Gaspar Mestre: “Vull veure si puc adaptar el cicle del ciuró al nou clima”

L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) i l’Associació de Varietats Locals han alertat aquest estiu del declivi del ciuró mallorquí degut als efectes del canvi climàtic. A la campanya d’enguany, expliquen, només 7 dels 18 pagesos ecològics que n’han conreat tenen ciuró per vendre o, simplement, per tornar a sembrar. Gaspar Mestre (Felanitx,1985) fa uns 4 anys que conrea ciuró mallorquí i enguany, reconeix, la collita no ha estat bona. Tot i això, de moment en continuarà sembrant per intentar adaptar el ciuró a les noves condicions ambientals. 

Pregunta.- Des de quan et dediques al camp i perquè decideixes fer de pagès?

Resposta.- La meva família paterna sempre han viscut del camp. Jo vaig cursar estudis i vaig acabar fent feina d’oficina, però amb el temps em vaig adonar que el que realment m’agrada és el camp. La jubilació del meu pare em va dur a fer el pas d’agafar el seu relleu, i al 2017 vaig agafar les terres.

P.-Quins cultius conrees?

R.- Tenc una guarda d’ovelles, per això la gran part dels terrenys és per pastures on faig cultiu associatius d’herbacis i lleguminoses. La resta de terrenys faig també cultius associatius o bé rotació de cultius amb favó, ciurons, blats, ordis i civades. 

P.-Des de quan conrees ciuró mallorquí? 

R.- Crec que deu fer uns quatre anys. El primer any en vaig sembrar dos o tres sacs només amb la idea de que fos per consum propi i per tal de multiplicar un poc la llavor si anava bé, l’any que va venir davant, com més o manco havia anat bé, vaig pensar que convenia dedicar més superfície a lleguminoses, així com també per tal de diversificar els cultius d’aquestes. Ara tenc entre 3 i 5 quarterades de ciuró mallorquí. 

P.- Quina feina suposa el cultiu del ciuró mallorquí? Demana molta dedicació?

R.- Sobretot el que demana és que la terra estigui molt ben preparada, s’han de fer moltes passades a fi de que no surtin herbes, ja que la planta del ciuró es molt baixa i si hi ha herba tot d’una li passa damunt.

P.-Com ha anat la campanya d’enguany?

R.- Enguany a jo m’ha anat bastant malament ja que va envestir molta d’herba.

P.-Tendràs ciuró per vendre?

R.- Encara no l’he passat per la ventadora i no sé molt bé que en sortirà, però quasi segur que no, no en tendré per vendre.

“Ja no serveixen els tempos que seguien antigament, i que podem trobar sovint recollits en dites populars.”

P.- Des d’APAEMA i l’Associació de Varietats locals alerten del declivi del ciuró mallorquí per mor del canvi climàtic. Quina és la teva opinió? 

R.- La meva experiència amb el ciuró és de fa molt poc, però segur que el canvi climàtic té a veure amb aquest declivi, ja que tot s’hi veu afectat en el camp. En pocs anys hem hagut de adaptar-nos, per exemple, avançant les sembres. Ja no serveixen els tempos que seguien antigament, i que podem trobar sovint recollits en dites populars.

“Els cultius intensius el que fan és agreujar els problemes mediambientals, per això no vaig dubtar en fer agricultura ecològica.”

P.-Segons han explicat APAEMA i l’Associació de Varietats Locals, en només cinc anys, el nombre de productors que conren ciuró mallorquí ecològic ha caigut un 33%, i la superfície ha davallat un 43%. Quina és la teva situació? Et planteges deixar de cultivar-lo o reduir la superfície?

R.- Tot hi que aquest darrer any no anat lo bé que tocava, de moment sembraré el mateix que aquests darrers anys. Em fa ganes fer un parell de proves més, per tal de veure si puc adaptar de qualque manera el cicle del ciuró al nou clima, si no ho aconsegueixo segurament en uns anys ho hauré de deixar anar.

P.-Com veus el futur del camp davant dels canvis socials i mediambientals? 

R.- En primer lloc pens que els cultius intensius el que fan és agreujar els problemes mediambientals, per això no vaig dubtar en fer agricultura ecològica, ja que al meu parer l’important és saber observar i adaptar-nos a aquests canvis. 

Per un altra banda, la importació de productes de baixa qualitat i baix preu fa que el nostre producte sovint no tingui sortida o se’n hagin de abaratir els guanys fins al punt de deixar de ser rendible. També cal dir que, per sort, comença haver-hi un sector de la població que va agafant consciència dels beneficis que tenen els productes de proximitat, tot i que aquests productes són més cars i no estan a l’abast de tothom. Per desgràcia, i degut al seu preu elevat, la majoria de la població no pot gaudir del seus beneficis en qüestió de salut i es veu obligada a consumir productes que a la llarga poden resultar perjudicials per la salut.