Joan Gaià Mascaró: “Els pagesos estan desesperats”

Joan Gaià Mascaró, coordinador d’Unió de Pagesos de Mallorca, ho té clar: la tractorada del 19 de febrer ha estat la major manifestació pagesa de la història de Mallorca. Un símptoma de que la pagesia està enfadada i, afegeix, desesperada. Les demandes d’aquest sindicat, més que a Europa, miren més a prop, a l’Administració estatal i autonòmica. Des d’Unió de Pagesos reclamen al Govern que resolgui els expedients agraris que estan aturats fa més de cinc anys al FOGAIBA, i també que faci complir les lleis per protegir i promocionar el consum de producte local. 

-Quina valoració feis des d’Unió de Pagesos de la tractorada?

Resposta.- El que és objectiu és que és la manifestació pagesa més grossa de la història de Mallorca, això és així. A partir d’aquí, si serveixen o no serveixen aquestes coses, jo vull ser optimista i pensar que serveix. Hi ha hagut cent tractors més que a la tractorada de l’any 2020, la gent està molt enfadada perquè la situació és dramàtica, a tots els problemes que tenen els pagesos arreu d’Europa i arreu de l’Estat, a Mallorca hi hem d’afegir una sequera que també és històrica i els efectes del canvi climàtic. Els pagesos estan, a lo millor la paraula no seria enfadats, sinó desesperats. L’incertesa que patim és molt “heavy”, i a partir d’aquí la mobilització és una primera passa. 

Abans de la mobilització havíem fet una reunió a la Conselleria amb tots els grups parlamentaris i tos els sindicats agraris que crec que va ser molt interessant. Tenc la impressió de que hi va haver consens en la necessitat d’arreglar els problemes del sector. 

La darrera pujada de combustible i d’ensums arran de la guerra d’Ucraïna marca un punt d’inflexió.  La gent ja no pot, i ho  hem vist ara que s’han resolt expedients del 2021, però encara hi ha expedients del 2019 sense pagar. La gent no pot dur aquest ritme i comença a estar molt cansada. La mobilització no és una amenaça, però si és una demostració de força. Els pagesos hem sortit, hem col·lapsat Ciutat sense despentinar-mos, però també som capaços de fer altres coses, 300 tractors poden fer molta nosa dins Mallorca. 

“Fotos al parlament ja ens hem fet les que ens havíem de fer. Hi ha d’haver canvis legislatius, canvis de partides pressupostàries. “

P.- Quines són les demandes que es fan des d’Unió de Pagesos?

R.- Noltros el que volem és que hi hagi canvis. No volem que la Conselleria i el Parlament ens diguin que faran coses. Ja fa una setmana i no hi hagut cap anunci de cap partit, ni tan solt d’una PNL (Proposició No de Llei). Tampoc volem una PNL, fotos al parlament ja ens hem fet les que ens havíem de fer. Hi ha d’haver canvis legislatius, canvis de partides pressupostàries. 

El FOGAIBA és un organisme del Govern, i si el Govern volgués divendres el conseller de torn hauria signat comissions de serveis o el que fos per dur juristes i administratius a resoldre expedients que estan tancats des de fa 5 anys. El drama és que si fossin els hotelers els que tenguessin expedients aturats des de fa 5 anys a l’Administració, aquí s’hauria muntat una guerra civil. Però clar, som els pagesos.

P.- Quins punts hauria de recollir el pacte agrari que s’ha anunciat?

R.-El pacte agrari seria bo que s’aprovàs per unanimitat i que sigui un document de consens. El pla hauria de parlar de la part burocràtica, de les obligacions de l’Administració, de promoció de producte local, qüestions ambientals, i també del model de pagesia que volem. 

Un pacte agrari que no contempli que el major competidor de la pagesia mallorquina és l’Estat espanyol serà un pacte agrari coix i  serà difícil tenir un pacte agrari que ataqui problemes com aquest d’arrel. Algú dirà que no es pot anar contra el lliure mercat, però el problema que tenim és que el mercat no funciona de forma perfecte com diu la teoria, i aquestes errades del mercat són les que l’Administració hauria d’esmenar. 

Per tant, pacte agrari si, però abans del pacte agrari hi ha coses que la conselleria podria fer. La presidenta Prohens avui podria agafar i dir, “aquests 15 juristes i aquests 15 administratius que té l’Administració a molts d’altres llocs, probablement a la conselleria de Turisme, tots els juristes i tots els administratius que es dediquen a fer promoció turística, se’n podrien anar a resoldre expedients d’agricultura”, perquè no tenim problemes de turisme i en canvi tenim molts de problemes en el camp. Els pagesos també tenim família, també som sector econòmic, no en volum de facturació, però si som el sector econòmic que gestiona més territori de les Illes Balears, molt més que els hotelers.  I a nivell personal s’ha d’agrair al conseller Simonet que vagi al FOGAIBA i revisi els expedients, però estructuralment no és la solució als problemes. 

“El pacte agrari seria bo que s’aprovàs per unanimitat i que sigui un document de consens.”

R.-Quins altres temes vos preocupen des d’Unió de Pagesos?

R.- Els altres temes que ens preocupen també són responsabilitat de l’Administració. Hi ha dues lleis molt importants, la Llei de la Cadena Alimentària i la Llei Agrària, que no s’acaben de complir i això no pot ser. Si hi ha una Llei que diu que als hotels s’ha de servir d’un 3 a un 5% de producte local, s’ha de fer. Quants d’euros ha destinat l’Administració a controlar això? Zero. Aquest incompliment flagrant se n’ha dut per exemple al sector lleter. Si s’hagués cumplit el mínim de consum als hotels això no passaria, estam xerrant que un 5% de la llet que es consumeix a les illes es produeix aquí, just que els hotelers comprassin llet hauríem de posar granges. 

“A noltros ens interessa més la protesta quilòmetre zero, perquè al cap i a la fi la nova PAC als productors mallorquins no els perjudica.”

P.-A la protesta s’han fet demandes a les diferents administracions, també a l’estatal i a la Unió Europea. 

R.- A noltros ens interessa més la protesta quilòmetre zero, perquè al cap i a la fi la nova PAC als productors mallorquins no els perjudica, els beneficia perquè compensa pràctiques ambientals amables. No podem comparar la productivitat d’una finca agrícola d’alemanya de 2000 ha, amb una finca de terra prima de Mallorca que te ametllers a la seca. Aquesta super protesta que hi ha a nivell europeu aquí ens afecta de forma transversal, i a les petites empreses familiars no ens afecta.  

L’èxit de la convocatòria comuna és que els temes ambientals no s’han criticat, perquè a les Balears una de les característiques que tenim és que som molt a prop dels consumidors, i els consumidors no entendrien de cap manera que volguessim desregular l’ús del fitosanitaris o que no es regulés el benestar animal. A les Balears hi ha una consciència molt important amb això, l’agricultura ecològica és la que més creix. 

La reivindicació dels productes fitosanitaris si que ens afecta. Es vera que per una qüestió de salut el que no volem es que entrin fitosanitaris en productes que són perillosos. Si fossim una societat més seria, la gent hauria sortit al carrer, no els pagesos.