La primera tractorada culmina amb un acord per dissenyar un pla estratègic per garantir el futur de l’agricultura
Les associacions agrícoles de les Illes Balears es posaran a treballar, juntament amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, en dissenyar un pla estratègic per a l’agricultura de la comunitat autònoma per a la propera dècada.
Així ho han explicat els diferents representants d’Asaja, Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-AIA), Unió de Pagesos de Mallorca i Cooperatives Agro-Alimentàries, a la sortida de la reunió mantinguda avui dematí amb el conseller Joan Simonet, i els portaveus dels diferents grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears.
Això ha succeït després d’una petita tractorada, prolegomen de la convocada pel proper dilluns, integrada per una desena de vehicles, que han conduït un grup de pagesos fins davant la seu de la Conselleria d’Agricultura. Les demandes dels pagesos són bàsicament tres: el reconeixement insular i competir en les mateixes condicions en el mercat, l’agilització burocràtica i l’augment del consum del producte local.
Simonet, al terme de la reunió, ha mostrat la seva satisfacció per la trobada i ha destacat la importància de la “unitat” que, segons ell, hauria de mantenir el sector agrari de les Illes Balears davant l’actual situació de crisi.
El president d’Asaja, Joan Company, ha explicat que el document avui pactat s’elevarà al Parlament Balear i que s’hi han d’incloure aspectes com el relleu generacional en el camp i la creació d’una estructura legal amb finançament suficient perquè els pagesos puguin mantenir la seva activitat amb una agricultura “sostenible econòmicament, mediambientalment i socialment, que és el que demana la Unió Europea i la societat”.
“Els agricultors balears necessiten un marc legislatiu d’origen per passar a un marc legislatiu específic de les Illes que abasti la insularitat de les Balears”, ha explicat, i també ha dit que aquest pla seria una “primera pedra pel futur del sector a aquestes illes”.
“L’agricultura ha de ser verda”
Ens termes similars s’ha referit el secretari general de la Unió de Pagesos de Mallorca, Sebastià Ordines, que ha reivindicat que aquest pla és “el futur de l’agricultura de Mallorca”. És dels qui creu que l’agricultura “o és verda o no serà, a diferència de les reivindicacions que s’han fet a Europa”, ja que per al representant de l’associació agrícola, a l’illa hi ha “un territori que s’ha de conservar” i això, segons ell, “passa per consumir producte local i ser conscient del tracte que se li atorga al medi ambient”.
La secretària executiva d’UPA-AIA, Joana Mascaró, també s’ha mostrat “contenta” que els partits polítics hagin donat suport aquest pla de viabilitat del sector dels propers deu anys però ha demanat que “tot això no quedi tan sols en paraules”. Ha recordat que fa alguns anys que aquestes demandes estan sobre la taula i que en anteriors ocasions ja s’han obtingut compromisos que no s’han arribat a dur a terme.
Per a la presidenta de les Cooperatives Agroalimentàries de Mallorca, Jerònima Bonafé, el m´´es important d’aquesta reunió ha estat “escoltar els partits polítics parlar del temps en què s’executarien les diferents mesures”. Ha insistit que les mesures que necessita el camp no es poden eternitzar en el temps i s’ha compromès a realitzar un seguiment exhaustiu.
Menys burocràcia
El conseller ha fet esment a algunes de les reclamacions dels pagesos, entre les quals hi ha la reducció de la burocràcia, que ha compartit que s’ha de “simplificar”; els efectes de la insularitat, que no haurien de passar “només per unes compensacions per produir en igualtat de condicions amb la Península, sinó també per les limitacions d’aigua de les illes”; o el foment real del consum del producte local.
Una altra de les reivindicacions que els agricultors han posat damunt la taula ha estat una major celeritat en les ajudes del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de Balears (Fogaiba).