“Història de Santanyí 1888”, entre la fantasia i la realitat

El manuscrit “Història de Santanyí 1888” per Zolerno Boten de L’Arc i Gumeli Carvilla va ser localitzat entre els papers i llibres de Mossèn Miquel Clar d’Es Llombards. Els autors són Mossèn Miquel Clar i Vila i Llorenç Bonet i Clar, Ferrereta, dos amics que escriviren una història de plena d’humor, ironia, i molta fantasia. Ara la podem llegir al llibre “Història de Santanyí 1888” a cura de Sebastià A. Adrover i amb la col·laboració d’Andreu Ponç i Fullana i Jaume Salvà i Lara. Un text que s’ha adaptat al format còmic amb el títol “Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí”, per Xisco Fuster, Jaume Salvà i Toni Planissi. Parlam amb Sebastià A. Adrover d’aquestes obres publicades per El Gall Editor, amb el suport de l’Ajuntament de Santanyí.

presentació llibre historia Santanyí — De esquerra a dreta: Mateu Nadal, regidor de Cultura Santanyí, Jaume Salvà, prologuista, Maria Pons, batlessa de Santanyí, Sebastià Adrover, curador.

Pregunta.- Quin és l’origen d’aquest manuscrit de “Història de Santanyí”?

Resposta.- El manuscrit era a l’arxiu de Ca’n Clar a Es Llobards, a la casa de Mossèn Miquel Clar i Vila. Vaig tenir sort de trobar als porxos de la casa quantitat de caixes amb documentació que amb el temps s’ha anat ordenant. Hi havia unes peces que veia que tenien un valor especial, que eren aquest manuscrit de la història de Santanyí de 1888, que té 441 pàgines, 41 capítols i més de 400 personatges. Hem trobat un altre exemplar manuscrit de Llorenç Bonet Clar de ca’n Ferrereta que era a l’arxiu familiar. Per tant, el que hem fet per a intentar mostrar-los a tots dos, les imatges facsímils són de la versió de Llorenç Bonet i la transcripció de l’arxiu de can Clar de Mossèn Miquel Clar. Així en certa manera els teníem a tots dos, tot i que les diferències son mínimes, pràcticament són idèntics.

P.- Qui eren els autors?

R.- Els noms són pseudònims, Gumeli Carvilla són les lletres de Miquel Clar Vila, i Zolerno Boten de L’Arc és Llorenç Bonet Clar. Juguen amb les síl·labes i vocals dels seus noms originals. Mossèn Miquel Clar i Llorenç Bonet eren dos amics. Llorenç Bonet era misser i va estudiar a Barcelona. Es conserva correspondència on Llorenç convida a Miquel Clar a l’exposició Universal de Barcelona. Varen viure els anys de la Renaixença a Barcelona i crec que d’aquí també varen dur el símbol de l’excursionisme, de recórrer la pàtria, i l’any 1899 organitzen la volta a Mallorca en llaüt. Jo diria que pràcticament tots els seus productes culturals venen de la post Renaixença.

“De personatges reals crec que només hi ha Jaume I el Conqueridor, tots els altres són inventats com Mohamed Ungles de Moix, Alí Barra Trencada…”

P.-Aquesta historia de Santanyí barreja la fantasia i la realitat?

R.-Hi ha molta de fantasia. Amb la cronologia i la datació són bastant fidels, però dins cada època (romana, cartaginesa, musulmana… ) s’inventen fets ficticis arreu del terme municipal. La toponímia també és real i donaria per un estudi molt interessant de llocs que ja han desaparegut o no es diuen d’aquesta manera. De personatges reals crec que només hi ha Jaume I el Conqueridor, tots els altres són inventats com Mohamed Ungles de Moix, Alí Barra Trencada… són noms compostos totalment fantasiosos.

P.- Quina creis que era la intenció d’aquest escrit?

R.- Per una part, pensam que era el fet de posar damunt paper els seus talents literaris. Tot això ho feien de forma íntima, entre el seu cercle d’amistats. Per un altra part, hi ha una certes ganes de ridiculitzar l’academicisme que hi havia a final de segle, tot aquest llenguatge barroc, tan carregat, de frases tan llargues… és un poc de sàtira i burla a aquest academicisme. Segurament ho feien perquè gaudien i perquè de qualque manera havien de posar per escrit el potencial cultural que tenien, ja que havien tengut la gran sort de cursar estudis.

“És una barreja d’ironia, de sàtira, de ridiculització de certs personatges. És la història de Santanyí, però ben bé podria ser la història de Mallorca.”

P.- Hi ha molta d’ironia a aquesta història de Santanyí?

R.- Si, és una barreja d’ironia, de sàtira, de ridiculització de certs personatges. És la història de Santanyí, però ben bé podria ser la història de Mallorca. Crec que es un eneagrama molt interessant de la figura del mallorquí, del seu caràcter, la manera d’afrontar les coses. I això al còmic ho hem exagerat molt, el còmic és la part fosca del nostre esser mallorquí.

P.- Es la història de Santanyí però podria ser la història de qualsevol poble de Mallorca?

R.- Sense cap dubte. És vera que és la història de Santanyí però la podríem extrapolar a tota Mallorca. Lo curiós és que, no sé si a Catalunya passa, aquí el poble veïnat era un possible competidor, sempre hi havia petites enveges entre pobles quan tindria més sentit que fóssim més germans i això, en realitat, a davall batega. Jo crec que és una mostra molt real del qui hi ha hagut i el que ens ha configurat com a poble mallorquí.

Portada còmic història de Santanyí — Portada del còmic inspirat en el manuscrit de la història de Santanyí.

P.- També heu publicat la versió en còmic d’aquest manuscrit amb el títol “Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí”.

R.- Això va ser un procés llarg. Com el text era acadèmic, amb un llenguatge de finals del XIX, vàrem pensar en fer una versió en còmic, però incloure-la al llibre, però al final hem fet dos llibres separats. L’Ajuntament de Santanyí ha recolzat els dos projectes i s’ha pogut fer.

P.- Com canvia la versió en còmic aquesta història de Santanyí?

R.- S’ha resumit i s’ha canviat el llenguatge. S’han agafat els set blocs més importants i s’ha posat un diàleg que no existia. Això fa que sigui una versió lliure inspirada en el manuscrit original. El còmic és un poc malparlat, és l’altre extrem de les nostres “blasfèmies” simpàtiques.

presentació còmic història Santanyí — De esquerra a dreta: Mateu Nadal, regidor de Cultura, Sebastià Adrover, curador, Xisco Fuster, guionista, i Toni Planissi, il·lustrador.

P.- L’humor i la ironia del segle XIX es pot traslladar al segle XXI?

Un poc si, hi ha expressions que al llarg del temps no han variat massa. Si agafam el diccionari Alcover Moll veim que moltes paraules que empram en pla irònic ja les deien els nostres repadrins. Hi ha una certa continuïtat en aquesta ironia, en aquesta blasfèmia, mes o manco ho conservam tot i que s’està perdent. Jo som el primer que me veig reflectit en la versió del còmic, en les expressions. Jo crec que s’engana qui diu que no es veu reflectit en un moment o l’altre, sobretot al còmic.

comic historia de Santanyí — Detall d’una pàgina del còmic “Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí” de Xisco Fuster, Jaume Salva i Toni Planissi.

P.-El Santanyí que retrata és molt diferent del real?

R.- Al còmic s’ha exagerat la sàtira i la ironia, però així i tot hi veig el poble de Santanyí. Veig com actuen ara els santanyiners o la gent nativa amb el negoci que es planteja amb l’arribada del turisme, i crec que tenim molt dels fenicis. Cada època, al còmic s’exagera moltíssim, ens ha anat formant un poc, i jo veig molt retratada la societat mallorquina. Es la història de Santanyí però podria ser la història de Mallorca.