Ara llegint
Pensant el futur de la llana d’ovella per convertir-la en fertilitzant o aïllant

Pensant el futur de la llana d’ovella per convertir-la en fertilitzant o aïllant

La llana que produeixen les ovelles a Mallorca ja no la vol ningú. El 47% de la llana d’ovella que es genera a Mallorca no entra en el canal comercial degut al seu escàs valor i s’acaba tudant. Diverses iniciatives proposen ara potenciar el seu ús a escala local en sectors com la construcció i l’agricultura i l’entitat Mallorca Rural s’ha compromès a tenir una proposta ferma sobre la llana de cara a l’any que ve.

La jornada “La llana a Mallorca. Situació actual i noves oportunitats al sector industrial”, celebrada fa uns dies al Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca, vol donar una resposta efectiva a la siutació actual de la llana a Mallorca, un producte que ha perdut valor ja que els usos tèxtils tradicionals s’han anat perdent a causa de l’aparició de noves fibres més barates.

Les solucions passen per enviar la llana a fora per rentar i tornar-la després a Mallorca, fer un rentador de llana a l’illa o aprofitar-la bruta. La llana pot esdevenir un fertilitzant o utilitzar-se com a aïllament en el sector de la construcció.

Un tonedor, durant la tasca de retirar la llana a una ovella.

Mallorca Rural, entitat que promou i defensa els interessos socioeconòmics de la zona rural de Mallorca, ha liderat l’estudi per a la viabilitat de la llana d’ovella mallorquina com a material aplicable en el sector industrial. L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha estat l’entitat encarregada per dur a terme l’informe que s’ha finançat a través dels fons FEADER, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics”

Alguns dels resultats de l’estudi, passen per revertir aquesta situació actual, posant la llana a disposició de l’economia circular i local, sense la necessitat de vendre-la fora de l’illa, amb la posada en valor d’un producte natural i biodegradable, a la vegada que es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.

En qualsevol dels casos, les conclusions de l’estudi remarquen que és necessari obrir noves línies d’actuació i feina en referència al rentat del producte, la seva caracterització a nivell físic i químic, la coordinació del procés de recollida i transformació i establir-ne un model de traçabilitat.

Durant la clausura de la Jornada, el president de Mallorca Rural, Jaume Alzamora, va assenyalar que “entenem aquest estudi com una primera passa per a donar resposta a la problemàtica existent amb la llana de les explotacions”.

Aquest estudi ha permès entrar de ple en la realitat de la llana des d’una perspectiva local però també en la situació que es viu a la Península i en les diferents iniciatives i possibilitats que s’estan estudiant i implementant aquí i a la resta del món.

La situació actual és complicada i sembla que està arribant al límit, però s’obren noves possibilitats per tornar a convertir aquesta llana en un recurs”

La situació actual és complicada i sembla que està arribant al límit, però s’obren noves possibilitats per tornar a convertir aquesta llana en un recurs.

Segons el retrat fet per Mallorca Rural, la ramaderia a l’illa es troba en una situació molt crítica. En els darrers deu anys s’han perdut quasi 50.000 ovelles (47.804) i si se segueix amb aquesta tendència, cada any es perdrien de mitjana al voltant de 4.000 ovelles més. Actualment hi ha uns 188.000 exemplars.

La llana, segons les conclusions a les quals han arribat, ha passat en poques dècades de suposar un ingrés important per al pagès, a ser un residu difícil de gestionar. La seva preocupació principal ara és com retirar-la perdent el mínim de doblers.

A més, la llana de Mallorca no és competitiva en el mercat mundial al qual es destina en l’actualitat perquè arrossega uns costos de logística i processat que difícilment es poden compensar amb el preu de venda.

Hi ha brutor de la llana difícil d’evitar a causa de l’entorn natural en el moment de la tosa i degut a la manca de màquines per al rentat”

S’ha de tenir en compte que hi ha brutor de la llana difícil d’evitar a causa de l’entorn natural en el moment de la tosa i degut a la manca de màquines per al rentat i al seu elevat cost, però d’altres brutors es poden evitar. La problemàtica més gran de la llana mallorquina identificada per compradors i rentadors és la presència de marques de quitrà, que dificulta molt el seu processat, segons han advertit.

Actualment, les cooperatives agrícoles de l’illa fan d’intermediàries recollint la llana i enviant-la a un magatzem agrícola privat, Magatzem Canyelles, que la classifica, compacta i ven en exclusiva a una empresa llanera de Catalunya, MONLAN S.L. L’excepció és la Cooperativa de Pollença, que la ven directament a una altra empresa tèxtil catalana, RMT.

El procés de tosa sovint embruta la llana.

De la llana que no es ven, uns 2.000 quilograms van a artesans i la resta queda a finca, on una petita part s’aprofita per usos agrícoles i la resta queda acumulada.

La classificació com a SANDACH 3 limita els usos que es poden donar a la llana crua.

El rentat de la llana és el punt que es considera més crític per al desenvolupament local del sector tèxtil o de la bioconstrucció. Una indústria de rentat i aprofitament podria resultar una ajuda per revalorar la llana de Mallorca atorgant-li un valor afegit. Però el projecte del rentador requereix abans una avaluació d’impacte ambiental completa, un estudi de viabilitat econòmica més detallat.

La transformació de la llana en fertilitzants contribuiria a reduir la dependència de fertilitzants importats”

L’alternativa més sostenible sembla que és aprofitar-la bruta a l’illa. La transformació en fertilitzants contribuiria a reduir la dependència de fertilitzants importats (28.762 tones d’adobs desembarcats als ports balears el 2021) i si s’hi destinàs tota, permetria satisfer les necessitats de tots els cultius de l’illa excepte els de la patata i l’horta.

També seria possible potenciar la indústria local en diferents sectors com la construcció (aïllaments), agricultura (fertilitzants, substrats), cosmètica (lanolina) o bioplàstics entre d’altres serviria per revalorar-la, generant una economia circular.

Mallorca Rural reconeix que són necessaris estudis de caracterització les diferents llanes locals per poder detectar els usos més adients per cada una i optimitzar la seva eficiència i aprofitament.

També recomana potenciar distintius de qualitat de la llana mallorquina fent referència a l’origen, raça autòctona o sistema productiu; augmentar la col·laboració entre diferents sectors de la indústria, la universitat i l’administració per fer proves de tractament i aprofitament de llanes diferents; i reconeix que el fet que l’administració subvencioni el transport, seria una mesura ben vista pel sector, permetent reduir despeses en tota la cadena. A més, és necessària la seva implicació per donar garanties legals als usos alternatius, i per dotar de fons la recerca necessària.

Tornar a donar valor a la llana pot contribuir a mantenir la ramaderia ovina a Mallorca, però això passa per unificar esforços”

Tornar a donar valor a la llana pot contribuir a mantenir la ramaderia ovina a Mallorca, però això passa per unificar esforços i disposar d’un comitè o grup de feina que coordini totes les noves línies de feina que s’obren, per tal de donar la sortida més viable i eficient a cada tipus de llana de Mallorca.

Mallorca Rural conclou que de cara al futur hi ha diverses vies possibles que passen per no fer res i continuar amb el sistema actual; enviar la llana a fora a rentar o rentar i processar, i tornar-la a l’illa; habilitar un rentador de llana a Mallorca; o bé aprofitar-la bruta a l’illa.

Complementàriament a aquestes opcions, es triï la que es triï, Mallorca Rural considera que hi haurà d’haver paral·lelament dues línies de feina.

La primera és la caracterització de la llana de mallorquina i la segona establir un model de traçabilitat i coordinació de processos.

Només entre construcció, usos agrícoles, tèxtil i artesania, es podria donar sortida local a tota la llana produïda, afavorint l’economia circular”

Vists els resultats obtinguts en el present estudi, Mallorca Rural conclou que l’opció de continuar amb el sistema actual no és viable i per tant, es descarta com a proposta de futur. Dirigint la llana al mercat mundial, actualment no hi ha cap manera per poder interferir en els preus d’una manera significativa. A més, només entre construcció, usos agrícoles, tèxtil i artesania, es podria donar sortida local a tota la llana produïda, afavorint l’economia circular i permetent establir uns preus dignes des d’aquí i per la gent d’aquí.

Enviar la llana a fora a rentar o rentar i processar, i tornar-la a l’illa sembla l’opció més òptima a curt termini per a poder aprofitar la llana neta a través de diferents usos a l’illa, permetent la possibilitat de que es creïn indústries locals en diferents sectors, principalment el de la construcció o el tèxtil però també en altres com les aplicacions biomèdiques, cosmètiques o tecnològiques.

Hi podria haver diferents opcions segons les necessitats de cada iniciativa particular. Per una banda, si es vol fer tot el procés de fabricació aquí, bastaria enviar-la a rentar a la Península i tornar.

Per altra banda, si es necessita un processament previ que no es pot realitzar per ara aquí a escala industrial (cardat, filat, tractament antiarna, etc.), es pot externalitzar igualment a la Península i tornar per acabar de desenvolupar el producte final aquí.

L’inconvenient d’aquesta línia és que no permet l’aprofitament totalment local d’aquest recurs i que té uns costos de transport i ambientals per aquest mateix transport.

L’opció de fer un rentador de llana a Mallorca permetria tancar tot el cicle a l’illa aprofitant-la en tots els sectors abans mencionats, fet que com s’ha vist, seria molt ben valorat per gran part dels entrevistats per Mallorca Rural per a l’elaboració del treball. Però tal com s’ha evidenciat amb aquest estudi, la inversió per fer una planta d’aquestes característiques és molt elevada i no sembla que pugui ser viable econòmicament per la quantitat de llana que es processaria aquí. A més, amb els sistemes industrials de neteja que hi ha actualment, comportaria un consum d’aigua i una generació de residus molt elevats, fent-ho difícil de defensar mediambientalment.

Tot i això, vists els avantatges que suposaria tancar el cicle aquí, es considera necessari contractar un pla de viabilitat econòmica, tècnica i ambiental que analitzi tots aquests aspectes en detall. A més com s’ha exposat, estan sortint iniciatives, per ara en fase de recerca, per trobar alternatives més sostenibles per al rentat de la llana. Per tant, una de les línies necessàries abans de decidir fer un rentador aquí, hauria de passar per dotar de recursos els investigadors locals per fer més recerca al respecte. Així, si s’acaba decidint la conveniència d’unes infraestructures de rentat aquí, s’hauran de fer adaptades a la producció de llana local i amb la tècnica que garanteixi el menor impacte ambiental.

Aprofitar la llana bruta a l’illa és, sens dubte, l’alternativa més sostenible mediambientalment”

Aprofitar-la bruta a l’illa és, sens dubte, l’alternativa més sostenible mediambientalment, ja que elimina els inconvenients del rentat i a més també ho pot ser econòmicament, ja que es podria crear indústria local en diferents sectors, alhora que es reduirien els elevats costos de transport cap a la Península.

Com s’ha evidenciat, les opcions són diverses. Per començar, ja hi ha iniciatives en marxa a Mallorca per transformar-la en compost i en fertilitzants líquids. Després, això obriria la porta a noves iniciatives industrials com la fabricació de pellets, bio-gas o substrats per a planters entre d’altres. A més, s’ha plantejat fins i tot també la possibilitat de poder-la utilitzar bruta en construcció, tot i que s’haurà de fer prèviament una feina d’investigació al respecte.

Mallorca Rural considera que és imprescindible fer una feina de caracterització de cada tipus de llana”

No tota la llana és igual, i no tots els sectors valoren les mateixes propietats de la llana. Per tant, per poder generar el màxim valor per a la llana insular, Mallorca Rural considera que és imprescindible fer una feina de caracterització de cada tipus de llana, classificant-la per raça i sistema productiu i analitzant les propietats d’interès de cada sector, que no s’ha fet fins ara.

Segons les propietats físiques, químiques i altres valoracions com la presència de residus en cada grup estudiat permetran dirigir aquella llana concreta a un mercat o altre. En aquest sentit, pot ser útil també potenciar distintius i marques de qualitat diferenciant productes amb llana de races autòctones i/o de producció ecològica, que també li donarà un valor afegit en qualsevol dels sectors que la vulguin aprofitar.

Finalment, es veu necessari l’establiment d’un sistema de coordinació de tot el procés de recollida i primer processament de la llana bruta per tal de poder desenvolupar totes les vies exposades anteriorment. S’haurien d’establir unes pautes d’entrega i manipulació de la llana des de les finques fins als magatzems i cooperatives i d’aquí fins a l’entitat o empresa que en centralitzi la recollida i la dirigeixi a les diferents línies possibles.

El nombre d’ovelles va en línia decreixent a Mallorca.

Com que les cooperatives no tenen registre SANDACH (o almenys ara), no poden manipular la llana. A més, la feina de classificació suposa unes despeses que van en detriment del preu final de la llana pagat a les explotacions ramaderes. Per tant, aquesta ja hauria de venir classificada, eixuta i el més neta possible de les finques. Segons les característiques de cada guarda, l’haurien de separar per raça i per color i entregar-se en saques ben fermades i identificades individualment indicant REGA, Raça i color (blanca o grisa). En arribar al centre de recollida final, aquesta només haurà de comprovar que la llana es descarrega en les condicions establertes i emmagatzemar-la en lots segons la classificació establerta. Així, s’estalviaran els costos de condicionament i classificació actuals que fa aquest centre, afavorint també un major marge per poder pagar als pagesos.

En canvi, la feina nova d’aquest centre, que actualment només ven la llana a un client, serà la de cercar, juntament amb l’equip que coordini tot el procés, els millors clients o destins per treure el millor profit de cada tipus de llana obtinguda. Per dur-la al següent destí, aquesta es premsarà si és necessari.

Si s’exporta a la Península és evident que serà necessari, i si queda a l’illa, dependrà de les necessitats d’espai del mateix centre i de la quantitat a distribuir i ubicació dins de l’illa.

A dia d’avui, aquest centre “final” és el Magatzem Canyelles, que té un contracte d’exclusivitat amb MONLAN. Però Antoni Monés, administrador de MONLAN S.L. ja va fer saber per aquest estudi que si és necessari per solucionar la situació que ells mateixos consideren insostenible, estan disposats a arribar a un acord amb les administracions locals o qui coordini la recollida per poder aprofitar la seva premsa per vendre a altres clients.

Respecte als costos de transport, continuaran suposant un problema tant pels moviments dins l’illa com pels viatges a la Península que es requereixin. Per tant, apel·lant a la responsabilitat que té l’administració d’implementar sistemes sostenibles per a la valorització de subproductes derivants de l’activitat ramadera tenint en compte la insularitat, seria una bona opció que l’administració es fes càrrec dels costos de transport, o d’almanco una part d’aquests.

Finalment, per tant, serà necessari decidir, entre els diferents implicats, qui ha d’assumir aquest paper coordinador i com s’ha d’estructurar el sistema de cara a poder donar ja una resposta efectiva per la propera campanya 2023 i les que vendran.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt