La UIB i l’IMEDEA, en un projecte internacional per protegir els ocells de tempesta
La Universitat de les Illes Balears i l’IMEDEA han informat avui que el projecte SEAGHOSTS, que té com a objectiu millorar l’estudi i la conservació de les aus marines més petites i esquives del món, forma part dels 33 projectes europeus de la convocatòria europea BiodivMon, finançada per Biodiversa+, per millorar el monitoratge de la biodiversitat i el canvi en els ecosistemes.
El principal objectiu de SEAGHOSTS és el de comprendre les amenaces que afecten la conservació dels ocells de tempesta i millorar la protecció de les poblacions d’aquestes aus a Europa. La doctora Ana Sanz, investigadora de la Universitat de les Illes Balears i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), lidera l’estudi d’accions de conservació a les colònies de cria com a part d’aquest projecte.
SEAGHOSTS destaca com un dels sis projectes finançats per institucions estatals en el marc d’aquesta convocatòria, destinada a millorar el monitoratge de la biodiversitat i el canvi en els ecosistemes a Europa. Amb un finançament que supera els dos milions d’euros, la seva meta és afrontar el desafiament de comprendre en profunditat els ocells de tempesta, les aus marines més diminutes del planeta.
El projecte, que es desenvoluparà en els pròxims tres anys, involucra un total de 16 socis de 10 països europeus (Espanya, Dinamarca, Alemanya, Portugal, Grècia, Noruega, Itàlia, França, Irlanda, Islàndia), així com un dels Estats Units i el Canadà.
Indicadors de la salut dels ecosistemes
“Els ocells de tempesta són excel·lents indicadors de l’estat de salut de l’ecosistema marí: passen més del 90% de la seva vida a la mar, viatgen llargues distàncies, s’alimenten principalment de zooplàncton, poden arribar a viure més de 30 anys i són molt sensibles a les amenaces. Fins fa poc, desconeixíem on s’alimentaven o on passaven l’hivern: els nostres estudis a Benidorm i a les Balears han estat pioners en aquest sentit”, diu Ana Sanz, investigadora de la UIB i de l’IMEDEA.
La investigadora destaca, a més, la importància de tenir dades precises sobre la distribució d’espècies, les amenaces a què s’enfronten i com les accions de maneig poden millorar-ne la conservació. “SEAGHOSTS millorarà el nostre coneixement de l’ecologia espacial, l’ecologia tròfica, la demografia i les amenaces a les quals s’enfronten les diferents espècies d’ocells de tempesta presents a Europa (Hydrobatidae i Oceanitidae), per tal d’ajudar a millorar-ne l’estat de conservació”, afegeix.
La distribució desigual de la petjada humana als oceans i la falta d’estudi del seu impacte en el medi marí dificulten que la UE compleixi els Objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Tot i que hi ha una sensibilitat europea cap a la transició verda, la inversió en tecnologies baixes en carboni i energies renovables pot tenir efectes negatius en els ecosistemes marins.
A les Illes Balears
A les Illes Balears i a Benidorm s’han desenvolupat mesures de conservació per a les colònies d’ocells de tempesta, i les noves dades generades per aquest projecte permetran millorar la comprensió de les seves rutes migratòries i zones d’alimentació, i identificaran amenaces i àrees crítiques que requereixen protecció addicional.
Això inclou identificar punts crítics no coberts per les àrees marines protegides existents, editar mapes de sensibilitat a impactes antropogènics i definir unitats de conservació més precises, així com millorar les estratègies de conservació a les colònies de cria.
“El projecte té com a objectiu cobrir les llacunes en el coneixement sobre la biodiversitat marina mitjançant la combinació de dades de monitoratge disponibles —demogràfiques, morfològiques, genètiques i tròfiques— amb noves dades que s’adquiriran durant el projecte, la qual cosa complementarà el mostreig a tot Europa. Aquest coneixement també contribuirà, de manera més sòlida i específica, a definir les diverses unitats de conservació (CU) dels ocells de tempesta que habiten les nostres mars”, explica Raül Ramos, investigador de la Universitat de Barcelona i coordinador de SEAGHOSTS.
Estudiar la biodiversitat amb tècniques d’avantguarda
Algunes de les metodologies que aplicarà el projecte SEAGHOST són: dispositius de geolocalització ultraminiaturitzats, modelatge d’hàbitats, anàlisi d’isòtops estables, anàlisi de metabarcoding d’ADN, anàlisis demogràfiques, morfometria geomètrica i caracterització de microplàstics.
SEAGHOSTS proporcionarà una perspectiva actual innovadora i crítica sobre els impactes antropogènics en el medi marí -en particular, com aquests impactes afecten espècies poc conegudes- que serà clau per gestionar i conservar més bé la biodiversitat marina.