Margalida Mateu: “Hi ha un parlar de Palma que és riquíssim i té paraules genuïnes”

Margalida Mateu (Montuiri, 1983) dirigeix i presenta “Téntol”, un espai d’entreteniment i divulgació sobre el patrimoni lingüístic de les Balears. Un programa multi plataforma que s’emet els horabaixes de dilluns a divendres a IB3 Ràdio, i els caps de setmana a IB3 Televisió. Amb ella parlam de paraules que es perden, de nous formats i de periodisme.

Pregunta.- Com combines els dos formats de “Téntol”, televisió i ràdio?

Resposta.- Quan s’ajunta radio i tele és molt complicat, però bé, forma part del projecte. Jo sempre he cregut en aquest projecte com a multi plataforma, i veia que era possible fer un setmanal a la televisió i diari a la ràdio. Aquesta fórmula està inventada fa molts d’anys, no és una cosa nova, de fet TV3 ho fa. Nosaltres hem pogut fer un projecte similar, li hem pogut posar el mateix nom, tot i que no és el mateix el que feim a la ràdio que a la televisió, perquè a la ràdio és un magacine de tres hores diàries, però si que té l’essència del programa de tele, i té el mateix equip, més o manco, i crec que amb aquestes dues coses és combina prou bé. 

P.- Potser s’ha fet a d’altres canals, però aquí a les Illes Balears, un programa multi plataforma és una fórmula més nova.

R.- “Els Entusiastes” ho havia provat, però si no és la mateixa gent o el mateix format, és dilueix. A “Téntol” crec que ho hem aconseguit, ho feim n’Adrià Martí i jo, i ja t’identifiques amb les persones. A més, a la ràdio també formen part de l’equip, Xisco Nadal i Joan Farrés. Tot i que m’hagués agradat que fos més multi plataforma, perquè jo tenia pensat fer jocs interactius de tauleta o mòbil per jugar amb les paraules, però això val molts de doblers i es mal de fer trobar finançament. 

“Una cosa que ens ha anat molt bé amb el programa és que hem arribat a infants, que això és molt difícil”

P.- A la part de continguts més pensats per les xarxes encara no hi arribau?

R.- No hi arribam i és una llàstima perquè es podrien fer coses molt xules. Una cosa que ens ha anat molt bé amb el programa és que hem arribat a infants, que això és molt difícil. Me trob nins de 14, 12, 10 anys que t’escolten i s’interessen per les paraules. I això sí que crec que és important, perquè la gent major la tenim, i és necessària i és important perquè així com parlen ells és el nostre material. Però que els infants s’hagin interessat ha estat una sorpresa increïble.

P.- El punt de partida del programa és el patrimoni lingüístic. Conservam aquest patrimoni lingüístic?

R.- Se va perdent, però tenim molt de patrimoni, basta veure la quantitat de paraules que treim a cada programa. També volíem mostrar les semblances i diferències entre illes i posar tothom en el mateix lloc: un de Palma, un de Santa Gertrudis i un d’Alaior. Tenir un ventall ampli de totes les illes de com parla la gent i, grata sorpresa, sabia que trobaríem coses bones, però n’hem trobat més del que m’esperava. 

P.- Has anomenat Palma, quina és la situació?

R.- Palma té un problema, a diferència dels pobles, que és que té molta població i molt diversa. I quan passa això hi ha una multi lingüística increïble i és molt difícil conservar el patrimoni lingüístic. Així i tot, és vera que hi ha un parlar de Palma que existeix, que és preciós, riquíssim, autèntic, que té paraules genuïnes. No hi ha tantes coses de la pagesia, hi ha més coses de ciutat. Crec que el parlar seria bo que no es perdés i és allà on més complicat és perquè Palma és molt gros i hi viu molta de gent.

P.- I la gent jove està rebent aquestes paraules o es van perdent?

R.- Que després els joves les incorporin al seu llenguatge quotidià és complicat, a no ser que sigui un jove de poble que visqui al seu entorn. És cert que ara molts d’al·lots entre ells xerren castellà, però mentre hi hagi qualque nucli o espai on es puguin desenvolupar amb el parlar de sempre, crec que no es perdrà. I que ells ho vegin, no com una imposició sinó com una riquesa.

P.- Si miram endavant, Téntol podria ser un arxiu oral de totes aquestes paraules? 

R.- Sí, estaria molt bé. I com està ordenat per temàtiques, t’ajuda molt a fer un arxiu que pugui ser de com parlam. I d’aquí uns anys veurem tot el que hem perdut, passarà, però passa en totes les llengües, i sobretot amb la globalització que tenim. Anglicismes en feim servir tots i jo crec que no hi ha res malament, però no hem de deixar de banda tota aquesta riquesa. També moltes paraules desapareixen perquè ja no existeixen, com les lligades a l’agricultura. Es lògic, forma part de l’evolució.

“El meu germà jugava a futbol i jo jugava a bàsquet i els dissabtes anàvem a Ràdio Murta a comentar el partit”

P.- Com a montuirera i periodista, Montuïri és un poble amb molta tradició, amb una de les revistes més antigues de Mallorca, la revista “Bona Pau”. Com et va influir?

R.- És vera, i jo no me n’havia adonat. Sí que a ca nostra cada mes rebíem la revista i que tothom la mira. I no només això, sinó que noltros quan erem petits també teníem una ràdio, Ràdio Murta, i justament era davant ca nostra. El meu germà jugava a futbol i jo jugava a bàsquet i els dissabtes hi anàvem a comentar el partit. Era com allò que no te n’adones, però forma part del teu entramat. Sí que en realitat hem begut d’això, però te n’adones quan ets gran. 

P.- Com varen ser els teus inicis al periodisme?

R.- És vocacional. M’havia agradat sempre contar històries, escoltar, demanar, fer-me preguntes… després no saps mai com t’anirà. Jo he tengut la sort de poder fer feina als tres mitjans: premsa, ràdio i televisió, i amb això et fas un ventall molt gros de possibilitats. I una vegada vaig haver fet feina als tres llocs, vaig dir: a mi m’agradaria fer un projecte de patrimoni lingüístic. I després el vàrem poder fer, però ja teníem una visió global de com funcionava cada mitja. He tengut aquesta sort de poder espipellar per tot. 

P.- I què t’agradaria fer?

R.- De moment, això que faig. Ara no me planteig res perquè m’encanta. A mi m’encanta venir a fer feina, m’agrada preparar els temes, xerrar amb gent… el que aprenc aquí cada dia durant tres hores no ho aprendria enlloc. El contacte directe, fer feina amb els companys, estar aquí, estar actiu, és el que et manté viu. Això no ho canviï per res.