Pere J. Garcia Munar: “El local del Centre Republicà de Pollença al carrer Montission ara és una botiga per a turistes”

L’historiador pollencí Pere Josep Garcia Munar és autor de la “Guia de la República i la Guerra. Pollença, Port de Pollença, Cala Sant Vicenç” d’Illa Edicions. Un llibre que ens proposa recuperar la nostra memòria històrica a través d’un recorregut pels llocs on succeiren els fets. 

Pregunta.- Còm sorgeix la idea de fer aquest format, d’explicar la història a través dels llocs on vàren passar les coses?

R.- Deu fer entre 10 i 15 anys que vaig fer una visita guiada per llocs de la memòria de Pollença. Vaig explicar on hi havia hagut seus de sindicats, seus de partits i on havien passat coses aquells dies de l’any 31 i l’any 36. Això jo ho duia a dins, ho anava pensant i enguany que he fet unes oposicions, necessitava desconnectar d’alguna manera i la meva desconnexió era posar-me a fer aquest llibre, escriure el que ja tenia pensat i donar-li forma.

P.- Entenem la història d’un altre manera quan la podem situar als llocs reals?

R.- Aquest era l’objectiu. Els nostres pobles, les ciutats, els barris ara mateix són productes turístics i veurer-los a través dels ulls de la història crec que ajuda. Perquè el local del Centre Republicà de Pollença, al carrer Montission número 6, ara és una botiga per a turistes, i quan passes per allà l’únic que fas és o be intentar no passar per allà perquè el carrer és estret i hi ha els turistes fent bulla, o pots hi passar fent-hi una mirada històrica, sabent que aquí hi havia el Centre República que és on es va proclamar la República. Per posar un altre exemple, tothom que ha anat a Pollença entra per la carretera que ve de Sa Pobla i passa un agroturisme que se diu Son Brull, allà travesses un pont que va per damunt un torrent. Aquell pont el varen volar dia 20 de juliol de 1936 perquè els feixistes no poguessin entrar a Pollença per allà. Veure la història des d’aquest punt de vista et dona una altre dimensió de les coses.

“La plaça que era de la Reina, després va ser la plaça 14 d’abril, per després ser la plaça Franco, fins a la democràcia que passa a ser la Plaça Major”

P.- Còm estructures el llibre? Parles de Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç.

R.- No ho faig per nuclis, sinó que ho faig per temàtiques. Dedic un capítol a xerrar de com evolucionen els noms dels carrers perquè això té un component polític molt important. La plaça que era de la Reina, després va ser la plaça 14 d’abril, per després ser la plaça Franco, fins a la democràcia que passa a ser la Plaça Major i aquí s’ha quedat.

Després explic els llocs públics; els locals de les esquerres: locals republicans, sindicats, el club de solters de Pollença i de tots els partits d’aquell moment. En contraposició també vaig fer la dreta, els partits, la patronal i la fàbrica de teixits de Ca’n Morató perquè l’amo era d’un partit de dretes i el seu fill va ser dels pocs falangistes que hi va haver abans del cop d’Estat. També hi ha un capítol dedicat a l’Administració, on explic els fets que varen passar a l’Ajuntament on hi va haver resistència antifeixista, també parlo de la presó de Pollença, de la telefònica i el telègraf que es varen incautar per part d’antifeixistes. 

Després faig un capítol sobre ponts de la resistència, amb el pont que trobam a la carretera que ve de Sa Pobla, i un altre, el pont de Síller que és a l’entrada del Port de Pollença on hi va haver l’única “batalla” entre militars republicans i militars feixistes, amb 3 morts. I després un que es diu “ a vorera de la mar” on explic la base militar, ca n’Alexandre Jaume i alguns hotels. L’últim capítol està dedicat a les construccions i allà on vivien els presoners esclaus, que eren els que feien carreteres i construccions. Al port de Pollença hi va haver dues cases on vàren estar internats i vàren fer la carretera del port de Pollença fins Alcúdia, i després la carretera que va de la creueta de Formentor fins a l’atalaia. També hi va haver un camp de concentració a la Cala Sant Vicenç des d’on es va fer la carretera que va a Coves Blanques. 

P.- Còm t’has documentat? 

R.- M’agrada dir que la història és un trencaclosques que es va formant, que sempre està en construcció i que s’hi van afegint peces a partir d’un relat que ja està fet.  Tenim la sort que en Pere Sales, n’Andreu Cerdà i en Jaume March varen publicar el llibre “La Guerra Civil a Pollença. La revolta contra la rebel·lió (Documenta Balear, 2006), un llibre espectacular que té més de 600 pàgines on expliquen tot el que va passar a Pollença. Aquest llibre era de l’any 2006 i jo he seguit investigant, ara hi ha noves fonts, sobretot les causes judicials que ara són més accessibles, i he aportat noves coses. Pel que fa a les fotografies que es recullen, sobretot hi ha imatges de l’arxiu municipal de Pollença de’n Bestard, però també d’arxius estrangers, arxius de Ciutat, i fins i i tot alguna foto de qualque diari alemany.

“37 víctimes de la guerra a un poble petit i un judici amb quasi 200 persones jutjades i 150 condemnades fa que la majoria de famílies tenen algú que va patir la repressió”

P.- Formes part de la Comissió Municipal de Memòria de Pollença. Pollença és un poble sensible a la recuperació de la memòria històrica?

R.- Jo diria que si. Ara deu fer 20 anys que hi ha col·lectius que organitzen l’Abril de República, unes jornades amb diferents activitats i un homenatge a la república i als republicans cada 14 d’abril. Tot això ha ajudat a eixamplar la mirada damunt d’aquest període. Hi ha molts de pollencins que saben el que va passar no només pels llibres que s’han publicat sinó perquè es fan coses damunt d’aquest tema. Hi ha un professor, en Pepe García, que cada anys durant molts d’anys feia fer entrevistes orals als padrins dels alumnes de Batxiller i els hi demanaven per la guerra, i tot això ha fet que la memòria històrica sigui molt present a Pollença. 

També es cert 37 víctimes de la guerra a un poble petit, i un judici amb quasi 200 persones jutjades i 150 condemnades fa que la majoria de famílies tenen algú que va patir la repressió. A Pollença s’agafen mostres d’ADN, s’ajuda en la identificació de les víctimes, es cerquen familiars, es fa tasca d’investigació per fer informes i es col·labora amb les institucions tot el que es pot per intentar desxifrar de quin són els ossos que es van trobant, o on es poden cercar més ossos de gent desapareguda.

P.- El IV Pla de Fosses aprovat aquest juliol preveu una primera exhumació a la Cala Sant Vicenç. Què penseu que hi podríeu trobar a aquesta fossa de Cala Sant Vicenç?

R.- Amb la Comissió de la recuperació de la memòria històrica de Pollença hem fet molta de feina amb aquest tema perquè a un xalet que hi ha a la Cala Sant Vicenç un picapedrer després de molts d’anys va contar que havien sortit ossos quan feien una part d’un jardí, no vàren dir res per no paralitzar les obres, però els varen dur a un lloc concret que ell va dir on era. No se sap de qui poden ser aquests ossos, la teoria més probable parlant també amb la historiadora Maria Eugènia Jaume, que és la persona que està fent l’estudi de viabilitat del III Pla de Fosses, és que siguin presoners republicans que varen estar al camp de concentració que era allà al costat. Maria Eugènia Jaume encara està fent aquest estudi, però els polítics se li han avançat i ja han aprovat l’excavació. Però el pla de viabilitat encara no està tancat del tot, crec que el tanca pel setembre. Ella veu probable que siguin republicans o antifeixistes morts a n’aquell camp de concentració, que són els que varen fer la carretera de Coves Blanques, la majoria eren presoners del front del Nord d’Espanya.

P.-Es una bona notícia que estigui aprovada aquesta excavació a la Cala Sant Vicenç al IV Pla de Fosses?

R.- Es una molt bona notícia, el que passa és que té un problema afegit gros i és que és una propietat privada i s’ha de demanar permís a la propietat perquè et deixin excavar. No sé fins a quin punt se’ls pot obligar, però parlant amb na Maria Eugènia Jaume ella el que veu difícil és això, perquè saben on són els ossos, i a més hi havia encara restes de roba, això vol dir que són enterraments contemporanis.

P.- Hi ha moltes exhumacions previstes en aquest IV Pla de Fosses. Cóm valores aquest Pla?

R.- Trob que és un pla ambiciós, crec que hi han posat coses que no saben si son viables perquè arriben les eleccions i si hi ha un canvi de govern a lo millor no es fa. Així i tot, si canvia el Govern jo crec que això ho aturaran.

De tota manera, estic content de que ho posin i de que siguin ambiciosos perquè és l’única manera de que si no guanyen les eleccions es pugui fer alguna cosa. És millor deixar-ho tancat, contractes trets, i forçar al proper govern a fer-ho o a indemnitzar. 

P.- Ja ha sortit la segona edició de la Guia de la República. Pollença, Port de Pollença, Cala Sant Vicenç. Està previst repetir aquest format a d’altres municipis?

R.- Segur que es farà de Llucmajor i voltants. A més, estam xerrant amb un al·lot de Sóller que també té la idea de fer-ho, a Porreres i a Manacor és probable que es faci, i també al Raiguer. Si un poble no dona molt es poden agrupar diversos pobles sense problemes, la qüestió es fer alguna cosa senzilla i visual perquè la gent pugui recuperar la memòria. Si la gent passa per davant d’una casa o una plaça i sap el que va passar, és mes fàcil que un llibre de 600 pàgines que t’expliqui coses sense situar-te.