Eivissa incrementa en un sol any un 29% la superfície destinada a producció agrària ecològica

Un any més, la producció agrària ecològica a l’illa d’Eivissa ha augmentat tant en superfície com en nombre de persones operàries. Així es recull a l’Informe de Sostenibilitat 2021 d’EivissaPreservation, actualment en fase d’elaboració i que per primera vegada compta amb el finançament del Consell d’Eivissa, a partir de les dades públiques del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

Concretament, l’any 2021 la superfície total registrada per a aquest sistema de producció agrícola ecològica va ser de 1.023 hectàrees, fet que ha suposat un augment del 29% respecte a les dades del 2020, percentatge que trenca el rang d’increment anual d’entre el 2% i el 3% dels darrers anys i que suposa la incorporació de 231 hectàrees de producció ecològica al territori.

A més, les dades reflecteixen que, en una dècada, compresa entre el 2011 i el 2021, la superfície agrària ecològica ha augmentat un 217%, passant de 322 hectàrees a les esmentades 1.023.

Si relacionem aquestes xifres amb la Superfície Agrària Útil (SAU) –conjunt de la superfície de terres llaurades i terres de pastures permanents-, de les 9.019 hectàrees de SAU d’Eivissa, un 8,8% estan en ecològic.

En aquest sentit, l’Observatori recorda que l’estratègia europea “De la Granja a la Taula” (From Farm to Fork) planteja com a objectiu central que la producció ecològica arribi al 25% de SAU per al 2030.

El 2021, les Illes Balears se situen en el 16,4%, per tant l’abast de l’objectiu requerirà que els percentatges d’increment anuals es mantinguin.

A nivell municipal, Sant Josep es col·loca al capdavant de l’illa amb el major nombre de superfície de producció ecològica gràcies al registre de 161 hectàrees realitzat el 2021, aconseguint així 340 hectàrees, és a dir, el 33,2% del total de superfície de la illa.

El segueixen Santa Eulària des Riu, amb 289 hectàrees (28,3%), Sant Joan amb 202 hectàrees (19,7%), Sant Antoni amb un total de 187 hectàrees (18,3%) i, finalment, Eivissa amb el 0,5% de la superfície que suposa, únicament 5 hectàrees.

Si ens fixem en els tipus de cultiu, a l’illa d’Eivissa no en predomina cap d’especial, ja que la presència dels diferents tipus de cultius és més heterogènia que a la resta de les Illes Balears, essent el cultiu majoritari el de les pastures i farratges (29%), seguit pels boscos i la recol·lecció (22%), el guaret i l’adob verd (12%), els cereals i les lleguminoses (11%), els fruits secs (8%), l’oliverar i la vinya (5% respectivament) i, en darrer lloc, l’hortalissa i els tubercles (3%).

Juntament amb l’augment de la superfície, també han posat en valor l’augment del nombre d’operadors d’aquest sistema d’agricultura des de l’Observatori de Sostenibilitat, tant de productors com d’elaboradors.

Així, durant l’any passat Eivissa va registrar un augment del 2,9% del conjunt d’operadors inscrits, passant de 138 a 142. Són tres nous productors i un nou elaborador els que inicien la seva activitat al sector de l’agricultura ecològica.

Per tot això, des de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa valoren de manera molt positiva l’augment constant tant de superfície com d’operaris en ecològic. “Cal felicitar totes aquelles persones que, en un context d’afebliment del sector primari i malgrat les dificultats que comporta la insularitat, aposten per iniciar una activitat econòmica a l’agricultura ecològica”, comenta Itziar Arratibel, coordinadora tècnica de l’Observatori.

“Les institucions” –assenyala– “han de facilitar els recursos necessaris per enfortir un sector tan primordial per al suport de la vida i assegurar una menor dependència d’aliments externs al territori”.

Per part seva, Gabrielle Gambina, coordinadora del projecte Eivissa Produce d’EivissaPreservation, destaca que les dades demostren que “és imprescindible l’impuls de l’agricultura ecològica i regenerativa pel seu alt impacte en la millora de la qualitat del sòl de l’illa, a més de repercutir en la qualitat de l’aigua i de l’aire”.

A més, reitera Gambina, “són millores que no podem deixar de fer i impulsar per la seva alta capacitat per revertir els efectes del canvi climàtic i la recuperació de la biodiversitat”.

Foto: Jon Izeta