Vicenç Amengual: “Fins als anys 50 les guies de Mallorca no recomanen anar a la platja”
Les primeres guies de viatge mallorquines no parlaven de turistes, sinó de “forasters”. Tampoc no recomanaven visitar la costa. Eren altres temps.
Al llibre “Andratx a les guies de viatge mallorquines”, editat per Documenta Balear, Vicenç Amengual Sala recull quina era la Mallorca que volien mostrar els mallorquins als visitants del segle XIX. Un treball guardonat l’any 2021 amb el premi d’investigació Pere Ferrer, convocat per l’Ajuntament d’Andratx.
Pregunta.- Quan apareixen les primeres guies de viatge mallorquines?
Resposta.- La primera guia que consider guia mallorquina, feta a Mallorca i per un mallorquí, és la de Pere d’Alcàntara Penya, que es va publicar l’any 1891. Això no vol dir que sigui la primera de totes, les primeres són de la dècada de 1830 i es varen fer a Alemanya, la Baedeker, que va ser una guia molt important, i després, la Murray. Aquestes varen ser les dues grans guies.
P.- Com eren aquestes primeres guies de viatge?
R.- Eren a mig camí entre guia per a turistes i per a gent de Mallorca. Donaven molta d’informació a l’estil del “Die Balearen” de l’Arxiduc. La visió que donaven era una visió d’Andratx que venia del romanticisme, on els elements naturals i arquitectònics eren molt importants. La mar i la platja es deixaven una mica de banda.
“A partir de l’any 1914 la Guerra Mundial va aturar completament el turisme i hi va haver 10 anys en els que pràcticament no trobam cap guia.”
P.- I quines altres guies anem trobant amb el pas dels anys?
R.- Hi va haver una guia que va editar en Josep Tous a principis del segle XX, a 1903, i aquesta guia és la primera que va deixar d’emprar el terme “forasteros” per emprar el terme “turistes”. No era un terme pejoratiu. Després l’any 1905 el Gran Hotel va fer una guia bastant bona, coincidint amb l’any que es va inaugurar. A partir de l’any 1914 la Guerra Mundial va aturar completament el turisme i hi va haver 10 anys en els que pràcticament no trobam cap guia.
P.- Quan tornen a aparèixer les guies després d’aquesta aturada per la primera Guerra Mundial?
R.- Els dos grans booms de les guies són els anys 30 i a finals dels anys 50 i 60. Als anys 30 hi va haver un gran boom del turisme, arribaven a Mallorca molts de creuers: italians, nord americans, alemanys, anglesos i francesos. Fins i tot es va crear el Foment de Turisme a Espanya l’any 1928. En aquell moment sortiren moltes guies, i va aparèixer la primera i única guia durant molts d’anys específica d’Andratx. Era la “Guía Turística de Andraitx” escrita per Josep Vidal Isern.
“Les guies dels anys 60 d’Andratx vila no en parlen. En canvi, de Camp de Mar, que a principis de segle no sortia, esdevé a gran destinació turística.”
P.- Als anys 30 ja començaven a recomanar la platja com a lloc de vacances?
R.- No, fins que no passa la Guerra Civil i després la segona Guerra Mundial, la platja no es recomana. Entre finals dels 40 i principis dels 50 es recomana la platja com un paratge verge per visitar, però no està urbanitzat. A partir dels anys 60 això canvia i es ven la platja com un lloc únic, d’estiueig. Curiosament venien la riquesa que tenia l’illa i també la destrucció, hi ha moltes imatges i no n’hi ha cap dels anys 60 en la que no es vegi una edificació. Era important mostrar l’hotel.
P.- Quins llocs varen deixar de sortir a les guies?
R.- Les guies dels anys 60 d’Andratx vila no en parlen. En canvi, de Camp de Mar, que a principis de segle no sortia, esdevé a gran destinació turística. El port va i ve, cap a finals del 60 és quan més es recomana. Sempre queda la Dragonera, com un lloc que s’ha de visitar.
“Des d’aquí encoratg a tots els ajuntaments a crear premis d’investigació, que n’hi ha molt pocs.”
P.- Com t’has documentat per fer aquest estudi?
R.- A les biblioteques, sobretot la Lluís Alemany i també la de Can Sales, a més, jo tenc una col·lecció de guies de viatge. El criteri era que fossin guies escrites per mallorquins, perquè volia mostrar el que els mallorquins volien donar a conèixer de l’illa, des de la primera fins la darrera l’any 1970, a partir d’aquí es molt difícil trobar guies escrites per mallorquins i canvia el sentit de les guies.
P.- L’any 2016 vares publicar el llibre “La visió d’Andratx a través dels llibres de viatges (1850-1940)”, que recull impressions dels viatgers que visitaven aquest poble. Com canvia la visió d’Andratx del que ve de fora respecte del mallorquí?
R.- Els dos llibres es complementen: com veien els viatgers l’illa i que volien contar d’ella. En aquell moment vaig voler donar a conèixer aquesta visió, i ara volia donar a conèixer la visió dels mallorquins.
P.- Qui varen ser aquests viatgers que varen escriure sobre Andratx?
R.- A finals del segle XIX, amb la millora del transport i la creació de les primeres agències de viatge, varen venir molts de viatgers a Mallorca. Qui eren? Gent molt coneguda, jo vaig incloure l’Arxiduc, encara que el seu llibre no és exactament una guia de viatge, però si ens mostra el que hi ha a l’illa. Margaret d’Este, Mary Stuart Boyd, que també va venir a Andratx, i Claude Dervenn, una francesa a qui li havien encarregat una guia de viatge però amb un to molt personal i molt poètic.
P.- Quins eren els punts d’interès d’Andratx per a aquests viatgers?
R.- Els monuments eren importants, Son Mas, l’esglèsia… i el Camp de Mar abans de 1940 no apareix. La visita des d’Andratx fins al port es feia normalment caminant, sempre deien que el port no tenia cap interès, i després sa Dragonera i la visió que es tenia des de Sant Telm de sa Dragonera. Hem de tenir en compte que anar fins a sa Dragonera no era fàcil. Margaret d’Este, que va escriure “With a camera in Majorca” l’any 1907, conta que anar a sa Dragonera era una peripècia, havien d’anar amb carro per un camí molt complicat.
P.- Aquest llibre es publica gràcies al premi d’investigació Pere Ferrer que convoca l’Ajuntament d’Andratx.
R.- Des d’aquí encoratg a tots els ajuntaments a crear premis d’investigació, que n’hi ha molt pocs. El d’Andratx està molt ben dotat, és el més ben dotat de tots els premis d’investigació locals i a més, el que més aprecii és l’edició de l’estudi. El llibre té una part d’Andratx i també una part general, de totes les guies de viatge. El que he intentat és que serveixi per altres investigacions. He fet una relació de totes les guies que he anat recollint per si algú vol fer altres estudis d’altres llocs.