Guillem Mas: “Es important que la gent recordi que la confrontació i la guerra no arreglen res”

“Aquesta és la petita història d’un jove montuïrer que no es conformà amb el que en principi li tocava viure, una vida com la que tenien la majoria de coetanis de la seva edat, treballar de pagesos o jornalers al camp”. Així introdueix Guillem Mas Miralles la història de Rafel Ribes Miralles (1902-1936), pilot d’aviació. La podem llegir al darrer número de la col·lecció Quaderns Montuïrers,  promoguda per l’Associació Cultural Bona Pau de Montuïri. Guillem Mas Miralles documenta la trajectòria d’aquest montuïrer que va triar la carrera militar i que va ser executat poc després de començar la Guerra Civil que l’agafà “al lloc i al moment equivocat”. Guillem Mas Miralles és historiador i col·laborador de la revista Bona Pau des del 1988. L’exemplar es lliura de forma gratuïta amb el número de novembre de la revista Bona Pau i coincideix amb la celebració dels 70 anys d’aquesta publicació. 

Pregunta.- Qui era Rafel Ribes Miralles?

Resposta.- Rafel Ribes Miralles provenia de família de pagesos, en aquell món que era Montuïri a principis del segle XX la major part del poble vivia de la pagesia, no hi havia sortides professionals pels joves, només hi havia el sacerdoci, la immigració o l’exèrcit. Ell va triar l’exèrcit i va anar progressant. Va començar des d’abaix de tot, de soldat d’infanteria a començament dels anys 20 i poc a poc va anar pujant de rang, quan va ser sergent va ser destinat al Marroc que en aquell moment estava en guerra i ens suposam que allà va ser on va conèixer per primera vegada l’arma d’aviació. Va continuar la seva carrera escalant de sergent a sotstinent, i llavors a alferes fins arribar a un grau d’oficial.

Comparat amb els seus paisans de la seva edat, a l’any 36, quan la seva carrera estava formada, havia conegut quasi tota Espanya. Els cursos de formació es feien a molts de llocs distints i tenia també una formació mundana més elevada que els seus coetanis.

La seva vida es va veure trencada pel començament de la Guerra Civil. Aquest jove montuïrer va estar on no tocava en el moment que no tocava. El 18 de juliol de 1936 ell es trobava a l’aeròdrom de Getafe a Madrid, i juntament amb un mecànic se li va ordenar que llançàs periòdics pro-governamentals, a favor del Govern de la República, sobre algunes ciutats de La Manxa: Albacete, Socuellamos i Almansa. Es tractava de llançar aquests diaris, “El Sol” i l ‘“Ahora”, per demostrar a la gent que el cop d’estat havia fracassat i tornar al punt de partida. Però un moment donat la brúixola de l’aparell es va espenyar i varen haver d’aterrar forçosament a un aeròdrom de Sòria, Los Negreros, allà varen ser detinguts per la Guàrdia Civil, traslladats a Burgos, se’ls incoà un consell de guerra i fou afusellat l’octubre de 1936 juntament amb el seu copilot. 

“La seva vida es va veure trencada pel començament de la Guerra Civil. Aquest jove montuïrer va estar on no tocava en el moment que no tocava”

P.- Va ser afusellat just al principi de la Guerra Civil, quan potser ell tampoc coneixia la situació real del conflicte.

R.-En el moment en que esclata la Guerra Civil s’emet un bàndol signat pel general Emilio Mola que deia que a partir d’aquell moment tots els militars s’havien d’aixecar en contra del Govern republicà estassin allà on estassin. Rafel Ribes es trobava a l’aeròdrom de Getafe, no va tenir cap actitud en contra del Govern establert, se li dona una ordre i la cumpleix. I el que li imputen els militars, o el consell de guerra, era bàsicament que no s’havia aixecat en armes i que havia quedat sota la submissió del Govern republicà. 

Hi ha una carta en la que s’acomiada de la mare i el germà on diu que si hagués sabut això s’hagués posat a favor dels que es varen aixecar contra el Govern republicà. Però encara que hagués volgut demostrar que no era pro-republicà, i fins i tot amb companys seus que estaven dins del bàndol franquista en aquell moment que el defensen, així i tot és executat. 

Jo el que tenc més clar és que quan comença una guerra de vegades ens pensam que a una banda hi ha els blancs i a l’altra els negres o els vermells o els blaus. La guerra la primera conseqüència que té és el caos i el descontrol. A una guerra no hi ha un moment donat que se’ t perdoni per ser d’una banda o de l’altre, s’estableixen unes normes i s’executen, sense cap raó moral ni ètica, de vegades. 

P.-Què podem aprendre d’aquesta història? 

R.-La història també té la seva part didàctica. Que la gent entengui que quan més ens allunyam de les guerres que han passat més perdem la consciència del que són i és important que la gent recordi que la confrontació i la guerra no arreglen res. Bé, arreglen coses per uns quants.

Es evident que si s’hagués trobat a una ciutat on va triomfar l’alçament s’hagués incorporat al bàndol franquista i hagués estat pilot, a lo millor hagués arribat lluny a la carrera militar. El va trobar al lloc més inoportú en el moment més inoportú. 

P.- Quines han estat les vostres fonts per el·laborar aquest treball? 

R.- Les fonts d’informació han estat primer els Arxius Militars, el de Torrelodones a Madrid ens va passar l’expedient on es detalla tot el seu procés. El segon ja és una carambola, el consell de guerra el vàrem obtenir a l’Arxiu Militar del Ferrol i vaig tenir la sort de tenir allà a una coneguda i amiga de Montuïri, na Francisca Bauzà, que el va fotografiar tot i me’l va fer arribar. Aquesta és la part documental. Llavors hi ha la part d’arxius privats: la documentació fotogràfica i documental que tenien els seus nebots, que ja no son vius, però que els seus fills me féren arribar. La majoria és correspondència d’en Rafel Ribes amb familiars, amics, al·lotes i també fotografies. I això m’ha donat un contingut més humà.

P.-Les cartes eren molt importants en aquella època. 

R.-Hi ha un altre personatge, l’entorn, el context històric on vivia, i la correspondència ens mostra com era Montuïri en aquella època i les relacions que tenia. Vaig decidir posar la correspondència a part i l’he separada en 3 grans grups: la familiar, amb els amics i la correspondència sentimental.

P.- A Montuïri coneixien aquesta història?

R.- Ara estam parlant d’una persona que va viure fa 100 anys i la gent que havia sentit parlar d’ell ja no hi és. La gent que no té interès amb història és complicat que el coneguin.

“Jo crec que per fer història local lo primer de tot és esser del poble. Perquè quan fas una feina d’aquest tipus et trobes tot un entramat de personatges que ja saps qui són”

P.-Aquest llibre és el número 19 de la col·lecció Quaderns Montuïrers. Quin és l’objectiu d’aquesta col·lecció? 

R.-La vàrem crear l’any 2001 perquè a la revista Bona Pau de vegades als que fèiem articles d’història no ens bastava l’exemplar mensual per desenvolupar tot l’article i havíem de posar “ seguirà el més que ve” o “continuarà”. Per això decidírem que per treballs llargs faríem una col·lecció a part. Hi ha hagut de tot: treballs d’història, musicologia, cossiers, etc. La majoria són de caire històric i permeten recuperar petites fases de la història del poble que s’haguessin perdut. 

P.-Com a historiador s’ha interessat sobretot per aquesta època, Guerra Civil i postguerra?

R.- Vaig esser desviat cap a aquest moment històric. Quan vaig començar a interessar-me per la història local m’interessava més el segle XIX, però va intervenir gent per fer-me treballar sobre l’època més contemporània: la república, la guerra civil, la postguerra. Ara tenim dues dècades ben treballades, del 31 al 52, i m’agradaria també treballar els anys 20 i els anys 10, però has d’estar bé anímicament per començar una cosa d’aquestes.

P.- I tenir temps, paciència i capacitat per destriar la informació dels arxius. 

R-.Jo crec que per fer història local lo primer de tot és esser del poble. Es complicat que una persona pugui entrar a Montuïri, Consell o Petra i que no sigui d’allà. Perquè quan fas una feina d’aquest tipus et trobes tot un entramat de personatges que ja saps qui són, i per això has de conèixer molt el teixit de persones que conformen el poble. 

P.-Aquest llibret sobre Rafel Ribes Miralles s’ha repartit amb el darrer número de la revista de Bona Pau. 

R.- Es un acte més de la commemoració dels 70 anys de la revista. Amb l’exemplar del mes de novembre es regala gratuïtament un llibret a cada persona.