu el projecte i el repeteixin quan vulguin.”

P.- Quin material necessiten per dur-ho a terme?

R.- El sensor està fet de tal forma que sigui fàcil de connectar. Actualment l’aportam noltros perquè ara aquest projecte està finançat en part pel Govern i demanam, si poden, que com a mínim comprin un kit i ja et tenen pel centre. Un kit costa 160 euros. Els dos instituts ja han dit que en compren un de més i la seva idea és instal·lar-lo fixe a l’escola. 

P.-Que voleu mesurar amb aquests sensors que empraran els centres educatius?

R.- Volem mesurar l’aire a nivell del recorregut que fa una persona. Serà interessant veure de quina manera pot influir el recorregut que fas. Hem pensat en la bici, per també pensar en la mobilitat sostenible, i aquí ens hem trobat que hi ha més patinets que bicis. I també hi ha gent que va caminant, no hi ha problema, també pot dur el sensor.

Totes les dades son accessibles a través d’una pàgina web opensensemap.org, on també es poden consultar tots els sensors d’altres ciutats. Es interessant perquè pots comparar les teves dades amb Berlín o Barcelona. No és una prova pericial, no és per després anar al jutjat i reclamar, és una monitorització a llarg termini en la qual podem detectar incidències, i després no som noltros sinó l’Administració qui hauria de prendre part. 

“Els Makers volem acostar la tecnologia a la societat. Abans només podies comprar aparells molt cars, i ara amb poc esforç pots crear dispositius.”

P.- Quina és la teva funció en el projecte?

R.- Som dues persones que venim del mon Maker i formam part de l’Associació de Makers de Mallorca. Els Makers volem acostar la tecnologia a la societat. Abans només podies comprar aparells molt cars, i ara amb poc esforç pots crear dispositius. Amb Makers Mallorca el passat juny vàrem fer al Parc de la Mar la primera regata solar amb vaixells petits.

P.-Per què creus que és important aquest projecte?

R.- Es un tema de ciència ciutadana. Intentam implicar a col·lectius perquè col·laborin, i a més, les dades son transparents, tothom les pot consultar. Són les dues bases, i al final també és un projecte comunitari, és una manera de mostrar a la gent que es poden fer coses, que com a individu pots participar i fer coses per la comunitat.