Sebastià Adrover: “Un bocí de Mallorca, de Santanyí, d’Es Llombards, és a la biblioteca del Parlament europeu”

“9. Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca 1899” forma part de la literatura de viatges del segle XIX, però en aquest cas no és un estranger, sinó un llombarder, Mossen Miquel Clar, qui ens parla de l’illa i la seva gent. El volum, a cura de Sebastià Adrover i editat per El Gall Editors, va veure la llum l’any 2019 i aquest setembre s’ha presentat a Brussel·les, a la biblioteca del Parlament Europeu. Un nou viatge d’aquesta obra, traduïda al castellà i l’anglès que, a més de transcriure el text original, ens proposa una reflexió a través de les col·laboracions de Margalida M. Clar, Teodor Suau, Tomeu Arbona, Jaume Ferrando, Llorenç Garrit, Bartomeu Sastre i Sebastià Vidal. Parlam de l’obra amb Sebastià Adrover, curador, i Llorenç Garrit, artista i autor de les il·lustracions. 

Pregunta.- Com sorgeix l’oportunitat de fer aquesta presentació a Brussel·les?

Sebastia Adrover.- El gran artífex d’aquest viatge a Brussel·les és Tòfol Vidal, ex regidor de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, ex director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i director general d’una de les Conselleries d’Educació en el seu moment. Ell va posar en coneixement del Parlament l’existència d’aquest manuscrit, d’aquesta obra, i gràcies a ell aquest passat 20 de setembre viatjarem a Brussel·les a presentar -la. Va ser una experiència impressionant pensar que un bocí de Mallorca, de Santanyí, d’Es Llombards, quedi al fons de la biblioteca del Parlament, i que se’t convidi a presentar-lo és un honor.

Llorenç Garrit.- Quan era a Brussel·les pensava que aquest grup que s’havia format per donar la volta a Mallorca mai va pensar que al final les seves paraules acabarien al Parlament europeu, a Brussel·les.  Crec que els hi hagués fet il·lusió, amb lo aventurers que eren.

Sebastià Adrover.- I mostrar aquest diari escrit per mallorquins als europeus. En aquest sentit, és un document únic perquè ja no és un austríac, ni un francès, ni un alemany,  ni un anglès que ve a l’illa en pla romàntic a viatjar i a contar la seva experiència. Ja es un mallorquí, concretament un llombarder, que conta com era aquella Mallorca de finals del XIX i com era la seva gent. Hi ha molt de paisatge, molta terra, hi ha molta persona. Els convidaven a entrar dins ca seva a fer un beure, a un pastís. Obrien ca seva a aquests expedicionaris

Llorenç Garrit.- Si llegeixes un llibre de viatge d’un estranger veus la gran diferència, els mallorquins o els llombarders tenen un apropament molt més proper i la rebuda de la gent és bastant diferent, és ja d’una confiança. I les discussions que es creen dins del llaüt, com per exemple, triar quin és el pi de Formentor. Un austríac això no hagués fet.

“Te convida a una forma de vida i de valors que ens seria molt recomanable recuperar. Per exemple, estan tot un dia a la badia de Sóller aturats perquè no hi ha vent i no passa res.”

P.- Tot i que són mallorquins, venen d’un altre zona de l’illa i per a ells aquest viatge també és un descobriment. 

Sebastià Adrover.- Efectivament, per exemple, el poble al que li fan uns honors és Sóller perquè segurament cap d’ells hi havia estat abans i és tot un descobriment. 

Llorenç Garrit.-  I Sóller era més cosmopolita, estava més avançat amb les connexions a França i ho viuen com la modernitat.

Sebastià Adrover.- Els viatgers també ens mostren la manera de viure, l’adaptació als tempos de la natura. Te convida a una forma de vida i de valors que ens seria molt recomanable recuperar. Per exemple, estan tot un dia a la badia de Sóller aturats perquè no hi ha vent i no passa res, no hi ha cap insult al temps, cap mala paraula. Simplement és deixar-se dur i gaudir del moment. 

P.- A partir d’aquests manuscrits, Sebastià, elabores una obra coral, amb moltes aportacions. 

Sebastià Adrover.- A mesura que l’anava transcrivint me n’adonava del seu gran potencial i de la quantitat de vessants que tocava. Vaig veure que jo tot sol no podia abraçar el potencial que tenia, i vaig començar a idear una sèrie d’especialistes en diversos temes.

Una contextualització cultural, històrica, social i política era necessària a una obra com aquesta. Finals del XIX, literatura de viatges i una situació de l’Estat espanyol molt peculiar. Era necessària aquesta contextualització i en Sebastià Vidal fa una aportació molt enriquidora. Tema de navegació, de la mar, termes mariners i navegació a la vela llatina, tenim a Santanyí un expert, un capità de la marina mercant com en Jaume Ferrando que fa un diccionari de termes mariners damunt la crònica. Després també, aprofitant un dels documents que formen part dels documents antics que era el compte del rebost on anaven apuntant l’avituallament, qui millor que Tomeu Arbona d’Es Fornet de la Soca, expert en gastronomia, per fer-nos una menjada diària tenint en compte aquest compte del rebost.

I finalment per l’estil de viure, pels valors que traspua el llibre hi ha un escrit de Teodor Suau, degà de la seu de Mallorca. I tot això, amb les il·lustracions de Llorenç Garrit. També hi ha un pròleg molt enriquidor de Margalida Maria Clar, que és la meva dona, propietària de l’arxiu de Ca’n Clar d’on provenen totes les publicacions. I jo tanc amb un petit epíleg. Crec que ens va sortir una obra molt rodona. 

P.- Llorenç, com afrontes aquesta tasca de posar imatges a aquest viatge?

Llorenç Garrit.- A mi me va agafar en un moment que estava començant a experimentar en una línia de pintura i il·lustració, que vaig acabar de desenvolupar mentre feia aquest llibre i la vaig titular “Popland”. Cada il·lustració vaig voler fer-la des del punt de vista d’un dels components del grup que anaven dins del llaüt, perquè en certa manera fiques a l’espectador dins del viatge i jo mateix vaig fer la volta aquesta a través de fotografies. Volia donar-li un punt modern però que conservés aquest aire de litografia antiga. Vaig combinar el manuscrit original amb la il·lustració, el que me fa de cel de fons sempre és el tros del manuscrit on diu el lloc on estaven en aquell moment. Aquesta va ser un poc la manera de jugar que vaig tenir: un punt de vista des del mateix vaixell, inserir el text que ens digués a quin punt de l’illa estaven, i ficar a l’espectador entre la modernitat del segle XXI i la litografia o un gravat del XIX.

“Havien viscut i experimentat el tema de la Renaixença, l’excursionisme com un símbol de conèixer la terra, i crec que els va empènyer a tenir aquesta experiència.”

P.- Va ser una expedició coneguda en el seu moment?

Sebastià Adrover.- Jo crec que va ser entre el grup d’amics que fan el viatge. S’ha conservat un acta on deixen constància de la seva voluntat de dur a terme aquesta volta a Mallorca i a cada un se li assigna una missió concreta: cronista, tresorer, patró, etc. I ja el primer dia, quan parteixen, es veu que era una cosa totalment inesperada perquè quan el llaüt arriba a Cala Santanyí i amb el bot comencen a fer trasllats de tot el que han de pujar tota la gent els mira esglaiats. Jo crec que va ser una cosa entre ells, segurament les seves amistats properes ho sabien, però no va ser una cosa institucional. Havien viscut i experimentat el tema de la Renaixença, l’excursionisme com un símbol de conèixer la terra, i crec que els va empènyer a tenir aquesta experiència. 

“Mossèn Clar té una característica molt curiosa quan escriu, la seva manera d’expressar-se és molt de rondalla, molt alcoveriana”

P.- Parlan’s del narrador, de Mossèn Clar, i de la narració que fa.

Sebastià Adrover.- El que tenim clar és que va anar prenent moltes anotacions perquè la redacció del manuscrit és impossible que estàs feta dins d’un llaüt i en el moment. A més, és molt culte perquè hi ha moments que cita fragments d’articles i revistes, i reciten un parell de poemes de Costa i Llobera. Mossèn Clar té una característica molt curiosa quan escriu, la seva manera d’expressar-se és molt de rondalla, molt alcoveriana, perquè ell va ser deixeble d’Alcover, i té un estil molt propi i és molt divertida, fins i tot. 

Llorenç Garrit.- Fa poc hem presentat amb Jeroni Obrador una adaptació d’una obra de Mossèn Clar que és “Bertoldino”, l’hem feta per teatre i jo he fet les il·lustracions també, i ell a aquesta obra ja introdueix dues rondalles. Té aquest estil. 

P.-Sebastià, ets difusor de l’arxiu de Mossèn Clar. En que estàs fent feina?

Sebastià Adrover.- Si tot va bé a finals de desembre traurem la història de Santanyí. Es un document manuscrit de l’any 1888 on cronològicament cuiden i son exactes en quant als primers pobladors: fenicis, romans, cartaginesos, musulmans fins a l’arribada de Jaume I, però el contingut és totalment fictici i humorístic i s’inventen episodis d’autèntic humor i sàtira. Hi ha coses molt divertides, molt simpàtiques, però que ens serveixen de mirall. I també hi haurà una versió en còmic. És un document manuscrit de 400 i pico de pàgines, i és interessant per la forma en que s’escriu en pla romàntic exaltant la pàtria.

P.-Llorenç, parla’ns dels teus projectes.

Llorenç Garrit.- Ara el més proper serà la presentació d’un nou llibre de vinyetes amb edicions Xandri, que es titula “Lobocoitomia”, i és un llibre de crítica social i cultural, per passar una estona de rialles i revisar segons quins conceptes. “Laca per a rates 2” vendrà l’any que vé, i aquest és més filòfic. Vaig compaginant el còmics amb la pintura. Al gener faré una exposició a Palma a la galeria Marimón.