Un estudi conclou que l’erupció del volcà Hunga Tonga va generar un meteotsunami global

Investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears de l’IEO-CSIC, la Universitat de les Illes Balears i l’IMEDEA han publicat a la prestigiosa revista Scientific Report un estudi que analitza les pertorbacions atmosfèriques i marines generades per l’erupció del volcà submarí Hunga Tonga, a l’arxipèlag Tonga, situat al Pacífic sud.

Els resultats de l’estudi qualifiquen el fenomen com un meteotsunami a escala mundial, un esdeveniment tan extraordinari que només s’ha observat dues vegades en l’era de la instrumentació científica moderna: després de l’erupció del volcà Krakatoa el 1883, i després de la recent erupció del volcà Hunga Tonga–Hunga Ha’apai, el gener del 2022.

L’erupció del volcà Hunga Tonga–Hunga Ha’apai del 15 de gener de 2022 va generar una resposta atmosfèrica i oceànica que va ser registrada per una quantitat de sensors sense precedents. L’erupció va provocar una pertorbació atmosfèrica que va circumval·lar la Terra almenys tres vegades i que va viatjar a la velocitat del so. Aquesta pertorbació va ser registrada per centenars de barògrafs a tot el món com un augment d’energia a la banda d’alta freqüència (de dos a 120 minuts).

Simultàniament, molts mareògrafs al voltant del món van registrar, a cada pas de l’ona atmosfèrica, oscil·lacions significatives del nivell del mar a la banda de freqüència de tsunamis (de dos a 120 minuts), en el que es pot denominar un meteotsunami global. Cal destacar que les oscil·lacions més grans del nivell de mar, de més d’un metre en alguns casos, van ser a les costes de l’Oceà Pacífic, on la font d’energia principal va ser l’ona marina generada a les immediacions del volcà durant l’explosió. Per tant, a l’Oceà Pacífic, els canvis de nivell del mar observats van ser la suma de dos efectes: un tsunami i un meteotsunami. Pel que fa al meteotsunami que va afectar la resta del món, l’amplitud i la freqüència dominant de les oscil·lacions de nivell del mar registrades van mostrar una heterogeneïtat espacial alta, que s’explica perquè la forma de les plataformes continentals i els ports van actuar com a sintonitzadors de les ones marines generades per la pertorbació atmosfèrica.

Diferència entre tsunami i meteotsunami

Observats des de la costa, un tsunami i un meteotsunami són esdeveniments indistingibles. Es caracteritzen per ser oscil·lacions del nivell del mar amb períodes d’entre dos minuts i dues hores. La diferència rau en el mecanisme de generació. Els tsunamis tenen orígens localitzats, com un terratrèmol o l’explosió d’un volcà, que generen una pertorbació al mar que viatja llargues distàncies. Els meteotsunamis són generats per un canvi ràpid de pressió atmosfèrica que, a la vegada, genera una ona al mar. No obstant això, aquests fenòmens atmosfèrics no arriben a ser tan energètics com terratrèmols o volcans, per la qual cosa els meteotsunamis requereixen certs mecanismes físics que els amplifiquin. Entre d’altres, són necessaris fenòmens de ressonància a ports i badies per amplificar els efectes de la pertorbació atmosfèrica. A més, la magnitud potencial dels tsunamis és molt més elevada que la dels meteotsunamis, malgrat que aquests poden ser molt danyosos, com passa en algunes rissagues de Ciutadella.

«El cas de Tonga ens mostra els dos fenòmens: un tsunami originat al lloc de l’explosió que va viatjar a les costes del Pacífic i un meteotsunami generat a tot el món per l’ona atmosfèrica que es va generar a l’explosió», conclou Joan Villalonga, primer autor de l’estudi i d’una tesi doctoral encara en curs que se centra en l’estudi de meteotsunamis a les Balears.

Aquest treball forma part dels projectes d’R+D+I VENOM (PGC2018-099285-B-C21 i PGC2018-099285-B-C22) i UNCHAIN (PCI2019‐103680), ambdós finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). També ha rebut finançament de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, i pel Fons Social Europeu (subvenció FPI/057/2021).

Referència bibliogràfica

Joan Villalonga, Àngel Amores, Sebastià Monserrat, Marta Marcos, Damià Gomis i Gabriel Jordà, 2023. Observational study of the heterogeneous global meteotsunami generated after the Hunga Tonga–Hunga Ha’apai Volcano eruption. Sci Rep 13, 8649 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-023-35800-6