Identificades a Son Coletes les restes dels germans Monserrat Parets

L’anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes durant la segona intervenció del cementiri de Manacor que es va dur a terme entre novembre i desembre de 2021 dins del Tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, ha donat com a resultat dues noves identificacions. 

Es tracta dels germans Miguel i Joan Monserrat Parets, naturals de Llucmajor i ambdós militants del Partit Socialista, que foren víctimes de la treta del Castell de Bellver del 4 de gener de 1937, i que fins fa poc temps se’ls donava per assassinats i enterrats al cementiri de Porreres.

Les seves restes varen ser localitzades en el grup 2 de la fossa núm. 3 del cementeri de Son Coletes —la mateixa fossa que allotjava les restes d’Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar—, al costat dels cossos dels ja identificats Jaume Bauzà Far, Emilio García-Peñuela Orgaz i Antonio González Rodríguez, també víctimes de la mateixa treta, i de cinc individus més, les restes dels quals encara no s’han pogut identificar.

Segons els informes d’identificació biològica realitzats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), la identificació de Miguel i Joan Monserrat ha estat possible gràcies a mostres d’ADN donades pels seus familiars.

Aquests mateixos familiars varen escriure dues Cartes de la Memòria en record de Miguel i Joan, que es poden consultar al Memorial de la Parauladel Govern: 

“…De nin veia els meus amics amb els seus padrins, els veia que anaven a veure’ls i fer-los una besada i no entenia per què jo no tenia padrí; veia alguna cosa estranya a casa cada vegada que intentava demanar, però no comprenia els silencis del meu pare i de la meva mare…” (Carta de Andrés Monserrat Ollers al seu padrí, Miguel Monserrat Parets)

“… L’Ajuntament de Llucmajor, després de quaranta anys de democràcia, l’any 2019 el va nomenar Fill Il·lustre de Llucmajor, la qual cosa representà un reconeixement molt important i sentit per a tota la nostra família. Havien passat quasi 80 anys…” (Carta de Miquel Monserrat Ferrer a Joan Monserrat Parets)

Les famílis de les víctimes varen rebre el 29 d’octubre de 2021, amb motiu del primer acte d’homenatge institucional a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista a les Illes Balears, les certificats de víctimes del franquisme del Govern Balear.

Joan Montserrat Parets 

Joan Monserrat Parets va néixer a Llucmajor l’any 1889. Barber i sabater de professió, fou fundador de la Joventut Socialista de Llucmajor (1909), president de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor de l’Ajuntament des de 1915. També fou defensor de la laïcitat a l’educació, mestre de l’escola socialista de Llucmajor (1911-1915) i candidat a diputat per la coalició republicana i socialista a les eleccions legislatives de 1919. El 1920 fundà a Llucmajor la cooperativa Helios, de consum i electricitat, de la qual en fou director. Fou també un dels principals impulsors de la cooperativa La Nova Vida. 

Durant la Segona República s’instal·là a Palma. Fou president de l’Agrupació Socialista de Palma i vocal de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear. Políticament defensà el sector d’Indalecio Prieto. 

Després del cop d’estat militar contra la República gairebé el dia següent fou empresonat al Castell de Bellver, on hi va restar fins al 4 de gener de 1937 quan, segons les autoritats revoltades, fou suposadament posat en llibertat, juntament amb el seu germà Miquel Monserrat. Ambdós desaparegueren i foren assassinats a Son Coletes.

Miguel Montserrat Parets 

Miquel Monserrat Parets, fou un destacat polític socialista i sindicalista mallorquí, germà del també polític socialista Joan Monserrat Parets. Fou gerent de la societat de consum i defensa obrera “La Nueva Vida” de Llucmajor i de la cooperativa de sabaters “La Hormiga”; president de l’Agrupacio Socialista de Llucmajor i primer tinent de batle de l’Ajuntament de Llucmajor durant quasi tota la Segona República. 

Defensà la reforma agrària impulsada pel Govern republicà. Després del cop d’estat de juliol de 1936 fou empresonat al castell de Bellver. El 4 de gener de 1937, als 37 anys, fou assassinat pels falangistes a Son Coletes.