Joan Enric Capellà: “No existeix Mallorca, existeixen moltes mallorques”

Joan Enric Capellà (Campanet 1979) és doctor en geografia, ex empresari turístic (co fundador de Som Hotels) i va ser el primer regidor de Turisme de l’Ajuntament de Sa Pobla entre el 2011 i el 2015. Arran de la publicació del seu llibre “Turisme o no turisme. Reptes per a la Mallorca del segle XXI” (Lleonard Muntaner Editor) ha obert un debat ciutatadà per reflexionar sobre quina Mallorca volem pel futur. Des del mes de setembre passat ha visitat 14 municipis on recull l’opinió de la gent. El resultat d’aquesta recerca es podrà consultar a homoturisticus.info. A aquesta plataforma també està en marxa una enquesta amb la pregunta “Quina Mallorca volem per al futur?”. Per Joan Enric Capellà els motius de la saturació turística són múltiples, i la solució passa per fer feina des de la cooperació i la consciència col·lectiva. 

Pregunta.- Que el motiva a escriure aquest llibre?

Resposta.- Realment va ser l’editor Lleonard Muntaner, que coneix la meva faceta com a ex professor a la Universitat, investigador, treballador, empresari i també polític, qui m’ho va proposar. La segona empenta va ser quan vàrem sortir del COVID, quan hi va haver la campanya SOS Turisme vaig pensar que era un moment extraordinari per crear un espai per a repensar coses. Ja duim 4 anys i aquí ningú se’n recorda. Tornam a seguir amb el mateix ritme, el mateix camí que havíem seguit fins abans. 

P.- Quin és el punt de partida del llibre?

R.- El punt de partida és que no hi ha temps per pensar, seguim la inèrcia, duim moltes dècades amb una determinada tendència de fer coses, ens deixam dur per les modes. Al llibre es parla molt de l’egoisme, hem perdut el sentit de la consciència col·lectiva i, per tant, cada un fa la lluita per la seva banda. Ens aprofitam d’aquesta inèrcia extraordinària i anam fent. Ara bé, on ens està duent aquest anam fent?

“Hem perdut el sentit de la consciència col·lectiva i, per tant, cada un fa la lluita per la seva banda. Ens aprofitam d’aquesta inèrcia extraordinària i anam fent.”

P.- Fa molts d’anys que el debat sobre el model turístic és damunt la taula. Però, ara, sembla que està més viu que mai. Com veu la situació? Hem arribat al límit? 

R.- El que ens duu a la situació que tenim ara és un conjunt de factors. Duim 60-70 anys d’un monocultiu socioeconòmic on a tothom, sense excepció, li ha anat bé. Des dels anys 60 Mallorca ha triplicat la seva població i tenim un origen social molt divers. Tenim molta gent que ha vengut, uns a retirar-se i a comprar i altres a poder sobreviure, més els que som aquí. I juntament en uns moment en que la conciliació familiar i professional s’ha instal·lat, tothom vol tenir temps i potser s’estimen més no cobrar l’hora extra. Això també ha revertit en un canvi de les pautes de l’oci del mallorquins, ara els mallorquins també volem anar a totes les platges, a tots els racons, a totes les festes i els restaurants. Tot això, junt al fenòmen de l’habitatge vacacional, el que ha fet ha estat acabar de rebentar una situació que ara duu a una irritació. 

Per tant, hi ha molts de factors, no podem cercar només un sol culpable. I jo convid a aquest pensament perquè sinó caurem en l’error de cercar culpables, de tirar-mos pedres uns als altres, i si no ho feim des d’aquest espai de conciliació no s’arreglarà, sinó que s’entrarà a un debat de crispació que no crec que ens dugui enlloc.

“Durant 80 anys vàrem tenir un clar lideratge, hi havia el Foment del Turisme i l’enyoram. Hi havia un esperit de conciliació, de societat, de tirar tots endavant, aquest seria el lideratge que hauríem de menester.”

P.- Qui ha de liderar aquest canvi?

R.- En aquest moment no hi ha un lideratge i els lideratges estan en crisi. Ara hi ha un moviment de la societat civil, però això no serà un lideratge, més que res perquè entre les entitats convocants no hi ha tothom representat. Per un altra banda, per exemple, quan la CAEB fa les seves reunions, bona part d’aquesta societat civil tampoc hi és representada. Tampoc hi ha lideratge institucional ni del Govern, ni del legislatiu. 

Durant 80 anys vàrem tenir un clar lideratge, hi havia el Foment del Turisme i l’enyoram, jo en parl molt al llibre. Hi havia un esperit de conciliació, de societat, de tirar tots endavant, aquest seria el lideratge que hauríem de menester.

P.-Quin paper hi juga el sector primari dins d’aquest model turístic? 

R.- Al llibre apunt la importància del quilòmetre zero. És una demanda existent, aquí i a nivell internacional. Que Mallorca no pareixi una franquícia és el que cercam els visitants, trobar l’autenticitat del lloc, la gastronomia, la cultura… i aquí el sector primari hi te molt a dir. 

A la gira que estam fent estam convidant a molta gent del sector primari i no estan molt animats, diuen que tot està muntat per a les grans superfícies, per l’engròs, i als petits sel’s hi fa inviable poder seguir fent feina. El que falta és sensibilitat per part de la demanda. Hi ha alguns petits exemples de gent que s’hi ha posat, noltros quan teníem Som Hotels vàrem fer una aposta claríssima. Hi podem arribar? Les coses s’han de planificar, d’avui per demà no podem demanar als pagesos determinat producte i determinada quantitat. Podem fer una aposta? Sortirà més car? Sense cap dubte, si l’empresa només prioritza el preu, el sector primari té mala ferida, però si començam a posar-hi sensibilitat sobretot d’aquelles empreses que tenen més marge, que són per ventura els que podrien ser els líders que demostrin que és possible. Per exemple, Garden Hotels ha fet una acció amb el me mallorquí i està demostrant una sensibilitat. Si es produeix un efecte contagi podria donar certa viabilitat a que el sector primari tengués un nou camí. 

També és cert que no hem incorporat la innovació a  cap nivell de la nostra societat. Tenim tecnologia, si, però en el sector primari hi ha molt poc avanç. Si tirassim per aquí, les coses canviarien.

“Que Mallorca no pareixi una franquícia és el que cercam els visitants, trobar l’autenticitat del lloc, la gastronomia,… i aquí el sector primari hi te molt a dir.” 

P.- Des de que vares publicar el llibre estàs fent una gira per diferents municipis que t’ha permès recollir la opinió de la ciutadania. Com són aquests espais de reflexió?

R.- Al llibre apunt que hi ha moltes més preguntes que respostes i planteig que el que no s’ha fet durant molt de temps és baixar abaix i demanar al poble que és el que vol. Això ho vàrem començar al setembre de l’any passat i ja hem passat per mitja Mallorca. Duim 15 presentacions i el que hem fet és donar veu al poble. M’acompanyen tertulians del mateix poble, de diferents perfils, ideologies i condicions.  I no només ho feim amb la gira, sinó que també vàrem obrir una enquesta a la plataforma homoturisticus.info en la que demanam quina Mallorca volem i ja tenim més de 800 opinions recollides. Som una plataforma independent, autònoma, i el que pretenem és fer aquesta tasca que ara ha anunciat el Fòrum de la Societat Civil. Don la benvinguda a aquesta iniciativa, de fet ens hem oferit per col·laborar.  

P.- Hi ha molta diferència entre la percepció del turisme als municipis de costa i als d’interior?

R.- No existeix Mallorca, existeixen moltes mallorques. Te posaré un exemple, quan vàrem presentar el llibre a Estellencs, allà tenen una carretera que és el seu nexe, tenen problemes seguit amb internet per la seva geografia, i aquestes circumstancies no tenen res a veure amb les de Montuïri, Manacor o Alcúdia. No només hi ha moltes diferències entre costa i interior, sinó que a cada lloc uns tenen unes necessitats, unes prioritats, i a d’altres unes altres. I això el que demostra és que hem de menester acostar-mos i fer aquesta feina. Jo ho estic fent i te n’adones de la gran diferencia que hi ha d’uns àmbits als altres. I això ho estam recollint perquè després ho volem compartir a la nostra plataforma homoturisticus.info, a la que que convid a tothom que hi entri i podrem seguir amb el debat. Però el que plantejam és no seguir només fent debat, sinó que hem de passar a l’acció. Hem de començar a fer coses, perquè ja s’ha escrit molt.

P.- Que pot aportar aquesta visio local a aquest debat sobre el model turístic?

R.- Es essencial. Si no feim feina amb la gent, seguirem cometent els mateixos errors.

P.- Aquest és un fenòmen global, ho hem vist a d’altres indrets. Tenim exemples d’altres destinacions turístiques que també s’han plantejat aquest canvi.

R.-Hi ha molts de llocs, com Barcelona i Venècia. El turisme massiu fa molts d’anys que hi és, però abans els espais turístics eren molt concrets i avui en dia no es diferencien.

P.- Vos queden molts de municipis per visitar? Quines son les pròximes convocatòries?

R.- Dimecres 15 de maig presentarem a Sencelles, i divendres 17 a Santa Maria. El mes que ve estam a punt de concretar amb Sóller i Cala Millor. He de dir que de cada vegada ens està costant un poc més perquè veim que la gent té com a por xerrar, i jo anim a que la gent no en tengui.