Cametes me valguen cap a Sa Plana i Puig d’en Costurer

El punt d’inici és l’Església-Oratori de Sant Miquel de Campanet al qual arribarem des del Camí de Na Pontons a la sortida de l’autopista MA13 Palma – Sa Pobla. És la mateixa aproximació que faríem per visitar el Monument Natural de Ses Fonts Ufanes o les Coves de Campanet.

La caminada inicial la farem per l’estreta carretera que porta en direcció a Campanet a veïnat del Torrent de Comafreda o del Guix, tributari del Torrent de Sant Miquel, admirant els horts que es nodreixen de les seves aigües. A escassos 300 metres surt un camí asfaltat a la dreta que supera el torrent per un pont i segueix en direcció cap a Llevant pel Camí de Monnàber.

Monnàber Nou

Una construcció ben pintoresca atraurà la nostra mirada. El Moli Aiguader i Sínia de Monnàber Nou situat a l’hort de Monnàber és un exemple d’enginy. La sínia està adossada a la quadrada torre del molí de vent damunt una torre cilíndrica reforçada amb tres contraforts. Una rampa es feia servir per fer pujar la bístia que movia l’engranatge. Construïda a finals del segle XIX aquest sistema combinat permetia treure l’aigua quan el vent s’aturava o no tenia força a bastament. Està catalogat i és un exemple destacat de tota l’enginyeria hidràulica que pobla la Vall de Monnàber. Continuarem per l’asfaltat amb la serralada que tanca la Vall de Monnàber al nord presidint el conjunt de terres de conreu puntejats de figueres, garrovers i alguns ametllers. Si tresquem en època de floració entendrem el significat etimològic del topònim compost de mont ‘muntanya’ i de l’àrab náwar ‘flors’. Al repartiment fet al segle XIII s’escrigué Mutnabar. Les cases de Monnàber Nou se situen a les faldes de Sa Roca Redona emmarcats en un conjunt de marges recentment recuperats poblats per oliveres. La pista s’interna en un petit alzinar per després d’un parell de suaus revolts albirar el conjunt de Monnàber Vell.

Monnàber Vell

Les cases es bastiren al segle XVII com certifica la data del 1680 del coll de l’aljub de la seva clastra, ampliant-se amb capella al segle XVIII. El 1888 se segregà la finca en Monnàber Vell, les cases originals,  i Monnàber Nou.

En arribar les rodejarem per l’esquerra per evitar destorbar als residents i agafarem un portell del qual neix un camí que passa al costat d’una curiosa construcció que agafa el nom de Torre dels Coloms. Encara que la seva forma en pugui recordar la d’un molí, feta de pedra seca i amb teulada,  es va construir al segle XVIII com a part d’una línia de telègraf òptic que enllaçava la capitania general de Ciutat amb la guarnició militar d’Alcúdia. A la part de llevant es veuen les antigues cases de Santiani Gran i Vell en les que s’ubicava una altra torre d’aquest primitiu sistema de comunicacions. El camí passa al seu costat i, franquejat un altre portell, s’eleva i atraca a la muntanya en direcció cap a una estreta vall.

Torrent den Carròs i Pont de Sa Plana

Deixant al costat esquerre uns sestadors ens situem al Clot de Ses Murteres dirigint-nos cap al costat del Torrent d’en Carròs que agafa el nom del primer propietari d’aquestes terres, el noble Carròs, fill del comte Alemany i que va vendre la finca l’any 1250, pocs anys després de la conquesta cristiana de Mallorca. Aquí trobarem una barrera que hem de superar deixant-la tal com l’hem trobat. Després d’uns metres de bon camí en un gir de noranta graus a l’esquerra entrem dins la llera del Torrent. Si alcem la vista veurem una construcció imponent. Es tracta del Pont de Sa Plana que comunica les cases de Santiani amb les de Sa Plana. L’ull del pont està barrat amb una estructura metàl·lica que podem superar per un portell situat al costat dret amb un enginyós sistema de tancament automàtic.

Pista de Sa Plana

Darrere l’arc del pont ens endinsem en la llera del Torrent d’en Carròs sempre a l’ombra de les alzines. Hem d’ignorar dos indicadors que marquen Penya del Migdia per sortir a l’esquerra i Pas d’en Bisquerra fins a arribar a un rotlo de sitja des del que es veu la paret de la represa que amanseix  les avingudes del Torrent. En aquest punt hem d’agafar un tirany a la dreta que en diagonal ens col·locarà sobre la pista que ve del Pont de Sa Plana. Aquesta pista va ser construïda sobre un empinat, difícil i estret camí penjant del rocós pendent que era fins als anys 60 o 70 l’única comunicació amb Sa Plana. Aquesta ampla construcció té onze voltes. Quan ens atraquem a la que fa deu veurem un quer de les dimensions d’un camió de bona mida al ben mig. Entre els anys 2010 i 2012 produir un esllavissament dels penyals del Niu d’el Corb que va omplir de rocam tota la volta. Va quedar inutilitzada pel trànsit rodat però no pels bons senderistes.  Podem tant agafar una diagonal esquerra per anar a sortir a l’altre costat de l’enrunada o anar passant per damunt els quers i roques fins a trobar de nou el camí net. Al fons el perfil del Puig d’en Costurer ens servirà com a referència en aquest darrer llarg abans d’arribar al que queda de les Cases de Sa Plana.

Cases de Sa Plana

L’any 1967 Jesús Garcia Pastor en una de les seves Rutes Amagades de Mallorca, la número 19, deia d’aquestes cases; “Estan abandonades i en ruïna. Els estadants les desmantellaren a l’abandonar-les, enduent-se’n sembla, fins a les bigues del sostre. No és d’estranyar tal abandó, puix, per modestes que fossin les seves pretensions i necessitats, la vida d’una família havia de resultar infrahumana en aquesta allunyada altura, a on, com a millor accés, s’arriba per un empinat, dur i difícil caminoi que la  comunica amb la possessió de Santiani, que és el lloc habitat més proper. Per altra banda, no hi ha allà prop semblança de conradís i tal volta l’únic mitjà de subsistència disponible –a part del bestiar a lloure per la muntanya- era l’hortet mesquí (…) vora la Font de Sa Pega”

Avui en dia gairebé no queda més enllà que les restes de paret a on s’intueixin més que es veuen les obertures de portes i finestres. La runa en el que s’ha convertit ha permès que alguns ullastres hagin arrelat en el seu interior. Un detall ben curiós. A les imatges del 1967 del senyor Garcia Pastor no n’hi ha ni senyal del poderós pi que, avui en dia, dona ombra a totes aquestes restes. En 54 anys un exemplar preciós amb cinc cimals i gairebé 10 metres d’alçada s’ha erigit en la fita dominant. La natura sempre reclamà el que és seu. El poc que queda intacte és el recinte en el qual els animals es resguardaven. Un conjunt d’ullastres avui en dia assilvestrats que rodegen les cases i es perllonguen cap a Sa Roca Redona indiquen que la collita de l’oliva per transformar-la en oli per abastiment dels seus pobladors era una de les activitats desenvolupades. Economia de subsistència i poca cosa més.

Puig d’en Costurer

Agafarem un conjunt de fites que ens porten cap al càrritx per davant les cases. Aquestes segueixen un vell camí, pràcticament esborrat pel temps, els elements i la natura que ens porta en diagonal esquerra en direcció a un petit collet situat a la dreta del cap cucurull. No és terreny per fer amics i hem de posar cura i atenció. Algunes roques prominents amb conjunts de pedretes al damunt ens ajudaran en la feixuga progressió. Tot d’una que podem girarem cap a l’esquerra ja intuint el cim deixant al costat dret el Collet del Vent i, més enllà, el cim boscós del Puig de Sa Font. Un darrer impuls entre les roques grises i ja haurem arribat al Puig d’en Costurer a on un muntet de pedres marca els seus 520 metres d’altura.

Ara obtenim la recompensa en forma d’una de les vistes més destacables de la zona.

Alguns savis ja coneixen les bondats d’aquest puig mig desconegut i poc transitat. La visió sobre tota la vall de L’Aixarell , del Puig de Fangar, de les poblacions de Campanet, Buger, Sa Pobla … De la imatge de les dues badies a l’esquerra separades per l’esperó poderós de Cap Pinar és difícil de descriure. Tal volta el que més sorprèn és la nova perspectiva sobre l’esquena de la Serra que s’inicia amb el Puig de N’Alí, Es Massanella, Es Galileu, Tomir, Puig de Cà… fins a arribar a la dorsal de la Serra del Cavall Bernat. No ens cansarem de mirar a un costat i l’altre.

Per retornar no queda més que fer el descens o bé desfent camí o bé fent a la mala seguint unes canals més o manco evidents que requeriran de forma ocasional desgrimpar posant seny de bístia vella, fins a arribar als prats de càrritx dels que sortim en direcció cap a un pinaret a la dreta que marca la situació de les restes de ses cases de Sa Plana.

Ara desfem la pista que ens ha menat fins aquí. Si tenim ganes i temps podem intentar localitzar el pou enmig d’una era situada a la dreta del camí. Ara just ens queda gaudir del paisatge; a la dreta el Comellar del Torrent de Sa Font de Sa Pega, un lloc que convé apuntar per futures descobertes. Al davant les siluetes dels pobles de Campanet i Búger que semblen talment un al costat de l’altre. I sobretot la imatge de la Vall de Monnàber que ara ens permetrà desfer camí i gaudir d’una perspectiva diferent de la de l’anada. I si teniu una estona compara-u el vostre esforç amb la de la gent que visqué aquí dalt per generacions i que un dia i un altre havíem de superar aquests costers carregats i amb l’ajut d’alguna bístia plena de puces per, amb moltes feines, sobreviure. 

Hora Inici = 9:00 Hora Final 14:45

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 5

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Rutes Amagades de Mallorca – 19 – Sa Capella Blava, Jesús Garcia Pastor

Diccionari Alcover-Moll

Catàleg d’elements artístic de Campanet, Ajuntament de Campanet

Catàleg de Camins i Excursions, Ajuntament de Campanet