Indignats per la Tramuntana
Els dies 6 i 7 d’octubre s’hauria produït una greu vulneració de drets fonamentals a la nostra estimada Serra de Tramuntana.
Segons ha denunciat la plataforma INDIGNATS MA10, la seixantena edició de la Pujada Automobilística al Puig Major ha suposat un nou enfilall de desastres, batent tots els registres anteriors. Ho han qualificat directament com “El crim ecològic més gran que està succeint a la Tramuntana”. L’afectació tant per als veïns com per a l’entorn de la joia natural que suposa la Serra de Tramuntana és devastadora, afirmen. “Tot ésser vivent que hi ha a la Serra està completament atemorit durant tota la setmana”, van descriure els damnificats tot afirmant que “… hi ha hagut més de mil acampats a la carretera” que haurien envaït propietats privades per instal·lar les seves tendes de campanya i passar la nit del divendres cap al dissabte.
La festa, amb música a tot volum i contínues encalçades a alta velocitat protagonitzades amb els seus vehicles particulars, va amenitzar la matinada. Les quantitats de brutor, brossa i danys materials s’han fet evidents amb la finalització de la suposada prova esportiva. L’encesa de focs enmig de zones boscoses plenes de material inflamable derivades de la no retirada dels arbres caiguts per la tempesta Juliette i després d’un estiu amb sequera extrema, ha estat gota que fa vessar el tassó de la indignació dels veïnats afectats. Les imatges que els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals han difós certifiquen els fets descrits, més enllà de consideracions addicionals.
Si les coses són així –i no tinc elements en aquests moments per posar en qüestió les seves afirmacions- un grup dels nostres conciutadans han vist limitats greument els seus drets. Aquells que els permeten gaudir de les seves vides i propietats en pau i llibertat.
La Constitució del 78 estableix en l’article 14 la igualtat davant la Llei de tots els ciutadans. I descriu en els articles següents, agrupats en la Secció primera, els drets fonamentals i les llibertats públiques. Entre els primers trobem tots aquells que ens són inherents per la nostra condició d’ésser humà. Des del dret a la vida passant pel dret a la nostra integritat física i moral. Per descomptat el dret a tenir una ideologia així com abraçar-se a una religió. Dret a gaudir de la nostra llibertat i, al temps, vetllar per la nostra seguretat. Dret a la nostra pròpia privacitat, defensa del nostre honor, intimitat, imatge, la inviolabilitat del nostre domicili i el secret de les nostres comunicacions. I, per descomptat, la llibertat de moviments, circulació i residència. La carta magna no és gaire original, limitant-se a traslladar el contingut de la Declaració Universals dels Drets Humans que des del 1976 és Llei Internacional supervisada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
Qui tindria la responsabilitat en la presumpta comissió d’aquests il·lícits?
Òbviament, i en primer terme, les persones que les han practicat. El ciutadà es caracteritza per la seva responsabilitat. Perquè té la virtut no sols de prendre una sèrie de decisions de manera conscient, sinó també d’assumir les conseqüències que tinguin les citades decisions. I de respondre de les mateixes davant qui correspongui a cada moment. Civil, penalment i patrimonialment si així ho decideixen els tribunals. La igualtat davant la llei implica submissió a l’imperi de la llei.
Continuarem amb els organitzadors. L’ESCUDERIA SERRA TRAMUNTANA, el Comitè Organitzador de la prova i la Federació d’Automobilisme de les Illes Balears (FAIB). Podríem parlar de contumàcia i manca de sensibilitat i altres aspectes i consideracions. Però estem parlant de responsabilitat. I sorprèn que el reglament de la prova faci, en la meva opinió, cas omís del vigent CODI MEDIAMBIENTAL de la REAL FEDERACIÓ ESPANYOLA D’AUTOMOBILISME (RFEA). Aquest, basat en el Codi Mediambiental de la Federació Internacional –FIM-, pretén establir els principis inicials de desenvolupament sostenible en l’esport. Tot per contribuir a la presa de consciència dels problemes mediambientals.
No està de més recordar que l’activitat de l’automobilisme esportiu és una pràctica legal, regulada i que, ben feta, honora als seus practicants i aficionats. El meu respecte i admiració pels equips que són capaços d’extreure i posar al límit els seus coneixements tècnics i les seves habilitats de conducció per explorar les capacitats humanes, respectant les llibertats dels altres.
El text de la RFEA indica que treballarà en tot moment perquè les normes que constitueixin la seva reglamentació siguin respectuoses amb el medi ambient, fomentant la implantació dels nivells més elevats de sostenibilitat en l’organització de les manifestacions automobilístiques. Expressa que la política mediambiental del codi està basada en el respecte a les necessitats mediambientals de l’entorn i la pràctica raonable de l’esport i de la conducta automobilística en general. No s’està d’afirmar que les Federacions Autonòmiques (com la FAIB) haurien d’adaptar els seus reglaments per donar una veritable importància a les qüestions lligades al medi ambient i als principis d’aquest Codi. El redactat prescriu regles i recomanacions amb la finalitat de millorar les relacions entre l’automobilisme esportiu i el medi ambient. El text és un manual sobre, entre d’altres coses:
a) Soroll i neteja de l’entorn.
b) Comportament del públic, organitzadors, participants en les carreres i usuaris de la carretera.
Sí. No han llegit malament. Els aspectes que han provocat la reacció dels veïns agrupats en la plataforma INDIGNATS MA10 estan prevists en la normativa de fa anys.
El reglament de la PUJADA AL PUIG MAJOR disposa en el punt 11, en el que reflecteix les normes mediambientals, que els participants –entesos com els inscrits i els seus equips tècnics- han de seguir. Bàsicament, diu que s’han de portar la brossa a ca seva i l’han de llançar als contenidors. Però obvia i deixa de banda, per complet, les tres pàgines del codi dedicat a la REDUCCIÓ I CONTROL DELS RENOUS i tot el capítol dedicat al COMPORTAMENT RESPONSABLE DELS ESPECTADORS EN RELACIÓ AMB EL MEDI AMBIENT i les seves desenes de disposicions. Ni rastre en el document que regula la prova. És una competició que cobra entre 180 i 440 euros per cada cotxe inscrit (i n’hi havia 110). Amb nombrosos i coneguts patrocinadors que podrien incórrer en situacions de risc reputacional. Que reuneix a milers d’espectadors en cada edició. I que braveja que les imatges de la competició es veuen a un munt de països! Amb els corresponents ingressos és suposa i que algunes fonts estimen per damunt els 50.000 euros.
Soc de l’opinió que aquesta aparent manca de proactivitat i empatia amb els veïnats i l’entorn és quelcom que mereix una explicació completa i, en cas de no proporcionar-la, cessaments i dimissions. Tenen les solucions a la mà i no les adopten. Descuidats? Poc feiners? Mandrosos? Dropos? Qui sap. Cal recordar que la RFEA pot nomenar un COORDINADOR DE MEDI AMBIENT. Seria un oficial que s’ocupi dels aspectes lligats al medi ambient i que estaria present en la prova per fer complir el codi mediambiental.
Des del meu punt de vista, i amb aquests antecedents, els organitzadors de la prova no són candidats al PREMI de la RFEA a la SOSTENIBILITAT.
Acabaria indicant que l’intent de posar-se en contacte amb ells per recavar el seu punt de vista ha estat infructuós.
I, per acabar, les administracions públiques.
Dels ajuntaments de la Vall de Sóller faré meves les afirmacions fetes en el magistral article que publicà en aquest medi Gabriel Mercè amb motiu del desastre del teatre Defensora Sollerense, esdevingut el passat dia 5 de setembre. Tropa d’ineptes i desídia són paraules que fa servir en forma ponderada i precisa. No afegiré res més al testimoni del mestre Mercè.
Del Consell de Mallorca i de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural no esperin noves. Notícia hauria estat que una parella d’Agents de Medi Ambient (AMA) haguessin comparegut per fer la seva feina. Aquella que habitualment té com a objectius escaladors, barranquistes, excursionistes i amants i practicants d’activitats en el medi natural. I que sol consistir a prohibir i sancionar a tort i dret. Però no donin la culpa als funcionaris. Recordin que són persones sotmeses a una jerarquia amb comandaments que donen i marquen prioritats. I els seus són proclius a ser durs amb la gent comuna i febles amb els poderosos. O aquesta és la meva opinió. De poc ha servit el canvi polític sortit de les darreres eleccions. I és que cal recordar que els que manen de veritat no sempre es presenten als comicis ni fan públics els seus programes electorals.
De la Comandància de la Guàrdia Civil de les Balears i dels seus serveis de Trànsit i SEPRONA… què volen que els digui! Si hem de creure els testimonis dels afectats publicats en mitjans escrits, en plena festa nocturna dos vehicles patrulla de la benemèrita circularen enmig dels esdeveniments sense parar ni sortir dels vehicles. “Només els faltà unir-se a la festa”, recullen els diaris. Això s’afegiria al sorprenent informe fet pel servei de trànsit de la GC en funcions de policia judicial, afirmant que no existia un problema real amb els renous de vehicles a la Tramuntana. Aquest va servir al jutge per arxivar una fonamentada i documentada denúncia feta pels afectats. Això de fer foc enmig d’un bosc farcit de material combustible al final de l’estiu més calent de la història, l’acampada salvatge i la invasió d’horts, olivars i propietats privades ja si de cas ho deixarem per un altre dia, que l’article està quedant llarg.
Pot ser que alguns de vostès pensin que tal vegada s’està exagerant una mica. Que, al cap i a la fi, una mica de renou i molèsties un dia a l’any tampoc no maten a ningú. Que els afeccionats al motor també tenen dret a gaudir de la seva afició. I seria comprensible. Però equivocat.
Els convidaré a fer un exercici mental. Imaginin que un dia -just un dia- a l’any vostè no pot sortir de ca seva. Tot perquè s’ha convocat el campionat de les Balears de truc i han triat el seu carrer com a escenari. Ben aviat s’adonen que han entrat al seu domicili. Que els regiren els seus béns i desordenen la seva llar. I que li bloquegen l’entrada amb bosses de fems i brutor. Afeccionats, entusiastes i participants fan colla i passen tota la nit celebrant i comentant les jugades més brillants. I se’n foten de vostè quan els crida l’atenció i els demana un punt de civisme. Escarrufa o no?
I ara pensin que aquests conciutadans nostres pateixen això quatre, cinc, sis, set o més vegades cada any! Quan no són les bicicletes, són els cotxes clàssics. O els vehicles elèctrics. O el darrer sonat filmant-se amb el mòbil mentre baixa amb un patinet esquivant camions. O les motos i cotxes particulars fent carreres i espolsades a tota pastilla per presumir de molta cilindrada i poc cervell. Tot l’any sencer aguantant matraca. Un dia i un altre. Sense fi.
Si encara els queda dubte, els aconsellaria que escoltin els testimonis d’aquesta gent que viu escampada des d’Andratx fins a Pollença en un entorn suposadament idíl·lic i tranquil. Segur que els interessarà la història d’aquella dona a punt de donar a llum que va haver d’estar tancada a la seva finca tot el cap de setmana davant la indiferència dels agents als que va comunicar la situació. Atemorida, va rebre l’únic consell d’evitar posar-se de part durant la carrera. Eren homes, per descomptat. I, en la meva opinió, indignes de l’uniforme que portaven.
O el d’aquella parella major que tornant a ca seva de nit, va ser assetjada amb envestides, accelerades, bocinades i llum fins a arribar a la seva finca. Tot per haver recriminat a uns conductors entrenant de nit l’excessiva velocitat. Eren tan valents que quan el fill dels perjudicats fa fer gest d’agafar l’escopeta, partiren de pet! Sense oblidar les amenaces, pintades i vandalisme a portes i barreres que va patir una persona per recriminar-los la seva actitud incívica. Tan barruts com per deixar-se filmar per la càmera de seguretat de les cases!
És possible que alguns dels que han arribat fins a aquest punt no puguin donar passada de les injustícies patides per altres conciutadans, als que s’ha situat en una situació diabòlica. Abandonats pels poders públics i limitats els seus drets legalment reconeguts no poden més que comptar amb la solidaritat, comprensió i empatia de la gent normal que, com vostès mateixos, es veuen malmenats i acorralats.
“Encara queden jutges honestos a Berlín”
Aquesta dita s’atribueix, enmig de la boira entre realitat i invenció, a Frederic II el Gran, rei absolutista de Prússia al segle XVIII. S’esdevingué que Frederic va ordenar derrocar un vell i sorollós molí situat a tocar del seu nou palau. El modest moliner propietari va recórrer als tribunals de Berlín. Va obtenir una sentència favorable i es diu que el totpoderós monarca va pronunciar la referida frase.
Avui en dia aquesta anècdota trau fil del constitucional dret al control judicial de poder –sigui aquest el que sigui- en forma de la tutela judicial efectiva que serveix de garant dels drets dels comuns davant dels presumptuosos poderosos. I que aquests darrers s’atinguin a les conseqüències.
L’Audiència Provincial, el Suprem i Estrasburg impartiran justícia. I la UNESCO a l’espera, atenta i amatent.
Nota de l’autor
Una vegada redactat el present article d’opinió, s’ha rebut notícia de talls de la carretera MA-10 a Estallencs i Banyalbufar per part d’alguns manifestants.