Reparar les fuites d’aigua, el principal objectiu de la Conselleria de Medi Ambient per al 2023

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut, aquest dijous, davant la Comissió d’Hisenda del Parlament per explicar al detall els pressuposts de la conselleria per a l’any 2023. Mir ha destacat que comptarà amb un pressupost consolidat de 241,8 milions d’euros, «una xifra rècord que confirma, un any més, el compromís d’aquest Govern amb el medi ambient d’aquestes Illes, deixant palès que ens creiem, de veres, que cal deixar unes illes millors per a les generacions futures», segons ha dit. Mir ha detallat que el pressupost propi de la Conselleria és de 208,8 milions d’euros, un 7,6 % més que enguany. «Això son 65 milions més, un 31,25%, que els primers pressupostos que vaig presentar a principi de legislatura», ha destacat. A aquests 208,8 milions, cal sumar 26,4 milions provinents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). El sector instrumental de la Conselleria incrementa en pràcticament 24 milions el seu pressupost respecte enguany i comptarà amb 136, 2 milions. D’aquests, 108,5 milions corresponen a l’Agència balear de l’aigua «demostrant així, un any més, el compromís d’aquesta Conselleria en la millora de les infraestructures hídriques», segons ha dit el conseller. El pressupost consolidat, que suma el de la Conselleria i les empreses públiques sense comptar les transferències internes, suma 241,8 milions d’euros, gairebé 14 milions d’euros més que els pressupostos actuals. La gestió del cicle integral de l’aigua serà una de les prioritats del proper exercici pressupostari. En aquest sentit, Mir ha destacat que la Direcció General de Recursos Hídrics disposarà d’un pressupost de 120,9 milions d’euros, un 19,7% més que enguany. «Disposarem, per tant, de 40 milions més per a invertir en el cicle de l’aigua, dels quals 20 aniran directament als consells i als ajuntaments gràcies a un projecte ITS per reparar fuites en el marc del Pacte per l’Aigua», ha destacat. El conseller ha recordat que la reducció de les fuites a les xarxes d’abastiment municipals és el principal repte al qual ha de fer front l’arxipèlag en matèria de gestió hídrica i que «una vegada l’Agència balear de l’aigua ha aconseguit un rendiment del 97,5% de la xarxa d’aigua potable en alta de Mallorca i del 98,5% a Eivissa és l’hora d’ajudar els ajuntaments a complir els objectius del Pla Hidrològic». En l’àmbit de sanejament i depuració, Mir ha destacat que la conselleria disposarà de 10,6 milions més del canon de sanejament que enguany i que una bona part d’aquest increment es destinarà a la millora del manteniment de les depuradores gestionades per l’Agència balear de l’aigua prevista en la revisió del contracte d’explotació de les instal·lacions. A més, l’Agència seguirà executant les principals inversions previstes a les depuradores d’Inca, Sa Pobla, Consell, Felanitx, Eivissa, Formentera, Maó-Castell i Ciutadella sud. Un altre dels objectius serà avançar en la modernització i digitalització de l’administració hidràulica. En aquest sentit, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aportarà 400.000 euros. A més, s’incrementa en un 21% el subprograma d’aigües subterrànies per millorar-ne la gestió i monitorizació. La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat comptarà amb 51,5 milions d’euros, dels quals 10,5 aniran als espais naturals protegits. Destaca, en aquest sentit, la injecció de 3,6 milions que rebrà el Parc Nacional de Cabrera provinent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. L’IBANAT comptarà amb 24,6 milions d’euros que es destinaran en part a la renovació de la flota de vehicles. El programa de Planificació forestal està dotat amb 8 milions d’euros i les partides destinades a la conservació i millora del medi natural estaran dotades amb uns 25 milions, un 5,6 % més respecte d’enguany. Aquesta partida inclou, entre d’altres, la gestió dels refugis, àrees recreatives, finques públiques i zones d’acampada que son titularitat del Govern. Les polítiques de protecció de la biodiversitat comptaran amb 2,9 milions d’euros entre els quals estan inclosos els 1,8 milions que gestionarà el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB). La Direcció General de Residus i Educació Ambiental incrementa el pressupost en un 3% i comptarà, per primera vegada, amb 8,2 milions del Fons de Prevenció i Gestió de Residus provinents del cànon derivat de l’aplicació de la Llei 8/2019 de Residus i sòls contaminats de les Illes Balears. «Amb aquesta eina de fiscalitat ambiental es produirà un canvi significatiu que ajudarà l’arxipèlag a complir els objectius que marquen les diferents normatives a banda de complir amb les directrius europees que aposten per la fiscalitat verda», ha destacat el conseller. Pel que fa a l'educació ambiental s’augmenten i es consoliden les ajudes als centres ecoambientals perquè puguin implementar els seus programes de millora dels centres i els seus entorns incrementant el pressupost per l’any que ve en un 4,38% fins arribar als 1,4MM€. La Direcció General de Territori i Paisatge incrementa, en un 10,5 % el seu pressupost, per poder encara el repte d’assumir les competències de Costes, «una reivindicació històrica de la comunitat que cristal·litzarà abans no acabi l’any», segons ha explicat el conseller. S’incrementa, també, considerablement, un 29%, el pressupost del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) que, el 2023, canviarà el seu nom a Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears (ICGIB). Entre els projectes immediats de l’ens, la realització d’un nou vol per actualitzar l’ortofotografia oficial de les Illes Balears, eina imprescindible per tenir el millor coneixement del territori. El conseller ha finalitzat la intervenció defensant que «amb aquest pressupost donam solucions reals a problemes reals com l’emergència climàtica que enguany ha mostrat, més que mai, els seus efectes».

F.V.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut aquesta setmana davant la Comissió d’Hisenda del Parlament per explicar al detall els pressuposts de la conselleria per a l’any 2023. Mir ha destacat que comptarà en aquesta ocasió amb un pressupost consolidat de 241,8 milions d’euros, «una xifra rècord que confirma, un any més, el compromís d’aquest Govern amb el medi ambient d’aquestes Illes, deixant palès que ens creiem, de veres, que cal deixar unes illes millors per a les generacions futures», segons ha dit.

Mir ha detallat que el pressupost propi de la Conselleria és de 208,8 milions d’euros, un 7,6 % més que enguany. «Això son 65 milions més, un 31,25%, que els primers pressupostos que vaig presentar a principi de legislatura», ha destacat. A aquests 208,8 milions, cal sumar-hi 26,4 milions més que provenen de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS).

El cicle de l’aigua

El sector instrumental de la Conselleria incrementa en pràcticament 24 milions el seu pressupost respecte enguany i comptarà amb 136, 2 milions. D’aquests, 108,5 milions corresponen a l’Agència balear de l’aigua «demostrant així, un any més, el compromís d’aquesta Conselleria en la millora de les infraestructures hídriques», segons ha dit el conseller. El pressupost consolidat, que suma el de la Conselleria i les empreses públiques sense comptar les transferències internes, suma 241,8 milions d’euros, gairebé 14 milions d’euros més que els pressupostos actuals.

La gestió del cicle integral de l’aigua serà una de les prioritats del proper exercici pressupostari. En aquest sentit, Mir ha destacat que la Direcció General de Recursos Hídrics disposarà d’un pressupost de 120,9 milions d’euros, un 19,7% més que enguany. «Disposarem, per tant, de 40 milions més per a invertir en el cicle de l’aigua, dels quals 20 aniran directament als consells i als ajuntaments gràcies a un projecte ITS per reparar fuites en el marc del Pacte per l’Aigua», ha destacat.

El conseller ha recordat que la reducció de les fuites a les xarxes d’abastiment municipals és el principal repte al qual ha de fer front l’arxipèlag en matèria de gestió hídrica i que «una vegada l’Agència balear de l’aigua ha aconseguit un rendiment del 97,5% de la xarxa d’aigua potable en alta de Mallorca i del 98,5% a Eivissa és l’hora d’ajudar els ajuntaments a complir els objectius del Pla Hidrològic».

Sanejament i depuració

En l’àmbit de sanejament i depuració, Mir ha destacat que la conselleria disposarà de 10,6 milions més del canon de sanejament que enguany i que una bona part d’aquest increment es destinarà a la millora del manteniment de les depuradores gestionades per l’Agència balear de l’aigua prevista en la revisió del contracte d’explotació de les instal·lacions.

A més, l’Agència seguirà executant les principals inversions previstes a les depuradores d’Inca, Sa Pobla, Consell, Felanitx, Eivissa, Formentera, Maó-Castell i Ciutadella sud. Un altre dels objectius serà avançar en la modernització i digitalització de l’administració hidràulica. En aquest sentit, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aportarà 400.000 euros. A més, s’incrementa en un 21% el subprograma d’aigües subterrànies per millorar-ne la gestió i monitorizació.

Biodiversitat, incendis, educació ambiental

La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat comptarà amb 51,5 milions d’euros, dels quals 10,5 aniran als espais naturals protegits. Destaca, en aquest sentit, la injecció de 3,6 milions que rebrà el Parc Nacional de Cabrera provinent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L’IBANAT comptarà amb 24,6 milions d’euros que es destinaran en part a la renovació de la flota de vehicles. El programa de Planificació forestal està dotat amb 8 milions d’euros i les partides destinades a la conservació i millora del medi natural estaran dotades amb uns 25 milions, un 5,6 % més respecte d’enguany. Aquesta partida inclou, entre d’altres, la gestió dels refugis, àrees recreatives, finques públiques i zones d’acampada que son titularitat del Govern.

Les polítiques de protecció de la biodiversitat comptaran amb 2,9 milions d’euros entre els quals estan inclosos els 1,8 milions que gestionarà el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB).

La Direcció General de Residus i Educació Ambiental incrementa el pressupost en un 3% i comptarà, per primera vegada, amb 8,2 milions del Fons de Prevenció i Gestió de Residus provinents del cànon derivat de l’aplicació de la Llei 8/2019 de Residus i sòls contaminats de les Illes Balears. «Amb aquesta eina de fiscalitat ambiental es produirà un canvi significatiu que ajudarà l’arxipèlag a complir els objectius que marquen les diferents normatives a banda de complir amb les directrius europees que aposten per la fiscalitat verda», ha destacat el conseller.

Pel que fa a l’educació ambiental s’augmenten i es consoliden les ajudes als centres ecoambientals perquè puguin implementar els seus programes de millora dels centres i els seus entorns incrementant el pressupost per l’any que ve en un 4,38% fins arribar als 1,4MM€.

La Direcció General de Territori i Paisatge incrementa, en un 10,5 % el seu pressupost, per poder encara el repte d’assumir les competències de Costes, «una reivindicació històrica de la comunitat que cristal·litzarà abans no acabi l’any», segons ha explicat el conseller.

S’incrementa, també, considerablement, un 29%, el pressupost del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) que, el 2023, canviarà el seu nom a Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears (ICGIB). Entre els projectes immediats de l’ens, la realització d’un nou vol per actualitzar l’ortofotografia oficial de les Illes Balears, eina imprescindible per tenir el millor coneixement del territori.

El conseller ha finalitzat la intervenció defensant que «amb aquest pressupost donam solucions reals a problemes reals com l’emergència climàtica que enguany ha mostrat, més que mai, els seus efectes».