“Mossèn Antoni Alcover i Santanyí” ret homenatge als santanyiners col·laboradors del Diccionari

El 2022 es compleixen 100 anys de l’Escapada filològica a Es Llombards que feren Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll per avançar en l’obra de Diccionari. El llibre “Mossèn Antoni Maria Alcover i Santanyí. Per la pàtria i per la llengua” de Sebastià Adrover i Tomàs Vibot vol retre homenatge als col·laboradors santanyiners en aquesta gran obra. El llibre, editat per El Gall amb el suport de l’Ajuntament de Santanyí, s’articula a partir d’una sèrie de rutes pel terme de Santanyí i Ses Salines seguint els llocs que va visitar Alcover en la recerca de paraules. Recull textos extrets dels treballs i quaderns de camp del Diccionari, també de les cartes entre Alcover i els diferents col·laboradors i de les biografies dels afectats.

“Mossèn Alcover obria portes i tocava a molta de gent, es podria dir que era una espècia de gran influencer de l’epoca, tenia una xarxa de contactes monumental i això va incidir en una herència alcoveriana infectada pel territori i per la gent”, explica Tomàs Vibot. 

El punt de partida d’aquest llibre va ser el cicle “Mallorca terra de llecor” impulsat per la Institució Alcover des de l’any 2019. Es tractava d’una sèrie de rutes conduïdes per Tomàs Vibot per donar a conèixer indrets de Mallorca per on va passar Antoni Maria Alcover per recollir el cabal filològic i folklòric per incloure a la seva obra. “Un moment donat havia de passar per Santanyí i aprofitant l’elaboració de l’itinerari me vaig posar en contacte amb Sebastià Adrover i tots dos pensàrem que havia de cristal·litzar en un llibre”, explica Tomàs Vibot.

Tomàs Vibot: “Mossèn Alcover obria portes i tocava a molta de gent, es podria dir que era una espècia de gran influencer de l’epoca, tenia una xarxa de contactes monumental”

En paraules de mossèn Alcover, Santanyí era dels pobles que junt amb Felanitx s’havia posat al capdavant en aportar col·laboradors a l’obra del Diccionari i també participants al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana l’any 1905. 

Sebastià Adrover conta que “a Santanyí sempre hem parlat de defensar el català, però pareixia que ens oblidàvem de tota la gent que havia permès la codificació i l’assentament de les bases de la normativització del català. Aquest llibre és un homenatge a tota aquesta gent i precisament enguany que es compleixen 100 anys d’aquesta escapada filològica de Mossèn Alcover i Borja Moll”.

“Es difícil dir el motiu, però degueren considerar que valia la pena perquè era una manera de recuperar totes les arrels i el patrimoni, tant etnogràfic com folklòric, i varen dur sort que varen trobar col·laboradors” explica Adrover. ““De fet – continúa- hi ha una anècdota de Llorenç Bonet “Ferrereta”, que parteix a peu de Santanyí cap a n’Es Llombards a veure a mossèn Clar, pel camí recull tot tipus d’herbes que veu i quan arriba es posen a discernir els tipus d’herbes que ha anat arrabassant durant el camí”.

Però, qui eren aquests santanyiners que col·laboraren en l’obra del Diccionari? Sebastià Adrover, investigador santanyiner i curador de l’arxiu de mossèn Clar, ho explica. “El focus principal seria Es Llombards amb la figura de mossèn Miquel Clar que va ser anomenat com a corresponsal de l’àrea santanyinera per coordinar i organitzar tots els treballs. Si haguéssim de parlar d’un segon personatge amb pes i importància seria Llorenç Bonet, de Ca’n Ferreret, un dels casals més antics de Santanyí. Després Marc Vidal de cal senyor Damià, un casal bastant important. Dels capellans que hi havia a la parròquia, el vicari i el rector Muntaner, que eren dos germans, i llavors hi havia col·laboracions més petites” 

Segons Tomàs Vibot, filòleg, investigador i promotor cultural, “Santanyí es va bolcar d’una manera fora mida, és un dels municipis on la crida d’Alcover va ser més important i sobretot gràcies a la figura de mossèn Clar es va catalitzar tot un cabal d’informació descomunal”.

Adrover i Vibot coincideixen a destacar que la figura de mossèn Clar va ser fonamental, però també d’altres persones que varen entendre la necessitat de la recuperació de la llengua. “En aquell moment es va arreplegar amb un entusiasme fora mida, i alguns pobles, gràcies a alguns personatges, erudits locals i capellans varen engrescar a la resta d’habitants. En el cas de Santanyí hi va haver una sèrie de personatges que varen saber encomanar aquest entusiasme per la llengua i per la cultura, i aquest llibre convida a seguir aquest entusiasme, reviure aquesta trentena d’anys de feina dins Santanyí”, conclou Vibot.

Sebastià Adrover: “Santanyí s’ho mereixia, no només pel que significa com a nucli sinó també per la gent, pels paisatges i per l’embranzida que va donar al diccionari i al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana”

El llibre està fet en format d’itineraris i arreplega tant les persones i els col·laboradors, com les cases on vivien, el paisatge i la natura. “Es una guia integral i és interessant perquè pràcticament, llevat de l’oratori d’Es Llombards que es va derruir per construir la nova església, pràcticament es pot seguir l’itinerari i es pot tenir una visió molt real del que eren en aquell moment les cases dels col·laboradors”, conta Sebastià Adrover. 

Dins d’aquesti itinerari alcoverià per Santanyí, la primera aturada, el kilòmetre zero de la ruta és la visita al nucli d’Es Llombards, on hi trobam Ca’n Clar, la casa pairal de mossèn Miquel Clar i Vila. També hi una ruta pel nucli històric de Santanyí, la parròquia, la rectoria i tots els edificis que serviren de centre social des d’on mossèn Alcover hi va fer conferències. S’Alqueria Blanca, Calonge i Cala Figuera formen part també d’aquest itinerari. El llibre conclou a Ses Salines, que fins l’any 1925 no es segregà de Santanyí.

Tomàs Vibot destaca que “una de les coses que fa atractiva aquesta tasca és que no sols el pots llegir a casa teva, sinó que pots agafar el llibre i anar a aquests espais per recordar un moment que es va viure amb un gran entusiasme”. 

“Santanyí s’ho mereixia, no només pel que significa com a nucli sinó també per la gent, pels paisatges i per l’embranzida que va donar al diccionari i al primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana”, afirma Sebastià Adrover. “Es un llibre molt interessant, únic, i  crec que es indispensable que es tengui una guia d’aquestes característiques per fer memòria i per honrar aquesta obra que és el Diccionari. Crec que un recull d’aquest tipus de guies seria un llegat extraordinari”.

El llibre parla de Santanyí però Alcover va recórrer tots els municipis de Mallorca. Tomàs Vibot explica que cada entrada del Diccionari és una font d’informació descomunal. “En general Mallorca es va comportar de manera molt fidel amb mossèn Alcover, i a aquesta obra, que és una obra col·lectiva que abraça a tots els territoris de parla catalana, l’aportació de Mallorca va ser notabilíssima”.