Pep Malagrava: “Hem d’assumir que fins el 2020 hem pagat l’energia molt barata i ara l’estam pagant molt cara”
Aquest 26 de setembre el Govenr obri el termini per sol·licitar ajuts per a comunitats energètiques. L’objectiu és incentivar les instal·lacions d’autoconsum renovable, les instal·lacions d’emmagatzematge, l’adquisició de vehicles elèctrics o la instal·lació de punts de càrrega. Amb Pep Malagrava, director general d’Energia i Canvi Climàtic, parlam del que són les comunitats energètiques i dels seus beneficis. Una passa cap a l’autosuficiència energètica i també cap a un canvi cultural.
Pregunta.-Què són les comunitats energètiques?
Resposta.- Una comunitat energètica és una entitat col·lectiva, és a dir, és una associació per dir-ho d’alguna manera. Es tracta d’una figura jurídica que determina una Directiva europea que a Espanya encara no s’ha transposat, però es poden crear tot i que no tenguem un marc jurídic exacte.
Bàsicament és una associació de persones, empreses, entitats públiques, pot ser una d’aquestes tres, dues o totes tres a la vegada. Hi pot entrar tant qualsevol empresa, com qualsevol persona, com qualsevol administració, i l’associació té una finalitat: produir energia renovable i consumir-la entre els membres d’aquesta associació. Còm? Depèn. Hi haurà comunitats amb persones que tendran coberta per posar plaques i d’altres que no, n’hi haurà amb gent que podrà invertir 5.000 euros i gent que no podrà invertir més de 200 euros, i també es pot repartir l’energia de forma diferent, que tots rebin el mateix o no. Tot això ho ha de decidir la pròpia comunitat en assemblea, no hi ha una jerarquia única, tothom té els mateixos vots. Al final és un element cooperatiu i col·laboratiu que trenca molt no només amb el model energètic, sinó també amb el model cultural. Passam d’una competitivitat, de ser el primer, el millor, a ajuntar-me amb gent per fer aquesta acció. I a més no només és per auto abastir-me energèticament sinó també per produir una mobilitat sostenible. Aquestes comunitats poden compartir un vehicle, poden tenir un punt de càrrega on carregar-lo, ja sigui un cotxe, una moto, una bici, un patinet. Podríem veure una comunitat energètica dins d’una comunitat de veïnats, dins una urbanització, a un polígon industrial, a una barriada d’una ciutat, i aquí hi podria col·laborar l’Ajuntament de la ciutat, el Govern, el Consell, l’associació cultural del barri, les empreses que ho considerin. Es molt flexible.
P.- Es molt flexible. Hi ha un màxim o un mínim de persones? Es cooperativa o associació?
R.- Hi ha un mínim de tres i es pot formar com a cooperativa o com a associació. La clau és que no vull tenir un guany econòmic, el puc tenir, però vull tenir un guany energètic i l’energia que produeixi la repartiré. A lo millor hi ha un poc d’excedent que venc a la xarxa, però això m’ajudarà a amortitzar el que hem invertit o ho puc repartir als membres que més ho necessitin. L’associació no tendrà un guany econòmic, el que vol és un guany energètic. I al final, què és guanyar doblers: ingressar-ne molts o gastar-ne pocs? Aquí gastaràs manco, perquè no pagaràs tant per l’energia.
“Podríem veure una comunitat energètica dins d’una comunitat de veïnats, dins una urbanització, a un polígon industrial, a una barriada d’una ciutat”.
P.- Hi ha d’altres requisits? Per exemple, a una zona urbana necessites espai per a la producció d’energia.
R.- Si, però ja no és un requisit per crear la comunitat. Si vols, imagina`t que ets al centre de Palma, o Manacor, o Bunyola… i no te basta la coberta que tens. L’associació pot llogar una nau al polígon i posa allà les plaques solars, si és a manco de 500 metres no paga peatge, és autoconsum directe, i si és a més de 500 metres paga peatge. No passa rés, pag peatge per una energia totalment neta que me costa zero produir-la. I ara mateix he de pagar peatge, però pareix que el proper mes el tema dels 500 metres s’obrirà, s’ha de veure, però tu pots posar la producció allà on vulguis si no t’hi cap a ca teva. Per exemple, pots arribar a un conveni amb l’Ajuntament per posar les plaques a l’escola i que durant el dia donin energia a l’escola i durant l’horabaixa te la donin a tu, es pot fer, és una corda que es pot doblegar de moltes formes i crec que aquí el que cal és la voluntat de la ciutadania de cooperar. Algunes comunitats ja les estam impulsant noltros des de l’Institut Balear de l’Energia, però lo seu és que neixin d’abaix, que no haguem d’arrossegar des de l’Administració sinó que la ciutadania s’aglutini, i llavors si volen demanar ajuda perfecte, i sinó l’Institut Balear de l’Energia ho promou a sectors concrets com polígons industrials que tenen un potencial de coberta molt gros.
“Algunes comunitats energètiques les estam impulsant noltros des de l’Institut Balear de l’Energia, però lo seu és que neixin d’abaix”
P.- Pels particulars representa una inversió molt gran? La idea és molt atractiva però has de tenir doblers i persones que hi creguin.
R.- Quan parlam de comunitats n’hi ha de molts de tipus, hi ha comunitats de 5 i comunitats de 500. Entenem que les primeres han de ser petites perquè t’ajuntes amb gent que confies i que coneixes. Quan ho feim de forma col·lectiva els costos baixen, si ho faig a ca nostra tot sol posaré 5 kw i segurament me sobren, però si ho feim quatre de veïnats, entre tots en posam 14 enlloc de 20 i ja baixa el cost. I a més amb la línia d’ajudes que hem tret ara, estam donant una ajuda a les entitats que no tenen activitat al mercat, és a dir, quan no hi ha una empresa, quan només és particular o administració pública i particular aportam un 75% .
La inversió és bastant atractiva, perquè a més el retorn amb el preu que tenim ara de l’energia i el proper any i mig o dos. Maldament demà acabi la guerra a Rússia no tornarem al preu del 2020 i del 2019. Crec que hem d’assumir que fins el 2020 hem pagat l’energia molt barata i ara l’estam pagant molt cara. Però lo normal segurament serà entre 80 i 120-130 megavat/hora, no els 40 que varem pagar el 2019.
P.- Per tant, la via per pagar menys per l’energia seria aquest model.
R.- Aquest model és millor a nivell d’inversió inicial i també de retorn. Has fet una inversió inicial menor, tens una ajuda major i suma tot el que deixes de pagar per l’energia. I perquè feim aquest percentatge tan alt? Perquè des del Govern creim que el que hem de fomentar és aquesta col·laboració, tot i que seguim donant ajudes a l’autoconsum particular d’entre un 35 i un 45% d’ajuda, però entenem que el que ha d’eclossionar és això perquè si ho fa al final estam fomentant una democratització de l’energia, tothom tendrà accés a una energia neta i amb un preu assequible, i ho feim de forma col·lectiva. Al final és la cooperació entre noltros el que ens ajuda, és un canvi cultural, no es tracta d’arribar el primer, sinó de que arribem tots.
P.-Estau impulsant 3 comunitats energètiques, una a Menorca, i dues a Mallorca. Còm està sent aquest procés?
R.- Els processos han anat diferent, perquè tant a Menorca com a Marratxí parteix d’una iniciativa empresarial, social, local. El polígon de San Lluís i el polígon de Marratxí troben que estan pagant massa i intenten agrupar-se, ens venen a tocar la porta i en aquest cas feim de soci inversor. El soci inversor el que vol és un retorn de la inversió, a més l’Administració pública no ha de guanyar doblers, si pos 100 mil euros i la vida útil de les plaques són 25 anys, he de recuperar 100 mil en 25 anys, no me preocupa, i a més ajuda a que això sigui ràpid i es pugui fer. La comunitat energètica de Sant Lluís ja està constituïda, i la de Marratxí estam vegent amb quines persones es constitueix.
Llavors hi ha la comunitat de la urbanització Galatzó, a Calvià, que té un punt de novedosa. Fins ara, l’Institut Balear de l’Energia feia instal·lacions a espais públics i venia l’energia neta a preu de cost, això és un autoconsum compartit, però en aquest cas decidim fer autoconsums col·lectius a l’escola, a l’Institut, al centre de Salut i al Poliesportiu mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Calvià, però parlam amb les comunitats de propietaris de Galatzó i els hi deim que si ens cedeixen l’espai, noltros farem la inversió i ells seran socis receptors d’aquesta comunitat energètica. Si algú ja te plaques pot ser soci generador, si algú se’n vol posar després, cap problema. Aquesta comunitat de Galatzó és més complexa perquè té molts més actors, però també arriba a molta més gent. Ara tenim la redacció dels projectes primer dels espais municipals, i després hem de fer el conveni amb cada comunitat de propietaris per a la cessió dels espais. Aleshores l’Institut Balear de l’Energia farà la inversió i tendrà un retorn econòmic no de guanyar dobles, sinó d’amortitzar el que ha invertit. I la gent d’aquesta urbanització tendrà una energia molt més econòmica i neta, estam calculant que prop del 80% de l’energia consumida durant un any a Galatzó es podria generar de forma renovable. Si anem al Polígon de Son Bugadelles que està devora, probablement arribem al 100 per cent. I també si el Polígon de Son Bugadelles vol fer una comunitat energètica també arribaria al 100%.
Quan comencin a funcionar les primeres, passarà com ha passat amb l’autoconsum, quan veus al veïnat que te mostra la factura i enlloc de 80 euros n’ha pagat 27, penses que a lo millor té raó. Crec que la millor publicitat que es pot fer no és que ho digui el Govern, ni les empreses, sinó que vengui el veïnat que tens al costat i te digui el que s’ha estalviat.
“Estam calculant que prop del 80% de l’energia consumida durant un any a Galatzó (Calvià) es podria generar de forma renovable”
P.- Encara hi ha idees preconcebudes sobre la instal·lació de plaques solars? Potser abans no compensava tant.
R.- El tema era aquest, a 40 euros el megavat/hora econòmicament el retorn era amb 10 anys o 11. Hem de pensar que amb una instal·lació que tens per 25 anys, maldament fos en 12 o amb 15 anys, tendries 10 anys d’estalvi net. Entenc que fer una inversió a 25 anys és complex i que culturalment necessitam un benefici immediat. Però ara amb la línia d’ajudes, les desgravacions fiscals, etc. i el preu de l’energia, estam parlant d’amortitzacions individuals entre 3 i 5 anys, i amb empreses d’entre 2 i 4 anys.
P.- A part d’aquests 3 projectes que teniu en marxa, hi ha alguna comunitat energètica més prevista? Hi ha interès?
R.-Hi ha interès. Noltros el que esperam és que ens ho sol·licitin. Es vera que amb la urbanització Galatzó ho vàrem veure molt clar, i també es va moure alguna cosa allà dins, però necessitam que ens activin, que ens demanin informació. De cada pic arriben més sol·licituds, algunes més embastades, algunes molt verdes, algunes que al final decauen perquè no interessa o no hi ha ganes de fer-ho. Però esperam que als propers mesos la gent s’involucri i ens demanin de cada vegada més la nostra implicació. Sabem que els polígons industrials estan molt interessats i segurament ens demanaran ajuda i assessorament. La idea és que es puguin crear d’aquí a final de l’any que vé, amb les ajudes, unes 30 comunitats energètiques, ja siguin comunitats de propietaris o cooperatives, el nom ens es igual.
També tenim les cooperatives interessades, sobretot les cooperatives agroalimentàries, que tenen un cost energètic que se’ls hi ha disparat, i aquesta línia d’ajudes també els hi pot donar un bon matalàs per aturar el cop, i a més és un sector necessari no només per la sobirania alimentaria que necessitam sinó per còm feim el negoci de la pagesia, de forma col·laborativa. Han fet un estudi de quan estan consumint, hem estat amb ells intentant assessorar, i hem vist que també tenen consums molt estacionals, consumeixen molt a l’estiu per les bombes de reg o en determinats mesos de l’any. Maldament sigui cíclic, el fet que ara l’energia es pugui repartir de forma dinàmica, a nivell d’hora, puc decidir si una hora l’aguant o trec l’energia que estic produint, i per tant, a activitats com aquestes fent una bona gestió de la demanda i l’oferta, pot ser molt bo no només a nivell de preu sinó també pel canvi climàtic perquè reduïm emissions per fer activitats productives.
P.- Les cooperatives agroalimentàries ja hi estan fent feina?
R.-Hi ha interès i entenem que presentaran projectes.
“Veim municipis amb molta bona voluntat política per fer aquestes actuacions, i d’altres que no en tenen tanta”
P.- I amb els Ajuntaments hi ha contactes?
R.- Per exemple, l’Ajuntament de Sant Lluís a Menorca va ser molt important per posar el marxa la comunitat energètica i va tenir la voluntat d’estirar aquesta cooperativa. Aquí és una qüestió de voluntat política. Si ho ha fet Sant Lluís ho pot fer qualsevol administració local, també els Consells, però hi ha d’haver voluntat política. Noltros veim municipis amb molta bona voluntat política per fer aquestes actuacions, i d’altres que no en tenen tanta. Són prioritats i jo crec que no són millors ni pitjors, però en un món on l’energia és quelcom tan transversal, l’acció climàtica hauria de ser el tema sota el qual planifiques tota política publica. Jo entenc que els ajuntaments, sobretot els petits, poden patir la manca de recursos, i per això tenim l’Institut Balear de l’Energia. Si hi ha manca de recursos però hi ha voluntat política els recursos els posam des del Govern.
El que volem és que sigui l’ajuntament que ho demani, ens hem oferit, hem presentat el Pla d’Inversió de Transició Energètica de les Balears a tots els ajuntaments i a tots els consells i el que els hi deim és que demanin el que vulguin i anirem on faci falta. Hem anat a Fornalutx, a Calvià, a Es Capdellà, anirem on sigui per explicar què és una comunitat energètica, com es crea i què pot fer el Govern per ells i a partir d’aquí la decisió és seva. Jo crec que cada pic que anem a fer aquestes converses hi ha alguna cosa que s’activa, maldament siguin 2 persones.
P.- Ha comentat que teniu previst que es constitueixin 30 comunitats energètiques. Són moltes.
R.-Vull dir que al manco tendrem 30 projectes a les ajudes, per exemple, a lo millor la Cooperativa Agroalimentària presenta 2 projectes, encara no s’han constituït com a comunitat energètica. Si els polígons industrials en presenten 5, només amb una associació empresarial, no necessit que es constitueixin com a comunitat energètica, si ho fan millor però sinó tendran l’ajuda. Al final, aquests 20 milions d’euros els volem gastar i per això necessitam projectes.
P.- Que finança el Govern amb aquesta línia d’ajudes que heu anunciat, que comença dia 26 de setembre?
R.-No és per crear les comunitats energètiques, sinó per impulsar les actuacions de les comunitats energètiques. Hi ha 4 programes: fotovoltaica, emmagatzematge, punt de càrrega i vehicles. En els 2 primers tens un 75% d’ajuda si no tens activitat econòmica, si tens activitat econòmica, el límits són els que marca el reglament europeu, 50% si és petita, 40% si és mitjana i 30% si és gran, i llavors això també passa amb els vehicles, en aquest cas és donen un doblers per comprar-los.
A més hem afegit que si ets una associació empresarial, una entitat sense ànim de lucre, una comunitat de propietaris o una cooperativa, no importa que te constitueixis com a comunitat energètica perquè el teu objecte social ja és fer alguna cosa comú. Per exemple, si ho demana la comunitat de propietaris i dels 10 veïnats 4 no volen, que no se’ls posi, però els altres 6 que no hagin de fer els papers. I per a les persones que els vulguin fer són senzills de fer, en 1 mes o 2 es poden arribar a constituir i tendran fins dia 30 de juny per demanar les ajudes. Ens agradaria que es constituïssin les comunitats energètiques però amb els terminis del Fons del Mecanisme de Recuperació sabem que tampoc podem badar. Ens varen donar els doblers al juliol i al setembre ja hem tret una convocatòria, feim la via que podem i creim que aquesta havia de ser la primera perquè també és un missatge de quin model energètic volem. Cooperatiu, col·laboratiu, de proximitat, d’autoconsum, d’aprofitament de cobertes… anem cap aquí.