L’anhel de fer de les illes un jardí
Antoni Malondra Ferragut (Santa Margalida 1955) és un dels socis de l’empresa Santjoanera “Autotècnica Sant Joan, S.L.”, concessionari oficial de la marca de tractors japonesa KUBOTA, especialitzada, entre d’altres, en la maquinària del treball a la terra i al sector primari.
L’empresa fou fundada l’any 1988 per Xisco Gayá i el seu germà Jordí Gayá, juntament amb Antoni Malondra. Tot seguit es varen incorporar a l’empresa els fills dels fundadors com és el cas d’Antònia Gayá Morey, entre d’altres. Cada un dels socis i hereus s’ocupa de la seva partió dins l’empresa.
Aquesta estructura va fer possible que, entre d’altres marques dins el sector del motor, agafessin la representació a Balears de la Marca KUBOTA, una de les més conegudes dins el sector agrari. L’any 1993 començaren la tasca de promoció i, a dia d’avui, ja han venut prop de 1.700 tractors nous que ajuden, sense cap dubte, a fer la vida dels pagesos més fàcil i d’acord al temps que vivim.
Antoni Malondra no es cansa d’esmentar i lloar la tasca feta per tots i cada un dels socis i ara també dels seus fills. Malondra té clar que per haver aconseguit arribar a on són ara, ha estat perquè tothom s’ha arromangat de valent.
Pregunta.- Com neix aquesta empresa?
Resposta.- Aquesta empresa neix l’any 1988 dedicada a la reparació i venda de vehicles en general de les marques concretes que representàvem. Els germans Gayá i jo mateix, decidim crear “Autos Sant Joan” per després, passats els anys, redefinir el concepte comercial de la societat comercial que tenim avui.
P.- Què us va fer pensar en dedicar-vos de manera concreta, a més, a la maquinària de tractors pel sector primari?
R.- Fou quan a l’any 1993 aconseguim fer-nos amb la representació de l’empresa japonesa especialitzada en maquinària pel sector primari, concretament els tractors. Sant Joan i el pla de Mallorca és, sense cap dubte, el cor de la pagesia a la nostra illa i, per tant, havíem d’aprofitar aquesta situació tant geogràfica com real per aportar alguna cosa més.
P.- Vostès han viscut l’abans i l’ara del sector primari. Quina valoració en fa?
R.- El mercat de les Illes és bastant complexa i, de fet, si ara mateix fossin aquí els socis fundadors, podríem obrir un debat d’anàlisi d’allò que era la feina del camp de manera manual. El canvi dins la maquinària ha estat molt gran. Passaren de cavar amb gavilans i somera per, poc a poc, anar assolint una més alta tecnologia que és bàsica en el temps que vivim. Nosaltres volíem ser un referent dins aquest ascens tecnològic i jugàrem fort per situar-nos i donar servei. És obvi que els temps canvien i en pocs anys la feina dins el sector primari ha canviat molt i ha avançat tècnicament fins a punt quasi imprevisibles.
P.- Com es viu una col·laboració comercial, tècnica i de servei amb una empresa japonesa i una mallorquina?
R.- El pas del temps ens ha fet establir molt bones i necessàries relacions entre l’empresa mare de KUBOTA ubicada al Japó i la seva filial ubicada a Madrid. Entre tots hem aconseguit acostar fronteres, necessitats i, sobre tot, maneres de fer feina. Curiosament el japonesos entenen molt bé el model de conreu de l’illa i per això se’ns fa molt fàcil apropar a Mallorca les necessitats que tenim i que ells disposen.
P.- Com han viscut vostès les crisi que ha sofert la pagesia?
R.- Ja n’hem viscudes algunes i no ha estat fàcil, però les hem superat. La veritat és que, tenint al teu costat les empreses que representem, multinacionals sòlides i de prestigi, tot sembla una mica més fàcil, però això no deixa que el dia a dia sigui complicat. Miracles no n’hi ha. Ara mateix estem vivint una situació estructural i de pandèmia que no sabem ni quan s’acabarà ni quan es normalitzarà i això fa que sorgeixi el sempre temut interrogant.
P.- Què és per a vostè l’agricultura?
R.- L’agricultura per a mi és, sense cap dubte, la cultura de la terra. Aquest és un concepte que som molts els que el tenim molt clar, però desitgem que no sigui sols una expressió literal com una frase feta. Seria molt millor que la gent recordés, no sols com un record, la importància dels pagesos dins aquesta pandèmia, perquè no hem d’oblidar que gràcies a ells que tenien els seus productes a la terra hem pogut menjar de tot el que la terra produeix quan no podia venir res de fora. Un cop ha passat, de moment, aquest mal glop, sembla que ens estem oblidant del pagès que fa feina de sol a sol i que es va arromangar per servir de casa en casa les paneres dels seus productes. El pagès no ha estat golafre i no s’ha aprofitat de la situació de necessitat, ans tot al contrari, ho ha donat tot a canvi del preu just que tenia abans i ara. Una opinió molt personal meva és que el que ens manca és tenir passió per la terra, per la natura i per tot allò que veiem. Fins que no arribem al dia en que veiem un incendi, per exemple, i ens llevi el dormir, haurem fracassat com a societat.
P.- Com creu vostè que ho haurien viscut els majors que ans varen precedir?
R.- Els padrinets sempre es varen fixar que els boscos havien d’estar nets, a mode d’exemple. No fa falta tenir carrera ni ser el més viu de l’escola per adonar-se de que si tenim els boscos bruts no evitarem els incendis i farem malbé la terra. Ells, amb els animalets de pastura, duien la neteja ben arreu. Avui, és una pena, però no podem dir el mateix. Aquest fet és aplicable a tot el que hem esmentat abans. Les tecnologies van per amunt, però sembla com si el sentit comú anés per avall. Estimar la terra vol dir cuidar-la, però això no és sols tasca dels pagesos que van conreant les seves quarterades així com poden. És una feina de tots i cada un dels que trepitgem la nostra illa. La conclusió seria que ells estimaven molt més la natura i teníem molt més present la cultura de la terra, entre altres coses perquè era el seu mode de viure.
P.- Vostè creu que és possible convertir ara aquestes illes en un jardí?
R.- És possible i entre tots ho hem de fer. No basta, tot i que sigui molt important, que les platges estiguin maques perquè el turisme és el sector que mou el motor de les nostres vides, tant si ens agrada com si no. Aquest és un fet. Si no hi ha turisme, no vendrem cotxes, ni tractors, ni roba, ni queviures. Amb coneixement, aquesta activitat no pot caure però no podem oblidar que la supervivència del sector primari i de les seves terres són primordials i bàsiques dins tot aquest conjunt. Si tenim les platges netes i el camp i les muntanyes descuidats, no aconseguirem res perquè, cal recordar, no tot el turisme que tenim és de sol i platja.
P.- Vostè pensa que el sector turístic és solidari amb el sector primari?
R.- Jo pens que el sector turístic té clar el concepte, però no els podem demanar que ells ens cuidin tot el paisatge perquè tampoc ho poden assumir. Hem de ser realistes. No hi ha ningú que apedregui les seves teulades i per això els hotelers saben bé que si no tenen el seu municipi en condicions i net, o no poden donar el servei que el seu client espera, tenen els dies comptats. L’hoteler sap que ha de ser solidari tant amb el sector primari com amb els demés, perquè la solidaritat és recíproca i el benestar i continuïtat dels negocis giren uns damunt dels altres. Els hotelers d’aquí són molt sensibles amb la nostra terra. Hi ha de tot, ja ho sabem.
P.- Què creu vostè que podríem fer per millorar?
R.- Sense cap dubte anar tots plegats. El que no podem fer és fer les pintades que s’han fet per molts llocs en les que es donava la benvinguda amb lletres grosses “tourist go home”. No, així no anem enlloc. Que hi ha d’haver un ordre, sí. Que hi ha d’haver una estima per allò que feim, també, però repetesc allò que he dit abans: si no hi ha passió per estimar la nostra terra, perquè no hi hagi plàstics dins les cunetes, muntanyes i platges brutes… malament ens anirà. La gent ha de tenir més consciència.
P.- Cap a on creu que va el sector primari?
R.- El sector primari és fonamental i ho és tant que l’administració, del color que sigui, hauria de jugar molt fort que aquestes illes fossin un jardí. S’haurien d’incentivar les propietats de finques petites i mitjanes perquè puguin tenir un anhel per mantenir-les i així contribuir a fer la terra més bella. El correu de petites finques no treu per poder-les mantenir. Això és sembrar avui per recollir el dia de demà. Allò bàsic per mantenir el sector primari és que estigui incentivat, ja sigui econòmicament i/o comercialment. És fonamental que el pagès, que és el que té cura de la terra, necessita poder viure i no malviure de la seva feina. L’administració ha de fer alguna cosa. No pot ser que, com a exemple, no inculquem tant, als que ens venen darrera com al que ens van davant, que quan mengen una poma es pensin que ha arribat per internet. Queda molta feina per fer.