El cementeri de Muro: històra, usos i costums
En algunes ocasions no hi ha millor manera d’explicar la vida d’un determinat grup d’individus que recórrer a les tradicions, usos i costums que aquest determinat grup ha mantengut a l’hora de fer front a l’única experiència ineludible per a tot ésser viu: la mort.
Precisament aquesta ha estat la ingent tasca que ha duit a terme Damià Payeras Capó en el seu darrer llibre titulat “El cementeri municipal de Muro i els llocs d’enterrament anteriors. Els ritus de la mort”: una obra gairebé enciclopèdica on Payeras ha aprofundit en els costums i ubicacions que la Mort ha observat en el terme de Muro en una acurada edició de Bàsics Serveis Editorials que ha comptat amb el suport no només de l’Ajuntament de Muro sinó també de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat.
Damià Payeras Capó torna a fer efectiva, en aquest nou volum, la passió que li desperta la seva vila natal, Muro, i mostra una vegada més la seva vocació d’historiador posant a l’abast de murers i foranis un llibre que amb amenitat i rigor exposa els canvis que els ritus de la Mort han sofert a Muro tant pel que atany a les diverses ubicacions del cementeri com als costums relacionats amb el traspàs vers una “millor “ vida.
La presentació de tan interessant obra va tenir lloc ell passat 11 d’abril a l’Església Parroquial de Muro i comptà amb la presència de Maria Barceló Crespí, Catedràtica d’Història Medieval de la UIB, que presentà l’obra; en dita presentació a més de l’autor també hi intervengueren Sebastià Riutort arxiver de l’Ajuntament de Muro i autor del pròleg de l’obra, i Antoni Serra, batle de la vila. L’acte comptà amb una notable presència de veïns i coneguts de Payeras que lloaren la tasca duita a terme per l’autor per tal de difondre la història de Muro.
Sebastià Riutort afirma ja en el pròleg que amb aquest volum Payeras no només exposa els canvis en els usos davant la mort observats a Muro – que són extrapolables a gairebé la totalitat dels pobles de l’illa – sinó que anant molt més enllà en aquesta obra s’hi pot copsar “la transició del món modern al contemporani, en aquesta ocasió, vista des del morir”. A més, el present llibre, continua Riutort, ha de servir per catalogar i conservar degudament el ric patrimoni funerari de Muro, en l’actualitat menystengut.; però encara va més enllà en afirmar que aquest volum “és un acte d’amor envers el seu poble d’un murer de socarrel que al llarg de la seva vida i amb l’obra escrita ha intenta aportar el seu granet d’arena, sempre en positiu, a la col.lectivitats”.
Damià Payeras presenta amb rotunditat, ja des de la introducció de l’obra, el propòsit inicial d’aquest volum dedicat als ritus de la Mort a Muro exposant que tracta de “donar a conèixer la història del cementeri municipal de Muro, un espai sagrat, en un principi conegut com el cementeri rural, per diferenciar-lo del primitiu cementerio fossar, ubicat ja en el segle XIII al bell mig de la vila, a tocar de l’església”; un propòsit inicial àmpliament superat gràcies a les nombrosos aportacions que l’autor fa sobre els canvis en els usos i costums dels ritus funeraris (acompanyament del difunt, manifestacions del dol…) que converteixen aquesta nova obra de Payeras en tot un referent sobre el tema.
L’autor té com un dels eixos més rellevants d’aquesta obra la Reial ordre de dia 30 de setembre de 1805 quan fou instaurada a Mallorca la Junta que havia de gestionar la construcció dels cementeris als afores de les viles: una decisió que no fou ben rebuda per bona part de la població que mostrà reticències a efectuar aquest trànsit. A resultes d’aquesta reial ordre s’iniciaren les passes per a la construcció del que s’anomenaria Cementeri Rural ubicat al marge de la carretera que des de Petra condueix a Pollença, tot just passades les pedreres de Sant Antoni. Unes obres que suposaren diverses intervencions posteriors amb diferents ampliacions (1906, 1948-1986, 1996) i amb la incorporació de noves instal.lacions d’acord amb les demandes exigides pels nous temps: tanatori, aparcament i nous accessos, així com algunes rehabilitacions com la de la Capella que va tenir lloc el 1998.
Però on realment excel.leix aquest volum és en la contextualització històrica que va acompanyar el canvi d’ubicació del Cementeri Municipal de Muro: un canvi d’ubicació que es va veure afectat pels diversos canvis de règim que colpejaren fortament la realitat murera – i espanyola, en general- durant el segle XIX i XX i que retardaren la posada en funcionament d’aquesta infraestructura.
Pel que fa a les ubicacions dels diversos llocs d’enterrament a Muro cal cenyir-se a quatre espais ben definits: el primer, el cementeri situat a dins la mateixa església emprat ja des del temps immediatament posteriors a la Reconquesta; en segon lloc, el fossar de l’església major que fou emprat quan no hi hagué més espai a l’interior d’aquesta infraestructura, també conegut com “Es Sagrat”; en tercer lloc, el fossar de l’església de Santa Anna, situada als afores de la vila i confrontant amb el camí de Ciutat; i finalment, el cementeri municipal de la vila als afores, també conegut com a Cementeri Rural.
Payeras al llarg de l’obra desgrana amb minuciositat totes les passes que acompanyaren la construcció d’aquesta nova ubicació funerària, així com les posteriors obres que s’hi desenvoluparen fruit de la deixadesa en què es trobava aquesta infraestructura o de les successives ampliacions. Igualment detalla com foren les maniobres per aconseguir el personal que es faria càrrec de mantenir aquesta infraestructura tant des del vessant espiritual, els custos, com des d’una òptica més material, els fossers.
Tot i això, on l’obra de Payeras esdevé fonamental és a l’hora d’avaluar com han anat variant els usos i costums funeraris a Muro -i a l’illa de Mallorca en general – amb el pas dels anys. És així com les explicacions sobre els rituals funeraris de la Mallorca preturística cridaran l’atenció al públic més jove i portaran remebrances als més adults sobre una temàtica que en els darrers anys ha evolucionat fortament – basta veure com han evolucionat els costums actuals als tanatoris en comparació amb els que tenien lloc fins a la dècada dels setanta -.
En defintiva, l’obra de Damià Payeras esdevé tot un manual sobre el costumari de la Mort a casa nostra i es converteix per mèrits propis en tot un volum de referència sobre el tema; sense menystenir la ingent documentació que aporta sobre els diversos cementeris que ha posseït la vila de Muro i que a través de les seves diverses ubicacions expliquen la història de tan peculiar vila. No hi ha millor manera per entendre la Vida que observar com cada comunitat s’enfronta a la Mort.