L’arbre de Judes, un indicador que s’acosta la primavera

No és necessari incidir en la saviesa de la natura a l’hora d’indicar els canvis d’estacions, ja que és un fet fàcilment observable: basta tan sols constatar la floració de certes espècies per tenir una clara noció de l’estació en què ens trobam sense la necessitat d’haver de consultar ni rellotges ni calendaris. Una d’aquestes espècies és l’arbre de Judes que ens indica l’arribada de la primavera i el canvi de ritmes que sofreix la terra en sortir de la quietud de l’etapa hiverneca.

Curiosament, l’arbre de Judes forma part de la família de les fabàcies; és a dir, és una espècie més del grup de les lleguminoses, igual que també ho són la cigronera, la favera o el garrover. De fet, un dels noms amb què també es coneix aquest arbre és garrover bord en català i “algorrobo loco” en castellà.

La nomenclatura científica d’aquest arbre (Cercis siliquatrum) emmascara un significat ben enrevessat ja que prové del mot grec “kerkis”, que vol dir nau o càpsula, i del llatí “siliqua”, fruit del garrover, i del sufix “astrum”, que vol dir semblant: és a dir, es tractaria de l’arbre que té una nau o fruit semblant al del garrover.

La connexió amb el garrover indicada en el nom científic fa referència a la semblança en la fructificació, ja que els fruits d’ambdues espècies consisteixen en una beina, fet característic de la família botànica a què pertanyen, les lleguminoses o fabàcies.

La denominació popular d’aquest arbre com Judes o arbre de Judes prové d’una llegenda segons la qual fou en aquest arbre -i no en una figuera, com es narra a la Bíblia- on Judes Iscariot es penjà després d’haver traït Jesucrist. Malgrat tot, hi ha qui creu que aquest nom es deu a una derivació fonètica d’arbre de Judea, que és la zona geogràfica on es trobava en abundància aquesta espècie.

Per altra banda, la denominació d’arbre de l’amor per designar aquesta espècie es deu a la curiosa morfologia de les seves fulles, que recorden clarament a la forma d’un cor, tot i que l’origen d’aquesta designació també es podria trobar en la bellesa colpidora de la seva exuberant floració en rosa i porpra.

L’origen d’aquest arbre es troba vinculat a la Mediterrània Oriental i es creu que fou introduït a l’Europa Occidental amb el retorn dels croats després del fracàs de les Croades per conquerir Terra Santa. Hi ha qui data aquest fet vers el 1200 i que la seva introducció començà a través de França.

La proliferació d’aquesta espècie com a arbre ornamental es donà en segles posteriors i quan excel·lí en la seva expansió fou a partir dels segles XIX i XX quan fou emprat com a arbre ornamental de jardins, carrers i places, tant per l’exuberant floració com per la densa ombra que proporciona de cara als rigors de l’estiu.

El Judes és un arbre de fulla caduca que no sol passar els 10 metres d’alçada que es caracteritza per una densa floració a principis de primavera  i per una copa irregular amb un brancatge tortuós. Les seves fulles són simples, alternes, amb forma de cor i llargament peciolades, essent de color verd a l’anvers i verd més clar al revers. Però on destaca especialment el Judes és en la seva floració, ja que les flors surten primer que les fulles i apareixen directament al tronc i branques formant raïms que agrupen entre tres i sis flors de color rosat o porpra, tot i que hi ha una varietat “alba” que les fa blanques.  Aquestes flors són hermafrodites i solen aparèixer al lloc on la temporada anterior hi havia les fulles. L’època de floració s’allarga entre els mesos de març i abril, essent les anunciadores del canvi d’estació hivern-primavera.

Bona part de l’èxit de l’expansió d’aquest arbre ornamental es deu a la seva manca de requisits especials per al seu correcte desenvolupament, ja que no és gaire exigent pel que fa als sòls on cal sembrar-lo, tot i que prefereix els sòls lleugers, frescos i calcaris. Igualment és resistent a períodes de sequera, manifestant preferència pels llocs ben assolellats.

Com gairebé tots els membres de la família de les lleguminoses, el Judes posseeix una funció ecològica fonamental, ja que es tracta de les poques espècies vegetals capaces d’incorporar nitrogen a un ecosistema: és a dir, són considerats autèntics fertilitzants naturals.

Aquest fenomen es produeix gràcies al seu peculiar sistema radicular  que s’associa de manera simbiòtica amb bacteris nitrificants -rizobi o rhizobium- que fixen el nitrogen atmosfèric. Aquests bacteris són capaços d’agafar el nitrogen gasós que es troba en l’aire i produir compostos orgànics nitrogenats, com ara els aminoàcids i les proteïnes, que després seran emprats pel metabolisme de l’arbre per construir els seus teixits. Aquest procés és essencial per a la constitució dels ecosistemes ja que aquests compostos seran posteriorment incorporats a tots els nivells en la piràmide tròfica. Aquest fenomen aporta un valor afegit a la presència del Judes en els nostres carrers i parcs ja que, a part de la bellesa ornamental, ofereix uns clars avantatges de caire ecològic.

Precisament les arrels del Judes són el seu punt dèbil i solen patir força amb els transplantaments, per la qual cosa es recomana escollir bé el lloc on sembrar-lo per tal d’evitar canvis d’ubicació que puguin malmetre les arrels.

Pel que fa a la poda, els Judes adults no necessiten poda, tot i que si se’n vol renovar la fesomia es pot dur a terme una poda dràstica, deixant tan sols cinc branques per crear una estructura el més harmònica possible. Pel que fa al brancatge, convé no semblar-lo en zones afectades pel vent, ja que les fa patir i pot provocar branques esqueixades o  ferides a l’arbre que facilitaran que es podreixi.

Curiosament, la bellesa de les flors del Judes no és el seu únic atractiu, ja que també es poden consumir. Aquestes flors tenen un gust lleugerament coent, fet que les fa molt adients per acompanyar ensalades o per menjar envinagrades.

Les beines del Judes també foren emprades per la farmacopea popular com astringent; mentre que l’escorça fou utilitzada contra el refredat i el mal de cap.

És, per tant, el Judes un arbre valorat no només ornamentalment sinó amb una clara funció ecològica que durant aquests dies es mostra esplendorós amb la seva floració, que és tota una benedicció per als sentits, convertint qualsevol passejada en una experiència sensorial inigualable.