Posar límits al renou i a la velocitat de navegació és una necessitat, no un caprici

En el mes de juny, Ecologistas en acción ha publicat, com cada any, el seu informe Banderas negras, on es denuncien els punts del litoral espanyol amb més problemàtiques en l’àmbit ambiental.

A Balears s’han atorgat dues banderes, una d’àmbit general, al conjunt de les illes, per mala gestió, fent referència a la proliferació i descontrol existent per les motos d’aigua en els darrers anys. L’altra, se l’ha endut el municipi de Ses Salines, per contaminació acústica, amb les recents festes nàutiques nocturnes, que el GOB ja va denunciar en el mes de maig.

Aprofitam per tornar a posar sobre la taula aquestes qüestions ara que l’estiu ja és aquí i el volum de gent a la mar comença a incrementar exponencialment. Les festes nocturnes i en general les festes dins embarcacions són una activitat prohibida dins els espais de rellevància ambiental de Balears, segons la Llei 5/2005, això inclou espais naturals protegits i àrees de la xarxa natura 2000.

Com ja vam comentar, la zona de sa Colònia de Sant Jordi, on els veïns estan mostrant les seves queixes, es troba dins la ZEC-ZEPA Arxipèlag de Cabrera. Sembla, però, que tot i no ser habitual que s’agrupin fins a 18 embarcacions amb música, així com va passar recentment, sí que es produeixen episodis de molèsties pel renou, de manera freqüent. En aquesta badia hi trobam un volum elevat d’embarcacions continuadament, ja que hi ha una gran àrea on les embarcacions poden fondejar de manera lliure, a més del camp del fondeig il·legal que hi ha a la sortida del Port.

Demanam, per tant, a les administracions competents, que vigilin aquestes actuacions per tal que es garanteixi un espai respectuós amb el medi i la seva biodiversitat, així com el descans de les persones que gaudeixen de les platges i del litoral, tal com diu la llei. Per descomptat, demanam també que es regularitzi d’una vegada la situació dels fondejos il·legals.

Pel que fa a les motos d’aigua, no ens sorprèn la preocupació d’Ecologistas en Acción, ja que és la nostra i la de molts altres usuaris del Mar Balear.

A Espanya la normativa que regula aquesta activitat és el Real Decreto 259/2002, de 8 de març, por el que s’actualitzen les mesures de seguretat en la utilització de motos nàutiques. Aquesta normativa es va haver de fer a causa de la perillositat que suposaven aquests artefactes per a la seguretat dels banyistes i altres usuaris del mar que s’allunyen de la costa.

En aquest RD, es prohibeix la navegació de motos nàutiques en la franja contigua a la costa en una amplada de 200 metres, si no es compta amb una zona d’abalisament (on està prohibida la navegació). Per accedir a una platja, només es pot fer pels canals de navegació o de manera perpendicular a la costa, si no hi ha abalisament, sempre a una velocitat no superior als 3 nusos.

Tampoc es poden apropar a menys de 50 m d’una altra embarcació o artefacte flotant, entre altres. Però a l’hora de la veritat, són moltes les motes que ens trobam incomplint aquestes restriccions. La situació s’agreuja quan aquestes males pràctiques es produeixen dins àrees marines protegides. Aquestes àrees són espais que han de garantir la conservació i el benestar de la biodiversitat present, per la qual cosa la circulació d’aquests vehicles, que poden assolir velocitats pròximes als 100 km/h, pot suposar greus problemes per a la biodiversitat. Es poden produir col·lisions amb animals que es troben en superfície com tortugues, cetacis, peixos pelàgics, etc. així com molèsties acústiques tant per les espècies que es troben dins l’aigua com per a moltes espècies d’aus que es troben nidificant o descansant en illots i penya-segats.

L’Organització Mundial de la Salut considera el renou un dels majors problemes mediambientals, alterant l’estat fisiològic de les persones. Per tant, estam parlant també d’un problema de salut pública. A més, aquest s’amplifica dins l’aigua i es transmet amb major potència. Així, la magnitud del seu impacte encara és major davall l’aigua.

Des d’aquesta perspectiva, exigim les administracions competents una vigilància eficaç perquè no es produeixin aquestes actuacions prohibides. No es pot permetre que espais de rellevància ambiental es converteixin en llocs on el silenci no està garantit i es transformin en escenaris de festes i d’oci no respectuós.

A més, creiem convenient que els gestors de les àrees marines protegides, i en general del medi marí, facin un replantejament de quins han de ser els límits de velocitat de navegació. Actualment, el Reglament General de Costes RD 876/2014, regula la velocitat a un màxim de 3 nusos en la franja de mar contigua a la costa amb una amplada de 200 m en les zones de platja i 50 metres en la resta de costa. Creiem que aquesta distància és insuficient i que almenys hauria d’ampliar-se a 200 m al voltant de tota la costa i dels illots. D’aquesta manera es podria oferir un espai de protecció i seguretat a les espècies que es troben a la costa i als banyistes i resta d’usuaris que naveguen amb artefactes no motoritzats com piragües, taules de paddle, bussejador, etc. També, demanam que es faci una millor gestió de les restriccions de les motos aquàtiques, ja que aquestes no haurien d’estar permeses dins àrees marines protegides. No podem oblidar, que les motos aquàtiques consumeixen grans quantitats de combustible, tractant-se de vehicles mono o biplaça, de manera que estam parlant d’un tipus d’oci d’alt impacte que en el context de crisi climàtica en el que vivim, no està justificat el seu increment en la indústria del turisme.