Deu espècies amenaçades a les Illes Balears experimenten millora des de la darrera revisió del Llibre Vermell, fa 15 anys
El Servei de Protecció d’Espècies ha publicat la quarta edició del Llibre Vermell dels Vertebrats de les Illes Balears, una publicació que avalua el risc d’extinció de 175 vertebrats a partir de l’estat de conservació i les amenaces de les poblacions, així com les actuacions fetes de cara a la seva protecció.
En aquesta edició, es constata la millora en la conservació de deu espècies, entre les quals s’hi troben la Milana (Milvus milvus) o la noneta (Hydrobates pelagicus).
A més, per primera vegada s’hi incorpora el voltor lleonat (Gyps fulvus), ja que el rapinyaire arribà a Mallorca amb un temporal de vent el 2008 mentre migrava des de la península cap al continent africà. De llavors ençà s’establí una població a la Serra de Tramuntana, on hi conviu amb el voltor negre.
El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, ha agraït durant la presentació del Llibre Vermell la tasca d’avaluació i actualització del Servei de protecció d’espècies i SEO/Birdlife. «Aquest volum no només és una diagnosi de l’estat de conservació dels vertebrats de Balears, sinó una eina que facilita la tasca del personal investigador i tècnic per seguir avançant en les polítiques de conservació de la biodiversitat balear», ha dit.
Mas també ha destacat que els criteris seguits per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que s’apliquen en la categorització del llibre són molt precisos i ajuden a tenir uns paràmetres «objectius i concrets per seguir amb l’evolució de les espècies documentades a les Illes Balears». El director general ha incidit en què la millora de coneixement assolida en aquest volum ha permès «fer una valoració molt més acurada de els que teníem fins el moment».
La geneta d’Eivissa
Un dels objectius que persegueix és conèixer l’estat actual de les espècies de vertebrats amenaçats i una subespècie, la geneta d’Eivissa. Aquesta revisió vol proporcionar un coneixement base que serveixi per actualitzar els sistemes de catalogació amb els quals treballa el Servei de Protecció d’Espècies a l’hora de definir plans de conservació, com són el Catàleg Balear i el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades.
Així, els estudis han permès que, en aquesta nova edició, una dotzena de tàxons abandonin la categoria de dades insuficients, el que augmenta el coneixement sobre moltes espècies, entre les que es troben els quiròpters, sobretot els cavernícoles, els rèptils com les sargantanes, els amfibis com el ferreret, i els cetacis.
Hi ha d’altres espècies documentades que han canviat de categoria de conservació, coincidint amb una evolució desfavorable arreu de l’estat espanyol. En general, són espècies cinegètiques com el conill o cetacis, dels quals fins al moment no es comptava amb una informació tan completa.
Les edicions anteriors es publicaren els anys 1990, 2000 i 2006. La quarta edició s’emmarca dins les actuacions del projecte d’Actuacions de recuperació d’espècies silvestres (ARES) contractat pel Govern a SEO/Birdlife. Quinze anys després de la darrera actualització, s’han incorporat les dades obtingudes dels treballs de conservació, investigacions i actuacions de recuperació.
La informació s’estructura en fitxes que contenen el nom científic i comú de cada espècie, la categoria d’amenaça a les Illes Balears, mundial, estatal; característiques de la població, estat i problemes de conservació, així com actuacions fetes i propostes de preservació.