Pau Tomás Ramis: “Ara tenim accés a arxius que abans eren molt difícils o impossibles de consultar”

“La Guerra Civil i el primer franquisme. Mallorca, 1936-1959” d’Illa Edicions és un llibre escrit a moltes mans. Hi participen 18 historiadors i historiadores de Mallorca que, coordinats per Pau Tomàs Ramis, analitzen aquest període i aporten nous punts de vista. La pròxima presentació del llibre serà dia 1 de desembre a Santa Maria, amb la participació de Mateu Morro, Antoni Aulí i Pau Tomás. 

P.- Aquest és un període en el que encara hi ha molt que contar i en el que també s’ha callat molt. Com afecta això a la tasca de l’historiador?

R.- Fins fa relativament poc si que s’havia callat molt perquè hi havia encara pors, però darrerament aquestes pors van desapareixent gràcies a la tasca de diferents col·lectius i del pas del temps. Això afavoreix tant que la gent vulgui o pugui xerrar de la Guerra Civil, com que els historiadors investiguin sobre el tema. Fins fa un temps, els estudis sobre la guerra civil eren contats, ara hi ha hagut un boom i jo crec que és gràcies a la pèrdua d’aquest temor i la necessitat de contar aquella història perquè sigui coneguda. 

P.- Quins temes hi trobam a aquest llibre?

Resposta.- Hem volgut agafar el període de Guerra Civil, la postguerra i el primer Franquisme, entre 1936 i 1959, i hi trobam temes ben diversos. Alguns d’ells fins ara no s’havien tractat i alguns son recurrents però amb noves aportacions. Els camps de concentració, les presons, els evadits, els que varen haver de fugir, també temes relacionats amb la dreta, hi ha un capítol dedicat a la organització de Falange, o temes tan novedosos com la Sanitat en el moment de la Guerra i el posterior Franquisme, també la relació de l’església amb el cop d’Estat i el seu posterior desenvolupament, la lluita antifranquista, la depuració dels mestres… Hem volgut tractar tot un seguit de temes que ens han paregut essencials d’aquell moment. 

“Alguns dels temes del llibre fins ara no s’havien tractat i d’altres són recurrents però amb noves aportacions.”

P.- Quins temes són més nous o aporten noves perspectives?

R.- El de la sanitat que fa Margalida Roig, una historiadora de Bunyola, per ventura és el que més sorprèn per poc tractat. També hi ha el tema dels camps de concentració que fa Maria Eugènia Jaume, ella ha fet molta divulgació i molts d’estudis i ens fa un resum amb 10-15 pagines de tota la seva investigació i aporta tot un seguit de novetats. El tema de la repressió que, per moltes vegades que en parlem, encara segueixen sortint temes nous. I com a novetat, hem introduït un capítol sobre la repressió a les dones, en fa Tomeu Garí de Porreres. S’ha volgut introduir aquest capítol per posar en valor el que varen patir les dones i el que es va silenciar després durant tot el Franquisme i part de la Transició, a més de les dones assassinades, que n’hi ha una trentena a Mallorca.

P.- Entre els historiadors que hi participen n’hi ha de més veterans i d’altres més joves. Parlan’s dels participants.

R.- Aquest llibre és el segon d’una col·lecció. El primer era de la Segona República, del 31 al 36, i tant al primer com al segon hem intentat fer una barreja d’historiadors novells i veterans perquè cada un pot aportar coses diferents. No hem anat a cercar historiadors i investigadors per demanar-los un tema, sinó que primer hem cercat el tema i llavors hem cercat qui el podia fer. Hem anat a cercar els màxims especialistes de cada tema perquè el fessin i la resposta va ser molt positiva. Hi han participat amb moltes ganes, i això crec que es nota.

P.- Tenim un bon relleu generacional?

R.- Si, les noves generacions venen empenyent fort, aportant nous temes, amb noves energies i abocant informacions que no s’havien tractat fins ara.

P.-Quina ha estat la teva tasca com a coordinador?

R.- La feina del coordinador és primer cercar qui te pot fer els temes que vols que es tractin, això ho feim a mitges amb l’editorial, i després estar en contacte permanent amb els autors. Sobretot estar pendent de que es vagi fent la tasca dins d’uns paràmetres marcats i estar disponible pels autors quan ells ho necessitaven. 

P.-Parlan’s de la teva aportació al llibre: “El conde Rossi a les balconades del pobles de Mallorca”.

R.- Sobre el Conde Rossi, el pare Massot ja va fer la seva biografia i com a biografia està tot fet. Però hi ha un tema que és la tournée que va fer el Conde Rossi pels diferents pobles de Mallorca durant els 4 mesos que va estar a l’illa amb l’objectiu d’encendre a la gent i crear un sentiment pro italià entre la població mallorquina. Arribava als pobles i feia els seus discursos a les balconades dels Ajuntaments o de la casa de Falange, uns discursos que eren en part recollits per la premsa. El que he fet ha estat un capítol on parl d’aquestes anades als pobles, que forma part d’un treball mes extens que tenc en marxa, i he volgut donar a conèixer com el Conde Rossi feia això, i el fet que eren unes accions sistematitzades i ben estudiades per crear aquest sentiment pro italià a Mallorca. De fet, ho varen aconseguir i pels carrers de Mallorca tant es cantava l’himne de Falange, el “Cara al sol”, com l’himne “Giovinezza” que és l’himne feixista italià, i un discurs podia acabar tant amb un “Viva España”, com amb un “Viva Mussolini”, tant si hi era ell com si no hi era. 

P.- Si parlam dels pobles, de la part forana. És més difícil escriure la història d’aquest període?

R.- Aqui hi ha dos factors, un és el de la por o de l’escriure sobre aquests temes espinosos dins d’un poble on tothom es coneix… això s’ha perdut una mica perquè hem pres distància generacional amb aquella gent que va patir o que va produir la repressió. Això és un factor molt important, que al principi feia que hi hagués pocs estudis. I un altre factor és l’accés a la informació, i això depèn de cada poble, de la facilitat que et posen alhora de consultar els arxius municipals, els arxius privats, el jutjat de pau…. hi ha pobles que ho tenen més restringit i d’altres no tant. També depèn molt de la documentació que es va conservar d’aquell moment i que està dipositada en aquells arxius. Hi ha molta documentació que es va generar en aquell moment, per exemple, llistes de falange o cartes de repressió, que són documents que en alguns llocs varen desaparèixer, o són guardats dins arxius privats, dins calaixos de gent que encara no li interessa que això surti. Això passa i amb això hem de lluitar i hem de fer lo que podem. 

“Encara costa trobar informació en temes relacionats amb l’estructura de la dreta, de Falange”.

P.- Ara es pot escriure la història d’aquest període amb molta més informació que abans.

R.- Si, i això es reflecteix molt en els estudis nous que van sortit. Es té accés a arxius que abans eren molt difícils o impossibles de consultar, per exemple els arxius dels togats militars on hi ha totes les causes obertes als republicans, ara hi ha moltes facilitats per poder-les consultar, i també molta hemeroteca digitalitzada i penjada a la xarxa que pots consultar des de ca teva amb més temps que si t’has de desplaçar a un lloc, i una quantitat molt més gran d’informació. Tot això facilita que es puguin escriure noves coses sobre aquest període, s’aporten noves informacions i informacions importants sobre el tema.

P.- Hi ha temes d’aquest període dels que encara costa trobar informació?

R.- Sobretot temes relacionats amb l’estructura de la dreta, de Falange, perquè malauradament molts d’arxius d’aquests quan va arribar la democràcia els varen retirar dels arxius i estan dins calaixos o destruïts. A molts d’investigadors ens agradaria accedir-hi, no per assenyalar a ningú, sinó per conèixer dades i poder completar la història.