Rafel Server Mas: “Blai Bonet es posicionava clarament davant qualsevol tema”

Les jornades d’Estudis locals són una oportunitat per conèixer la història i la cultura d’un poble. A Santanyí, a la darrera edició de les Jornades, la cinquena, que va tenir lloc el novembre de 2022, s’hi presentaren tres comunicacions dedicades a l’estudi del poeta i escriptor, Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997). Una d’elles, la d’Andreu Server Mas analitza els seus articles periodístics publicats durant la transició. Andreu Server Mas, filòleg, professor de Secundària i escriptor, i amb Sebastià Adrover, president de l’Associació Cultural Lausa de Santanyí, ens parlen d’aquesta vessant més desconeguda de Blai Bonet. 

Pregunta.- Com sorgeix la idea d’analitzar els articles periodístics de Blai Bonet?

Andreu Server.- La meva coneixença de Blai Bonet era bàsicament com a lector de poesia, però sempre havia tengut la curolla d’investigar perquè sabia que ell publicava a la premsa i quan era més jove havia llegit alguna cosa. Un bon dia vaig anar al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet a veure si hi havia material i em varen dir que ho tenien tot digitalitzat i que ho posaven al meu abast. Me’n vaig adonar que era un material inabordable per a una comunicació de les Jornades, i aleshores vaig decidir centrar-me en els articles que publicà durant 3 anys, des del final del Franquisme, quan Blai Bonet es posicionava molt clarament damunt tots els temes, fins a les primeres eleccions democràtiques. 

P.- Durants quants d’anys va col·laborar Blai Bonet a la premsa local? 

A.S..- Va publicar articles fins al 3 de novembre de 1984, coincideix amb la legislatura de Felipe González. En total va publicar 247 articles en 10 anys, i n’he estudiat 98. Hi ha material per seguir fent feina.  

“Quan Blai Bonet va tornar de Barcelona estava un poc aïllat de la cultura oficial, però curiosament a ca seva duia una activitat intel·lectual frenètica”

P.- Quins temes tractava Blai Bonet en els seus articles?

A.S.- Temes d’actualitat política, cultural… i l’altra cosa que he anat trobant és que ell s’atribueix un paper, ho diu textualment, de profeta, de guia per ajudar als ciutadans a transitar per aquells anys tan convulsos. Són interessantíssims tots els articles. Ell es posicionava clarament, sense prejudicis, davant qualsevol tema, i era un home molt assabentat de tot el que passava. Parlam dels anys que ell va tornar de Barcelona i estava un poc aïllat de la cultura oficial, però curiosament a ca seva duia una activitat intel·lectual frenètica: a més de col·laborar a la premsa, seguia fent la seva obra, feia escrits de crítica d’art, rebia visites, i en aquesta època va començar una col·laboració amb Josep Pinya de la galeria Pelaires. Malgrat pugui semblar que estava un poc aïllat, feia una feinada.

Sebastià Adrover.- A la seva edat, a part d’haver acumulat saviesa i perspectiva, tenia una llibertat absoluta de ser qui era, i a tots aquests articles crec que es pot trobar un Blai desconegut, inèdit i nou perquè ell si que tenia una mirada nova per a totes les coses. A més crec que té una mística que no tenen la gran majoria d’escriptors, una mística no provinent del seminari, sinó d’haver llegit els grans místics espanyols i segurament europeus. 

“S’atribueix un paper, ho diu textualment, de profeta, de guia per ajudar als ciutadans a transitar per aquells anys tan convulsos”.

P.- Aquest articles en ajuden a entendre millor la persona de Blai Bonet. Es complementen amb la seva obra literària i poètica?

A.S.- Això que diu en Sebastià és ben cert. La imatge de Blai Bonet recen arribat de Barcelona era un poc això, la d’un poeta molt famós, perquè havia guanyat tots els premis abans dels 40 anys, i si, hi trobam aquest caire més religiós, místic, espiritual. Té articles on pot començar parlant de la mort de Franco i acabar parlant de Santa Teresa de Jesús.

P.-Com es connectava Blai Bonet amb el món des de Santanyí?

A.S. Ell sempre conta que estava dins del seu “cuartutxo” fent feina: “escassos 8 metres quadrats amb el meu boli de 8 pessetes”. Era un gran lector i escoltador de premsa, i això ho he descobert als seus articles. Diu que escoltava Ràdio Nacional, la BBC, la RAI, i llegia tots els mitjans que podia.

P.- El vàreu conèixer personalment. Com era?

S.A..- Més a lo darrer. Vàrem tenir la sort de poder-lo visitar a ca seva, parlar amb ell, escoltar-lo. Parlava molt amb les expressions corporals, la mirada, així com movia la mà, els dits. Era un místic.

A.S- Un místic. Ho he dit, ell s’atribueix el paper de guia, de profeta pels ciutadans, i diu a propòsit de la premsa que la funció de la notícia ha de ser cridar l’atenció als lectors. Diu: “un Vietnam o un Watergate és extrapolable al territori on vivim. Els meus articles són un toc d’atenció”.

“Un poema, una col·laboració a un diari, un capítol d’una novel·la… només és una finestra per accedir a la totalitat.”

P.-Escrivia al diari Ultima Hora. Quina influència va tenir a Santanyí?

A.S.- Quan Blai Bonet se’n va anar a Barcelona, va ser un sorpresa l’èxit que va tenir als anys 50 i 60.  Després quan va tornar els escriptors més joves el veneraven, era un mite. I quan es va posar a escriure a l’Ultima Hora va ser un poc incomprès, precisament per aquest estil tan agosarat, tan hiperbòlic, tan lliure. Ell el tema dels gèneres no els respectava, per a ell tota l’obra s’havia d’entendre com una totalitat. Un poema, una col·laboració a un diari, un capítol d’una novel·la… només és una finestra per accedir a la totalitat.

P.- Aquesta i la resta de comunicacions de les jornades d’Estudis locals de Santanyí seran editades i es presentaran el pròxim novembre. 

S.A.-Exacte. Va ser una iniciativa molt interessant, Lausa la va proposar i es pot fer gràcies a l’Ajuntament de Santanyí que ho patrocina. Les jornades s’han consolidat, de fet enguany hem tengut una quantitat enorme de comunicacions i ens fan plantejar si hauríem d’establir un número tancat. Tenim comunicacions molt interessants i hem de recordar que l’arxiu municipal de Santanyí va ser cremat l’any 68, per tant, tota la informació històrica que ens arriba enriqueix el nostre patrimoni i omple els buits d’aquesta manca d’arxiu que patim. 

P.- L’associació cultural Lausa organitza aquestes Jornades d’Estudis locals, junt amb l’Ajuntament de Santanyí. Quins altres projectes teniu en marxa des de Lausa?

S.A.- Primer vull explicar que els fundadors, qui són l’anima de Lausa és la família Mestre Amengual i Sebastià Vidal. A Lausa tenim dos grans projectes talaiòtics. Un és el de les talaies de Sant Jordi, un jaciment arqueològic de Santanyí on es van fent millores des del 2015, i també tenim el projecte arqueològic de Na Nova. A més, enguany hem recuperat l’arxiu fotogràfic de na Maria Grimalt “Noche”, que recull fotografies des del 1920 fins al 2004, un material gràfic d’una vàlua excepcional, i l’arxiu audiovisual de Bartomeu Vidal, gairebé 1.600 películes de filmacions des dels anys 60. I relacionat amb les Jornades, vàrem iniciar la col·lecció “S’Estret des temps” per publicar les comunicacions que per extensió i contingut, no tenen cabuda en la publicació de la resta de comunicacions. L’hem iniciada amb la publicació d’una obra damunt Cala Figuera de Francesca Suau Artigues.