Ara llegint
L’empremta humana de Cabrera

L’empremta humana de Cabrera

L’arxipèlag de Cabrera és tengut pels científics de tots els àmbits com una de les joies de la Mediterrània per les seves valuoses aportacions a tot nivell, ja que no només interessa pel seu vessant naturalístic -fou constituït com a parc nacional Marítim-Terrestre l’any 1991- sinó també per les restes que l’home hi ha anat deixant al llarg dels segles, restes que un equip d’arqueòlegs està investigant des de fa gairebé una vintena d’anys.

L’illa de Cabrera és de gestió autonòmica i compta amb diferent personal de manteniment i vigilància -des dels guardes del parc (IBANAT, guarda forestal) a membres de la Guàrdia Civil- que es dediquen a controlar que les necessitats pròpies d’un parc natural d’aquesta magnitud siguin ateses i respectades.

Des del punt de vista naturalístic el parc de Cabrera és un espai únic en tractar-se d’un territori que s’autogestiona: en aquest sentit s’hi duu a terme una recollida total dels residus que se generen al parc i la meitat dels recursos elèctrics s’abasteixen a través de plaques fotovoltaiques instal·lades “in situ” i s’espera assolir un total abastiment elèctric en els propers anys per aconseguir autonomia total a nivell de recursos energètics.

A part dels valors mediambientals de l’arxipèlag, on hi abunden els endemismes, també cal tenir present la importància de tota una sèrie de valors etnològics que fan palesa la petja dels humans en aquest indret.

Una magnífica vista presa des de Cabrra. (Foto: J. Serra)

Un recorregut arqueològic per l’Illa posà de manifest els resultats aconseguits al llarg de denou campanyes d’investigació que s’iniciaren per atzar en ser descobertes unes restes arqueològiques durant unes obres de manteniment. A partir d’aquest moment s’iniciaren una sèrie de campanyes que, si bé sumen denou edicions, no s’han duit a terme anualment i que posen de manifest la petja humana a l’illa. Unes excavacions l’objecte de les quals és l’estudi del monestir bizantí que hi hagué a l’illa entre els segles V i VII.

Bona part de l’interès del llegat humà a Cabrera es deu a la seva situació estratègica en el marc de les rutes de navegació en la Mediterrània Occidental, fet constatable en la cita de Plini en la seva Història Natural III on parla de Cabrera de la següent forma:  “Cabrera, insidiosa a causa dels naufragis, dista de l’illa major 12.000 passes cap a alta mar”.  La cita de Plini posa de manifest la importància de l’illa ple fet de comptar amb un port natural que donava recer als vaixells, oferia aigua dolça però alhora també era coneguda per la perillositat de les seves aigües on els vents podien girar amb molta facilitat. De fet, hi ha constància de nombrosos naufragis al voltant de l’illa.

La visita arqueològica se centra en els estudis duits a terme pels científics que han posat al descobert tres àrees ben definides, conegudes genèricament com el jaciment arqueològic del Pla de ses Figueres: d’una banda, la fàbrica de salaons, que es pot situar entre els segles II i VII d. C.; de l’altra, els assentaments francesos -1809 a 1814-; i, finalment, les restes del monestir bizantí dels segles V i VII d. C.

Imatges de Cabrera amb visites guiades. (Foto: J. Serra)

La fàbrica de salaons evidència de les cubetes destinades a salar peix, així com a l’elaboració del garum, una salsa d’origen romà. A prop d’aquesta factoria s’hi troben les restes de les barraques construïdes pels presoners napoleònics.

Tal vegada sigui aquesta -quan l’illa fou considerada com a presó- l’època més coneguda de l’empremta humana sobre l’illa ja que després de la batalla de Bailén, durant la Guerra de la Independència, es traslladaren a l’illa 9.000 presoners francesos que hi restaren des del 1809 al 1814. Els presoners francesos passaren el primer any de forma precària, però quan s’adonaren que la seva situació no milloraria, decidiren construir cabanes més estables que els permetessin viure en un mínim de condicions, utilitzant part de les instal·lacions de l’antiga factoria de salaons. L’abandó de l’illa dels francesos culminà amb l’incendi de dites instal·lacions amb la paradoxa que aquest incendi –a primera vista, una desgràcia- significà una sort per als arqueòlegs, ja que propicià la troballa de nombrosos objectes quotidians emprats pels presoners sota les restes de l’incendi. Entre els objectes recuperats destaquen nombroses olles, recipients ceràmics, botons i atuells metàl·lics així com a restes de faves que en l’escassetat del menjar que rebien es convertiren en moneda de canvi

El Pla de ses Figueres comença en l’actual línia de la costa i s’endinsa uns 150 metres; abans que s’hi iniciassin les prospeccions arqueològiques ja era possible trobar en aquesta superfície quantitats rellevants de restes de ceràmica que indicaven clarament l’existència de vestigis humans.  Les investigacions duites a terme s’encaminaren en la possibilitat d’haver descobert el cenobi d’una comunitat bizantina existent a l’illa. Una carta del papa Gregori Magne datada l’any 603 fou la pista de la constància d’una comunitat monàstica masculina en temps de la dominació bizantina de les Balears; en aquesta missiva el papa reprova el comportament dels monjos, fet que dona peu a considerar que aquesta comunitat degué estar constituïda per un nombrós grup de persones ja que és evident que el fet d’enviar el papa un delegat per posar ordre no era símptoma d’una comunitat d’escassos individus. Sembla ser que aquesta comunitat monàstica no era per res ociosa ja que s’han trobat evidències de l’elaboració de vi, colorant de porpra i salaons; sembla també possible que es dedicassin a elaborar pergamins. Aquesta comunitat monàstica degué trobar en Cabrera l’indret ideal on dur un estil de vida allunyat del pecat i poder dedicar-se a les seves tasques en un espai natural molt adient a la seva vocació. A l’interior de l’illa s’han trobat  també restes de dos eremitoris, segurament lligat al monestir bizantí.

Les visites guiades són un gaudi pels visitants. (Foto: J. Serra)

Actualment, els esforços dels investigadors es centren en trobar les restes d’algun tipus d’església que deuen estar propers al lloc on s’han trobat restes de tombes dels monjos. Les especulacions fan pensar en la possibilitat d’un incendi  al monestir -cap al segle IX-, però hi ha indicis que semblen evidenciar una decadència anterior al final tràgic.

Cal destacar en l’aspecte etnològic el fracàs de la Colònia Agrícola Villa Cristina, afavorida per una llei del segle XIX que donà lloc a indrets com la Colònia de Sant Jordi o la Colònia de Sant Pere a Mallorca, una colònia  que intentà el repoblament de l’illa i el conreu de la vinya en uns moments en què la fil·loxera ja havia aparegut a França però que acabà malament perquè la fil·loxera hi acabà fent acte de presència.

La presència humana també es deixà sentir a l’illa mitjançant la presència de guardes de cabres i ovelles, algunes de les quals eren transportades a l’illa des de Mallorca en una peculiar situació de transhumància. Es donà la circumstància que ha estat tota una sorpresa per part dels científics l’efecte beneficiós que sobre la vegetació ha suposat l’eliminació dels ramats. Per altra banda, els ornitòlegs reclamen la possible reintroducció de pràctiques agrícoles per afavorir la presència d’ocells.

Cabrera té molts llocs i històries per compartir. (Foto: J. Serra)

Una sèrie de panells explicatius al museu serveixen per fer palesa la presència humana a l’illa amb els episodis més significatius de la seva història; a més també s’hi localitzen peces ceràmiques extretes de jaciments submarins de la zona, per finalitzar exposant el valor mediambiental d’una illa que pel fet de no comptar amb una presència massiva d’humans -a excepció del període dels francesos- ha esdevengut tot un tresor a conservar. Just devora el museu s’ha recuperat un espai dedicat a jardí botànic on els visitants poden contemplar tota la diversitat botànica d’una illa pràcticament verge.

Els visitants atents a les explicacions dels que en saben. (Foto: J. Serra)

Aquests nous descobriments permetran en un futur no gaire llunyà que els visitants de Cabrera comptin amb un valor afegit, ja que a la visita netament naturalística s’hi afegirà una visita arqueològica que posarà de manifest l’empremta de l’home sobre l’illa, fent realitat la frase encunyada per Félix Rodríguez de la Fuente quan afirmà que “Cabrera és la Mediterrània d’Ulisses a una hora de Palma”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt