Ara llegint
Juan Vicente Boned: “M’agradaria demostrar que de l’agricultura també es pot viure a Formentera”

Juan Vicente Boned: “M’agradaria demostrar que de l’agricultura també es pot viure a Formentera”

Juan Vicente Boned: “M’agradaria demostrar que de l’agricultura també es pot viure a Formentera”

Juan Vicente Boned és president de l’Associació Empresarial de Productors Agrícoles de Formentera. Una entitat que va néixer fa un any i que compta actualment amb nou socis. Empresari del sector turístic, fa 4 anys que Juan Vicente Boned va iniciar el seu projecte agrícola. Una manera de donar vida a la finca familiar i, al mateix temps, comptar amb productes quilòmetre zero de qualitat pels seus restaurants. Aquesta col·laboració entre el sector primari i el turístic de l’illa també es vol impulsar des de l’Associació de Productors Agrícoles de Formentera. Una manera de garantir el manteniment de l’agricultura i la ramaderia a l’illa. 

P.- Quin és el pes del sector primari de Formentera?

R.- Formentera és una illa on l’activitat principal és el sector terciari i el sector primari s’ha anat abandonant molt. Si que hi va haver per part del Consell una acció important, ajudant a la Cooperativa a formar un banc de terres que va permetre que la gent que no es dedica a l’agricultura pogués cedir el seu terreny a la cooperativa i al manco estaven les terres cultivades. Aquesta iniciativa de crear el banc de terres va tenir un gran efecte. 

El sector primari a Formentera és un sector feble, però a gent com jo i altres associats ens agradaria demostrar que és una via alternativa al sector turístic, i veure si gent jove s’anima i veu que també pot arribar a viure bé del sector primari. Es la nostra lluita continua i dura, jo tenc la sort que alternativament som empresari del sector turístic, i gràcies al suport de la meva activitat turística faig front als costos de l’activitat del sector primari. Però m’agradaria intentar fer-lo rendible i demostrar que de l’agricultura i la ramaderia també es pot viure a Formentera. Seria molt bo pel futur de l’illa, per intentar conservar les finques, i sobretot que no acabin en mans de capital estranger.

“Fer rendible el sector primari seria molt bo pel futur de l’illa, per intentar conservar les finques, i sobretot que no acabin en mans de capital estranger.”

P.- Quins són els principals productes que produïu?

R.- La de Formentera és una agricultura de secà. La producció de cereals, de blat, civada i ordi és important, és principalment el que cultiva la cooperativa a través del banc de terres. A  nivell privat tenim una sembra important de cereals, i també es poden trobar productes interessants. Hi ha dues bodegues, Terramoll i Cap de Barbaria, que estan produint uns vins d’excel·lent qualitat i són negocis que funcionen molt bé. També s’han sembrat milers d’oliveres a Formentera en 3 -4 anys i hi ha una sèrie de productors locals que estan envasant els seus olis. S’espera d’aquí a 3-4 anys tenir una producció bastant considerable d’oli, un oli que a molts de restaurants ja es pot trobar i és un producte de quilòmetre zero que està funcionant molt bé. Aquests serien els productes bàsics. També, esper que en 2 anys com a molt, un producte que volem introduir al mercat i que em fa molta il·lusió és la figa. Aquests serien els productes bàsics, a part dels productes càrnics, que també intentam introduir a través del sector turístic i del sector de la restauració.

“La sequera és molt preocupant perquè no s’ha pogut sembrar tot el cereal necessari per cubrir tota la demanda”.

P.- Quins són els principals efectes de la sequera a Formentera?

R.- Realment és molt preocupant perquè no s’ha pogut sembrar tot el cereal necessari per cubrir tota la demanda. Fins i tot des de la Cooperativa del Camp de Formentera, els treballadors han rebut ordre de no sembrar més perquè es una manera de perdre la llavor, els adobs i hores de feina. En el meu cas particular, el cereal com blat civada i ordi, encara a dia d’avui no l’he sembrat. Em preocupa bastant perquè estic conservant la llavor de blat xeixa del meu sogre i no m’agradaria perdre aquesta llavor que es d’una gran qualitat. I si hem de comprar els pinsos i farratges per mantenir el ramat, ja es difícil i poc rentable, com per encara haver d’assumir aquests costos tan elevats.

P.- Quines previsions tenen? encara hi ha temps per sembrar si a partir del gener plogués més?

R.- Ja és tard, però encara estaríem en temps de fer una producció mínima per poder conservar aquesta llavor. Encara es podria intentar, però estam ja en dates molt límits.

P.- Es empresari al sector turístic i a la restauració. Des de quan i per què es dedica a l’agricultura?

R.- Per què me dedic a l’agricultura i per quin motiu? Per poder recuperar la nostra finca familiar que estava abandonada, donar-li vida, utilitat i una millora. Sempre ho havia tingut en ment, però va ser a final de 2019 quan per temes familiars vaig saber que em tocava gestionar-la finca i vaig començar un projecte agrícola. Es una finca de 50 hectàrees, de les quals pràcticament la meitat és possible dedicar-la a conreu.  

Jo som empresari turístic, tenim dos establiments turístics just aferrats a la nostra finca. Em sabia greu tenir aquesta finca abandonada perquè és molt polida, i vaig pensar que d’alguna manera podia relacionar l’activitat meva turística amb l’activitat agrícola. D’aquesta manera aconseguiria per una banda recuperar la finca, agrícolament parlant, i per l’altra, abastir als nostres restaurants amb tots aquests productes quilòmetre zero de gran qualitat. 

“Vaig pensar que d’alguna manera podia relacionar l’activitat meva turística amb l’activitat agrícola. D’aquesta manera aconseguiria recuperar la finca i abastir als nostres restaurants”.

P.- Que ha sembrat a la seva finca?

R.- Al febrer de 2020, la primera gran plantació que vaig fer va ser d’unes 930 oliveres de 3 varietats: arbequina, picual i koroneiki. Aquest any passat, a finals de setembre vaig fer la meva primera producció d’oli, uns 160 litres d’oli, i aquest any 2024 ja el podré servir als meus restaurants. Al febrer 2021 vaig fer una segona gran plantació d’arbres fruiters. Vaig sembrar figueres, una de les plantacions que més il·lusió me feia, en total unes 300 figueres de 12 varietats totes autòctones de Formentera amb la finalitat de poder comercialitzar un producte molt apreciat per noltros que és la figa seca. A més, també vaig sembrar 800 arbres més de fruiters, des de cítrics, tarongers, llimoners, mandariners…. també presseguers, nectariners, nesprers, magraners, i quasi 100 advocats. He fet una producció molt variada d’arbres fruiters, a part de productes d’horta, que estic emprant als meus restaurants i als meus establiments turístics.

Ara estic també amb un projecte de poder fer un obrador de formatge, la construcció de corrals pel tenir més ramat, i també, en un futur, poder obrir la finca al públic. Varem començar a finals del 2019 i les plantacions ja comencen a donar els seus fruits. Cada any que passa, en tema d’horta, en sabem més i anem produint més productes, i tot sempre destinat al nostre client. Hem apostat per la qualitat, no per la quantitat.

P.- A més, aquest projecte de Ca’s Majoral també va rebre el premi Nit del Turisme l’any 2022 per la seva aposta per l’economia circular.

R.- Si, vaig iniciar un projecte d’economia circular abans que a les Balears es parlés d’economia circular. Tenc una maquina compostadora que posaré en marxa aquest mes d’abril, que em permetrà reduir el 100% dels residus orgànics que generin els nostres restaurants i establiments hotelers, els convertirem en un compost que ens servirà per abonar els nostres camps. 

Feim l’economia circular, encara que no sigui pura. Per tant, contribuïm a una millora i a una protecció del medi ambient molt important i també reduïm la petjada de carboni. Aquesta idea d’economia circular se’ m va premiar al setembre de l’any 2022, per part del Govern Balear, vaig rebre el premi Nit del Turisme a la millor proposta d’economia circular de les Balears, i realment es un projecte que té molt de futur. 

És un projecte que es veu amb bons ulls a Formentera perquè a part d’una millora paisatgística, també estam creant llocs de feina. I també a veure si la gent local s’anima a tornar a la terra i a la ramaderia, i que sigui una alternativa al nostre sector terciari. 

“Tenim planificat fer una mostra gastronòmica amb producte local dels productors de Formentera”.

P.- Es el president de l’Associació Empresarial de Productors Agrícoles de Formentera. Quants de socis sou?

R-. Es una associació petiteta, tampoc no hi ha massa empresaris donats d’alta en activitat agrícola, som nou socis. L’associació és molt jove, tenim 1 any, i va néixer a través de la PIMEEF de Formentera. Ara mateix estam planificant per enguany una seria d’activitats conjuntament amb la restauració que ens permetrà donar-nos a conèixer entre la població local i els visitants. Crec que serà també un canal d’unió entre sector primari i terciari molt important, ens permetrà cumplir amb aquesta qualitat que sens està exigint, i pot ser una via que ens animi a seguir al sector primari i a seguir produir producte quilòmetre zero de qualitat.

P.- Quines activitats estau preparant des de l’associació?

R.- A través de la PIMEEF de Formentera, de la nostra associació i l’associació de bars i restaurants, estam intentant fer alguna fira gastronòmica amb productes de km zero. Tenim planificat, encara no s’ha anunciat, sobre el 17 de març fer una mostra gastronòmica amb producte local dels productors de Formentera. La dedicarem a la frita en general, tant de polp, de freixura, de bestiar… totes les frites que tenim a la nostra gastronomia popular. Seria un concurs d’aquestes frites, i es tracta de poder motivar tot el que és el sector primari i el sector de restauració a través dels productes quilòmetre zero que es puguin trobar a l’illa. Seria posar en contacte el món de la restauració i el mon turístic amb el sector primari perquè pugui millorar dia a dia, i a veure si entre tots aconseguim reactivar-lo i animar-lo.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt