Visita a l’Església de Sant Miquel de Campanet

La casualitat va fer que al final d’una trescada per les terres de la Vall de Monnàber una aturada al berenador del recinte esdevingué en visita amablement guiada. Vaig poder conèixer una mica la feina del projecte social ELS DONATS DE SANT MIQUEL en les dues vessants; la inclusió de persones amb discapacitat i el manteniment d’aquest lloc històric. I copsar una mica de la història d’aquest lloc emblemàtic. A continuació us faré una sèrie de referències a l’evolució d’aquest conjunt i els fets més significatius lligats a ell.

Situació

El conjunt de Sant Miquel de Campanet està situat al centre d’una vall a on existeixen importants possessions, algunes d’elles successores d’alqueries islàmiques com ara Gabellí i Monnàber, que té per nom Pla de Tel. A veïnat es situa el Monument Natural de Ses Fonts Ufanes a on neix el Torrent de Sant Miquel que recull les aigües dels Torrents de Comafreda o des Guix, de Tel.lo i d’en Costurer entre d’altres per abastir d’aigua a Sa Marjal de Sa Pobla i el Parc Natural de L’Albufera. Tota la zona és coneguda per la seva riquesa en recursos hídrics tant en superfície com subterranis com certifiquen el considerable nombre de molins de vents, sínies, canals, síquies…, el que va afavorir des de l’antigor la presencia humana. El complex està integrat per l’Església, la Casa del Donat i el Cementiri.

L’Església

El temple fou construït pels repobladors cristians després de la conquesta catalana de Mallorca per Jaume I (1229-1232). Era una de les primitives parròquies de l’illa que apareix ja documentada l’any 1248 a la butlla del papa Innocenci IV. Segons la tradició, Sant Miquel ocupa el lloc d’una mesquita que és possible que substituí, al seu torn, un temple paleocristià d’època tardoromana. La proximitat a l’antiga via romana que unia Pollentia i la badia de Palma fa versemblant aquesta possibilitat. El cert és que pertany al conjunt d’esglésies de repoblament del qual resten només Castellitx i Sant Pere d’Escorca a més del mateix Sant Miquel. Són de reduïdes dimensions i molt simples constructivament, repetint un mateix estil constructiu; una nau única de planta rectangular, presbiteri pla i una coberta de dos aiguavessos feta amb bigues de fusta sostinguda per un conjunt d’arcs apuntats. Disposen de poques obertures de llum i són molt sòbries. No tenen campanar i la seva espadanya se situa sobre la capçalera. Es tracta d’una tipologia constructiva senzilla, econòmica i pràctica, que té la seva arrel en els esquemes constructius de l’orde del Cister una de les més importants de l’època.

L’església d’estil gòtic fou la primitiva parròquia de Campanet. Tot i les reformes que dugueren a terme en el segle XV és una de les esglésies de repoblació més ben conservades de Mallorca. Té una forma rectangular formant un volum simple i clar, dividida en tres trams per dos arcs diafragmàtics en els quals encara es conserven, escrites amb almangra, inscripcions amb les dates i noms dels seus constructors. Com a curiositat es tracta de l’únic exemple en el qual el temple està sota el nivell del terra, el que obliga a baixar uns escalons per entrar-hi. També disposa de dues espadanyes. Tot està unit per un passadís amb el cementiri formant un conjunt de gran valor. A l’interior hi ha retaules i obres d’art de molt d’interès. L’església es troba en un bon estat de conservació. Al seu interior es troba el presbiteri amb l’altar, una petita sagristia, la trona, l’escala per pujar a l’espadanya i un conjunt de retaules entre els quals cal esmentar el de Sant Miquel, el del Sant Crist, el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Josep. Els tres primer estan datats al segle XVI i el darrer l’any 1654. Han estat restaurats en els darrers anys i declarats com a Ben d’interès Cultural (BIC). El temple fou l’església parroquial d’una població rural disseminada que, en augmentar considerablement durant la primera meitat del segle XIV, es traslladà de lloc i construí una nova església a Campanet. Cap a finals del segle XV va sofrir importants transformacions, les quals li donaren, en gran part, l’aspecte actual.

La casa del Donat

La casa està situada dins el recinte de l’església de Sant Miquel. Entre l’absis de l’església i la casa hi ha una ampla carrera, on hi ha la cisterna. La casa, d’un sol aiguavés, té dues plantes i les obertures es distribueixen regularment damunt l’enfront, el qual està fet de paredat amb cadenes d’angle de marès a cada costat. A la planta baixa hi ha tres portals recoberts per arcs rebaixats de marès, un d’ells sense obrir i amb una finestra al seu lloc. A la planta superior hi trobem tres finestres amb els brancals, la llinda i l’ampit motllurat de marès, col·locades damunt les obertures de la planta baixa. Just abans de la cornisa de quart bocell, en què acaba la casa hi ha tres ulls de bou cecs que se situen exactament damunt les obertures de les dues plantes inferiors. Tant a la part dreta com esquerra de la casa hi ha construccions adossades d’un sol aiguavés, destacant el porxo de la dreta, avui en dia condicionat per acollir els visitants. La cisterna que es troba entre la casa i l’església té el coll octogonal i du la inscripció: FETA PELS DEVOTS DEL ST. CRISTO L’ANY 1930. Antigament, el donat era la persona encarregada d’ocupar-se de l’església i el seu entorn. L’immoble actual substitueix una edificació anterior enderrocada l’any 1868. El seu estil és l’habitual en les cases de la zona.

El Cementiri

Ubicat al davant de l’església com era habitual en l’època medieval es va fer servir des de la fundació del conjunt fins a la inauguració del cementeri municipal el 1927. En qualsevol cas d’ençà que el 1425 es va obrir el fossar al costat de la nova església de Campanet, les inhumacions varen ser inhabituals. Algunes antigues lloses es poden veure a la façana frontal de l’església. Lloc ombrivol i amb un toc romàntic que ha donat lloc a una llegenda local. Sembla que una dona anomenada Isabel Pons Bennàssar va morir en ser ferida per unes pedres caigudes d’una part del temple. El seu promès va fer escriure en la làpida la frase “De su inconsolable prometido Matias”. La tradició afirma que cada primer de novembre apareix una rosa sobre la llosa en memòria de la desapareguda jove.

El projecte social Els Donats de Sant Miquel

Es tracta d’una cooperativa social que treballa per a la inclusió de persones amb discapacitat promovent la igual social. Compten amb l’acord i suport del Bisbat de Mallorca. Tenen com a encàrrec el manteniment de tot el conjunt amb els objectius d’obrir i mostrar l’església cada dia, acollir als visitants i oferir un conjunt de serveis basats en l’artesania i el producte local i ecològic de Mallorca. Des de la seva posada en marxa han convertit el conjunt en un lloc de pau curosament mantingut. La seva botiga i cafè han esdevingut punt de trobada de senderistes, ciclistes, caminants, estudiosos del patrimoni…

Campanet, un poble movedís?

Pel que afirma l’estudiós Antoni Mas i Fornes en el seu article La formació del “Poble” de Sant Miquel de Campanet, BSAL, 53 (1997) “Hi ha tradicions que fan referència al canvi d’ubicació de diferents pobles. És el cas, per exemple, de Crestatx i la Pobla, de Robines i Binissalem, de Castellitx i Algaida, de Guinyent i Alcúdia. d’Hero i Santa Margalida… i de Sant Miquel i Campanet! Darrere cada una d’aquestes tradicions hi sol haver un esdeveniment real que els va donar origen, sovint transformat o canviat pel pas dels anys i per la imaginació popular. Així, bona part dels canvis d’emplaçament que descriuen aquestes tradicions són conseqüència, directa o no, de l’aplicació de la política d’ordenació territorial continguda a les Ordinacions d’En Jaume II. Aquest seria el cas, precisament, de la tradició del trasllat del poble des de Sant Miquel cap a l’actual Campanet.

Segons l’autor Ramón Rosselló “les llegendes i tradicions orals no sempre s’ajusten a ta realitat. És el cas del trasllat de la “parròquia” des de Sant Miquel al “nou” nucli de població, motivat per una torrentada que havia destruït l’antic poblat, a principis del segle XV. La documentació ens demostra el contrari. Ja al segle XIII existia l’alqueria de Campanet i al seu voltant, a poc a poc, s’hi bastiren cases i d’aquesta manera naixia la vila, anava augmentant el nombre d’habitants fins que arribà el dia que els campaneters trobaren que l’antiga església parroquial de Sant Miquel els queia enfora i decidiren bastir un nou temple a la novella població”.

En qualsevol cas és ben estrany que el trespol de Sant Miquel estigui ben bé un metre per sota del nivell del terra, no ho trobeu!

Referències

Mascaro-Pasarius, làmina 5

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Guia de visita Església de Sant Miquel (Pla de Tel)

Diccionari Alcover-Moll

Catàleg d’elements artístic de Campanet, Ajuntament de Campanet

Catàleg de Camins i Excursions, Ajuntament de Campanet

La formació del “Poble” de Sant Miquel de Campanet, Antoni Mas i Fornés, BSAL, 53 (1997)