Joan Company: “Una de les nostres grans lluites és que el consumidor triï els nostres productes”

La concentració d’ahir dilluns, que va reunir fins a 300 tractors pels carrers de Ciutat, en una imatge poques vegades vista i en un clima de consens gairebé total pel que fa a la majoria de les seves reivindicacions, ha donat aire al camp mallorquí. Però, tal i com reconeix Joan Company, president d’ASAJA, una de les principals entitats convocants, l’important no era la jornada d’ahir, sinó la d’avui i les que vendran a continuació, perquè és ara quan s’han de materialitzar els canvis que el sector primari exigeix per evitar desaparèixer en tan sols uns pocs anys.

Company no amaga que la concentració d’ahir va ser molt important per a tot el sector. Parla de “mobilització històrica”. “Hem de tenir en compte que la gent del camp cada vegada som menys, i aconseguir reunir 300 tractors a Palma representa una fita molt important”, assegura, a la vegada que manifesta el seu agraïment “per la solidaritat demostrada una vegada més per la gent mallorquina i per la pagesia” i també per la paciència d’aquells que es veren perjudicats pels talls de carrers i carreteres, i pels cossos de seguretat que ho controlaren tot i en tot moment.

Per a Company és avui, el dia després de la gran tractorada, i els dies que ara venen, quan els representants de les organitzacions professionals del camp i els polítics “tenim la gran responsabilitat d’assolir un bon pacte agrari”. Allò important no era la tractorada d’ahir, sinó les negociacions que ara s’obrin, explica.

A Brussel·les i a Palma

El responsable d’ASAJA parla de dos grans eixos sobre els quals s’ha d’actuar en aquest moment. El primer fa referència a les polítiques que es decideixen des de Brussel·les i des de Madrid, i destaca la gran manifestació que el proper dilluns ha de tenir lloc a la capital del país. El segon eix és el relatiu a les polítiques que sí que es decideixen a Palma.

Per a Company és evident que s’ha d’actuar sobre els dos eixos. “Si el problema fos de caràcter insular, és evident no s’hauria aixecat tota Europa en demanda d’unes polítiques agràries diferents a les que es fan ara”, comenta.

I què es pot arreglar des de les Illes Balears?

Per a Company, en la línia de la resta de les organitzacions convocants de la tractorada, es demana un nou pacte agrari que serveixi per als propers deu anys, s’exigeix un millor funcionament del FOGAIBA a l’hora de concedir ajuts a la pagesia, i un suport decidit al producte local. Resolent aquests tres eixos, els sector agrari balear es donaria per satisfet, dona a entendre el president d’ASAJA.

“Competir amb igualtat de condicions”

I sobre el pacte agrari, el sector demana mesures per aconseguir competir amb igualtat de condicions amb els territoris continentals. Els estudis per tothom acceptats reconeixen que la insularitat representa un augment de costos del voltant del 30%, i el sector té l’ull fixat sobre el cas de les illes gregues, que sí que han aconseguit minimitzar el problema de la insularitat amb un reconeixement explícit i una compensació de les despeses.

“No és que en els darrers anys no s’hagin fet passes endavant en aquest sentit”, reconeix Company. Assenyala diverses fites importants en les negociacions de les dues darreres edicions de la PAC, la darrera durant el mandat de la consellera Mae de la Concha, emperò assegura que “s’han d’anar pujant més escalons fins arribar al replà i poder ser veritablement competitius”.

Les mobilitzacions del sector de la pagesia, tant a nivell europeu i espanyol, com balear, han estat aplaudides des de nombrosos estaments i han creat consciència entre nombrosos consumidors que, potser per primera vegada, se n’han adonat que també ells són peça fonamental per a la pervivència del camp. És, precisament aquest, també un dels objectius de la sortida al carrer dels agricultors i ramaders.

Per tot això, Joan Company aprofita aquest moment per realitzar una crida al consum del producte local. “És una de les nostres grans lluites: que el consumidor s’aproximi als nostres productes i els triï quan va a comprar”, explica. A la vegada, anuncia que es fa molta feina a diferents nivells per millorar la presència del producte local: grans distribuïdors, petits comerciants i sector turístic.

Company es mostra molt esperançat pel fet que la Llei turística exigeix que el sector compri entre un 3 i un 5% de producte local, i confia també en la implicació de la ciutadania perquè el sector primari aconsegueixi un major protagonisme perquè “per sobreviure hi ha d’haver consum”.