El Dijous Bo i les arrels que s’endinsen fins a l’etapa islàmica

Inca es converteix avui en la capital de Mallorca gràcies a la seva fira més esperada, la del Dijous Bo. Els carrers de la capital del Raiguer esdevenen des de ben prest un immens formiguer i una grandiosa botiga, amb transaccions comercials, però també amb cultura, art, tradició i convivència que s’endinsen dins la història fins a límits insospitats.

Durant segles, aquesta jornada ha servit per reunir bona part de la pagesia mallorquina, del Raiguer, del Pla, de la Tramuntana, i fins i tot d’indrets més llunyans, en una fita molt necessària per a les transaccions comercials. A mesura que ha anat passant el temps, el Dijous Bo ha esdevingut més aviat una jornada lúdica, sense que mai no deixi de banda el seu caràcter primigeni, lligat al sector primari i artesanal.

L’historiador Pere-Joan Llabrés, que ha estudiat l’etapa medieval d’Inca, reivindica que el mercat del dijous i les fires daten del segle XIII, del moment de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I o, fins i tot, que es tracti d’una pràctica heretada de l’època islàmica.

Llabrés i Ramon Rosselló escriuen que l’any 1258 ja tenim esmentada, a Inca, la plaça del mercat. Han trobat documentació on hi consta que prop d’ella hi havia cases, celler, corral i algorfa que eren donació de l’Infant Pere de Portugal. “Aquest li tocà, per donació de Jaume I, l’alqueria Azoq, l’alqueria del mercat, d’Inca. És ben probable, doncs, que sobre el mercat moro s’hi bastís la plaça del mercat de la vila cristiana. Si la vila en temps de la dominació musulmana… era edificada a un coster del puig d’Almadraba… és ben possible que, als peus del puig, hi hagués el mercat àrab, l’alqueria Azoq. No creim que sigui gaire arriscat situar la plaça del mercat, documentada el 1258 vora antigues possessions de l’Infant en Pere, en l’indret actual de l’antiga plaça que encara popularment és anomenada del Mercat”, assenyalen els historiadors.

L’expressió Dijous Bo referida al mercat que se celebra després de les fires és molt més moderna, concretament del segle XIX”

No obstant això, Miquel Pieras, en una comunicació presentada a les Jornades d’Estudis Locals d’Inca fa ja alguns anys, explica que l’expressió Dijous Bo referida al mercat que se celebra després de les fires és molt més moderna, concretament del segle XIX.

La primera referència documental de la celebració del Dijous Bo en realitat es remunta a 1807, diu Pieras. Aquest any, segons documenta, apareix publicada la biografia de la venerable sor Clara Andreu juntament amb un apèndix històric a càrrec de l’historiador Josep Barberi. En aquest apèndix, Barberi explica que cada dijous a Inca es celebra un mercat, un mercat molt concorregut i “ferias el domingo immediato a la fiesta de San Lucas, y en los dos domingos siguientes, inclusa la fiesta de Todos Santos: median las ferias de la Villa de Pollensa, y el jueves siguiente es el que llaman bueno en el qual se terminan muchos contratos”, segons recull.

És aquesta la primera referència al Dijous Bo, i el propi Barberi ja sospita que es tracti d’una fira molt antiga, de la qual no n’ha estat capaç de trobar l’origen, en tant que no ha localitzar documentació oficial en la qual, les autoritats, com és preceptiu, atorgassin a Inca el dret de dur a terme aquestes fires.

A més, Pieras, sosté que l’adjectiu Bo no té en aquest cas “el significat de “perfecció” o de ser “convenient, apte o agradable”. Més aviat crec que se li ha de donar el significat que recull el Diccionari català-balear-valencià de “Molt; notable per la seva magnitud o intensitat”. És a dir, Dijous Bo, voldria dir mercat molt important, mercat en el qual es ven més i en el qual hi ha més gent d’allò que és habitual”.

Les cròniques recopilades descriuen, ja durant el segle XIX, una fira que defineixen com la més important de Mallorca”

I no és per menys. Les cròniques recopilades descriuen, ja durant el segle XIX, una fira que defineixen com la més important de Mallorca, amb més renom i afluència de públic. I aquesta constant continua al llarg del segle XX i, evidentment, també durant el XXI.

El Dijous Bo, segons explica Pieras, és una fira que curiosament, durant el segle XIX i al començament del XX, es celebrava per partida doble en dues dates diferents: una el mes de maig i l’altra el mes de novembre. El Dijous Bo de maig es celebrava el dijous posterior al primer diumenge de maig i tenia tanta importància comercial com el del mes de novembre. Però a mesura que va transcorrent el segle XIX la fira que té major consolidació és la de la tardor.

La data de la festa es correspon al quart dijous després del diumenge següent a la festivitat de Sant Lluc, que es commemora el dia 18 d’octubre.

Segons recull Pieras, de cròniques locals, “al final del segle XIX i a principi del segle XX l’assistència al Dijous Bo ja no només és de persones que venen a realitzar compres i vendes de tota mena de productes, sinó que hi acudeixen curiosos, persones que hi van només per passejar”. D’aquesta forma l’any 1893 la premsa publica una primera crítica a la massiva assistència de curiosos, persones que només van a mirar i no compren, i que no fan més que saturar els espais públics. El Dijous Bo, per tant, esdevé un punt de socialització, a més de ser una fira de comerç, i també un lloc de festa.

Inca es prepara per rebre avui, amb la mirada fixada en el cel, un nombre similar de visitants que l’any 2019″

Sense cap dubte, la construcció de la línia de ferrocarril de Palma a Inca, va contribuir a massificar el Dijous Bo. Pieras recull una crònica de 1892 quan es va produir un motí a l’interior del tren: anava tan ple que una sola locomotora no era suficient per arrancar i se’n varen haver de posar dues per estirar el comboi, no sense que abans alguns passatgers es desesperassin i començassin a cridar i a rompre parts del tren.

Una vegada arribada la normalitat, posterior a la pandèmia de la covid, Inca es prepara per rebre avui, amb la mirada fixada en el cel, un nombre similar de visitants que l’any 2019, quan l’Ajuntament va fer pública la xifra de les 200.000 persones que trepitjaren els carrers de la ciutat.