Novel·les que ajuden a entendre el nivell de degradació ambiental de la Mediterrània
En la novel·la Beirut, “I love you”, Zena el Khalil representa la violència de la guerra i el seu efecte exterminador en els pobles i els territoris libanesos. A “Crematorio” i “En la orilla”, Rafael Chirbes mostra les dues cares de l’urbanisme depredador i del turisme massiu en el litoral mediterrani valencià: la de l’skyline esplendorós de la costa i la del seu pati posterior, un aiguamoll al qual han anat a parar tant la runa de les urbanitzacions costaneres com els cossos expulsats de la història.
El Mediterrani és una regió que acumula molts problemes mediambientals. L’explotació dels recursos costaners, la contaminació dels aqüífers, el deteriorament dels ecosistemes o l’abocament d’escombraries en són alguns. També és una regió molt vulnerable a les conseqüències del canvi climàtic, com confirmen informes internacionals com els del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Aquesta regió de l’hemisferi nord pateix especialment l’augment de les onades de calor i les sequeres, i les seves aigües s’escalfen un 20% més ràpid que la mitjana mundial, tal com recull un informe de l’organització ecologista WWF.
Aina Vidal analitza quines poètiques estimula la destrucció mediambiental del Mediterrani en la novel·la actual
La crisi mediambiental és un fenomen complex, com també ho són els mitjans per transmetre la importància i l’abast que té. Aquesta és una de les premisses de les quals parteix Aina Vidal Pérez, investigadora del grup Global Literary Studies (GlobaLS) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la seva tesi “Mediterráneo global. Poéticas medioambientales del litoral en la novela actual”, segons una nota de premsa emesa per la pròpia UOC.
A través de l’anàlisi de diversos títols actuals, entre els quals figuren obres de Zena el Khalil i Rafael Chirbes, Vidal analitza quines poètiques estimula la destrucció mediambiental del Mediterrani en la novel·la actual i fins a quin punt aquesta temàtica guanya valor en el mercat literari internacional.
El Mediterrani, eix central de les novel·les
Per desenvolupar la seva tesi, Vidal va analitzar quatre novel·les principals: “Crematorio” i “En la orilla”, de Rafael Chirbes; “Beirut, I love you”, de Zena el Khalil, i “Earthly Remains”, de Donna Leon, a les quals hi va sumar tres novel·les secundàries: “L’enfant qui mesurait le monde”, de Metin Arditi; “Il vento porta farfalle o neve”, de Francesco Aloe, i “The Island of Missing Trees”, d’Elif Shafak.
“Aquestes novel·les imaginen les pràctiques relacionades amb el moviment de fluxos de capital i de cossos, de neocolonialisme extractivista i genocida, de trànsit de residus i mercaderies i de connivències entre estructures governamentals, corporatives i mafioses”, assenyala la investigadora de GlobaLS, grup adscrit a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
Pel que fa a l’estètica i la ideologia, opten per solucions narratives diverses i sostenen diferents crítiques. El que tenen en comú, conclou Vidal, és que en totes “el Mediterrani transcendeix la mera condició d’espai en el qual es desenvolupa l’acció i s’estableix com un estímul fonamental en la construcció de la forma narrativa”.
Per a Vidal, “es genera un producte que guanya valor en el mercat literari internacional”
A més, aquestes novel·les apel·len a un imaginari mediterrani amb formes paisatgístiques, socioculturals i històriques que són conegudes globalment. Quan aquesta mediterraneïtat es combina amb el pensament verd més convencional, es genera un producte que guanya valor en el mercat literari internacional.
De vegades, allò convencional no s’ha de veure reflectit necessàriament en les novel·les, sinó en la manera de promocionar-les. “La combinació d’aquesta mediterraneïtat amb el discurs verd constitueix un valor per al mercat literari internacional, que pot acabar fent convencionals fins i tot les propostes narratives més crítiques”, explica Vidal.
Les tècniques que ofereix la novel·la
Durant l’elaboració de la seva tesi, Vidal va recórrer a les novel·les esmentades per detectar i analitzar els fenòmens més recurrents a l’hora de representar l’explotació del litoral mediterrani. “Accidents i atacs a infraestructures industrials; trànsit i abocament de residus tòxics; pluges desastroses, inundacions i augment del nivell de les aigües; gentrificació i turistificació; urbanització massiva, especulació immobiliària i acolliment de macroprojectes d’integració global”, enumera la investigadora.
Totes aquestes problemàtiques li van fer preguntar-se per la forma en la qual es narren uns fenòmens molt complexos que tenen, al seu torn, nombroses conseqüències tant socials com mediambientals. Vidal va analitzar amb quines estratègies i mecanismes narratius específics reacciona la novel·la davant d’aquests fenòmens, com condiciona l’entorn mediterrani les formes estètiques de les narracions o com es pot plasmar el vincle entre una manifestació local de la crisi ecològica i les seves implicacions globals, per exemple.
La clau rau en totes les possibilitats que presenta la novel·la. “La novel·la és un gènere mal·leable, proteic, capaç d’aglutinar recursos de tots els gèneres. No és una forma tancada i establerta, sinó que exigeix ser reinventada en cada moment”, explica Vidal, que va elaborar la seva tesi en el marc del programa de doctorat d’Humanitats i Comunicació de la UOC.
“En un intent per dotar de significat el món, la novel·la desplega imaginativament els problemes que intenta resoldre. En aquest sentit, ofereix l’oportunitat de tractar l’emergència ecològica a través d’un argument estructurat i fa imaginable un fenomen poc concret i de gran abast”, afegeix.
D’aquesta manera, el desenvolupament i l’organització de la trama, la construcció dels personatges, la veu narrativa, l’experiència subjectiva, el moviment o la recreació d’entorns i atmosferes contribueixen a imaginar i reimaginar les transformacions mediambientals i els seus desafiaments.
“En aquest treball, per exemple, analitzo “The Island of Missing Trees”, d’Elif Shafak, en la qual una de les veus narratives és un ficus carica, una figuera que explica la història recent de Xipre en paral·lel als impactes de la crisi climàtica”, exemplifica Vidal. “Earthly Remains”, de Donna Leon, és una noir en la qual “el primer cadàver que es troba no és humà, sinó que són les restes de les abelles que moren en massa per l’alt índex de contaminació de la llacuna veneciana”.
Un altre dels exemples és “En la orilla”, de Rafael Chirbes, una novel·la en la qual el pantà d’Olba (una població fictícia) es presenta com un lloc contaminat on s’ha llançat la runa de la urbanització de la costa, però també els cossos de l’exèrcit republicà i dels suïcides de la crisi financera. I la llista d’exemples en forma de novel·les continua.
Entendre un Mediterrani vulnerable
Amb aquesta recerca, Vidal busca contribuir de manera teòrica, metodològica i crítica a fer més complexes les percepcions tant del Mediterrani actual com de les narratives que representen el risc ecològic a la regió. “Per a això, emfatitzo el rol central del sistema capitalista com a projecte d’apropiació de terres i explotació del medi ambient”, explica.
“Proposo conèixer quines versions de la crisi ecològica al Mediterrani s’estan narrant: contemplen la precarietat, els desplaçaments forçats, el treball migrant, les tecnologies de consum, les guerres (neo)colonials o les seves infraestructures com a factors que intervenen en la producció i la concepció de l’espai?”, qüestiona. “La connexió entre novel·la, ecologia i mercat no es pot fer aproblemàticament”.
En un context en el qual l’emergència ambiental no fa sinó agreujar-se, Vidal exposa la necessitat de fer una anàlisi crítica de les ideologies, les presumpcions i els biaixos que aquestes ficcions puguin desplegar respecte de com s’usa, es produeix i es construeix el medi ambient en l’era globalitzada.