Balears es compromet amb els valors de la futura Llei europea de restauració ambiental
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha manifestat avui a Brussel·les, “el compromís del Govern de les Illes Balears amb els valors que impulsen la Llei de Restauració Ambiental” que s’està tramitant, actualment, a la Unió Europea. Mir ha explicat algunes de les experiències executades, en aquest sentit, a l’arxipèlag en una conferència a l’Espai Illes Balears organitzada per la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors.
Mir ha posat com a exemple la recentment aprovada Estratègia Balear de Zones Humides que, segons ha dit, “està en perfecta consonància amb els objectius que la Comissió Europea pretén que assumeixin tots els Estats membres”. “Si els territoris aconsegueixen el finançament adequat per part dels Estats, pot ser una oportunitat immillorable per establir un marc de protecció garantista per a les generacions futures”.
El conseller ha defensat “el rol capdavanter de les Illes Balears, els darrers anys, en matèria de conservació” que l’han situat com a líder de l’Estat en superfície marina protegida, un compromís que, segons ha assegurat, “no només no minva sinó que ens fa ser més ambiciosos davant els nous reptes que ens arribaran des d’Europa davant els efectes cada vegada més clamorosos del canvi climàtic.
La posidònia
El coordinador del Servei de vigilància de la posidònia de l’IBANAT, Marcial Bardolet, ha defensat “la necessitat d’avançar en la coordinació de polítiques de protecció de la posidònia a tota la Mediterrània” i ha posat com a exemple la col·laboració iniciada el 2019 amb l’Oficina Francesa de la Biodiversitat (OFB) que va cristal·litzar, el 2021, amb la primera trobada presencial, a l’illa de Formentera, de la Xarxa Mediterrània per la Posidònia, una plataforma que ha elaborat un full de ruta de cara a l’adopció d’una política comuna de protecció amb l’horitzó posat en l’any 2030.
Finalment, Daisee Aguilera, de Whitesand Solutions, ha intervingut, en representació de la Xarxa Mediterrània per la Posidònia, recordant el paper pioner, precisament, de l’illa de Formentera en matèria de protecció de la fanerògama marina. En aquest sentit, ha assegurat que “moltes de les dificultats que ens vam trobar en el període 2013-2017 serveixen avui dia de referència per a països com Croàcia o Montenegro on, actualmet, s’estan començant a implementar estratègies de conservació”.