El Consell d’Eivissa posa en marxa les obres de consolidació de la Torre de sa Blanca Dona, prèvies a la restauració
El Consell Insular d’Eivissa ha iniciat les tasques de consolidació de la Torre de sa Blanca Dona, a la localitat des Puig d’en Valls per, acte seguit, iniciar les obres de restauració d’aquest Bé d’Interès Cultural amb tipologia de Monument, que constitueix un dels millors testimonis de les torres del segle XVI conservades al pla d’Eivissa. A més, s’ha signat un conveni d’ús d’aquesta Torre amb la família Marí, propietària de la Torre, que permet al Consell dur a terme les feines necessàries per a la seua preservació.
El projecte de restauració compta amb una subvenció europea per un import de 151.791 euros provinent dels fons europeus Next Generation, i concretament el Pla de Recuperació, Transformació i resiliència.
La consellera del departament de Cultura, Patrimoni i Educació, Sara Ramon, ha explicat que aquesta torre “té interès justament perquè està molt ben preservada i és de les poques que conserva els elements ofensius”. Tot i això, “les pedres de la base s’han desplaçat per mor del trànsit rodat i corria perill de caure”.
És per això que el Consell d’Eivissa va començar la tramitació per poder aprofitar una línia de fons europeus Next Generation, i concretament el Pla de Recuperació, Transformació i resiliència, que permetia actuar sobre el patrimoni públic i privat.
En aquest sentit, l’arquitecte redactor del projecte de restauració, Juan José Serra ha explicat que es durà a terme una intervenció global de conservació i recuperació de la torre, però troba que ja era necessari executar una intervenció d’urgència per evitar que la torre caigui. “Totes les torres que han caigut ho han fet per cessió dels fonaments”, ha explicat Serra, qui fa la diagnosi que el desplaçament de la base es deu a “la vibració provocada pel pas dels vehicles pesats”.
Aquesta teoria ha estat avalada també per la representant de la propietat, Lina Marí, qui ha explicat que el pas de vehicles a gran velocitat ha estat una constant, agraint la intermediació del Consell d’Eivissa amb alguns casos concrets per tal d’obligar als usuaris habituals de la via a disminuir la velocitat. Igualment, la representant de la família ha mostrat la seua tranquil·litat, perquè “veiem les pedres com anaven cedint”.
Finalment, la consellera Ramon ha agraït l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu per la seua col·laboració en el tancament provisional del Camí de sa Blanca Dona (que connecta el Camí Vell de Sant Mateu amb el polígon industrial de Cas Mut).
Torre de sa Blanca Dona
La Torre de sa Blanca Dona és d’alçat sensiblement cilíndric, amb dues plantes cobertes de volta. A la coronació de la torre es conserva íntegre el parapet defensiu, dotat de quatre troneres tipus espitllera ubicades a trams regulars, que permetien el control de tot el seu perímetre. La trapa de pujada a planta primera és de grans dimensions i es troba parcialment encastada al mur, la qual cosa és un indici de la possibilitat que originalment estigués dotada d’una escala de cargol, com sembla que ocorria a les torres de can Mossonet i ca n’Espatleta. Les voltes són de tipus habitual, de perfil parabòlic apuntat, és de trespol construït directament sobre el terreny compactat, mentre que els de planta primera i terrat estan formants per un emmacat de còdols d’acurada execució.
Conserva bona part de l’arrebossat exterior original, si bé aquest ha desaparegut en algunes zones, mostrant l’aparell d’espiga. A més, aquest deteriorament s’ha fet especialment profund en zones pròximes a la coronació, a causa de les humitats provinents de la coberta i parapet, i en el sòcol, per les humitats de capil•laritat, amb pèrdua total del morter de juntes, la qual cosa provoca la disgregació de la fàbrica, donant lloc a freqüents despreniments de pedra.
Des del punt de vista tipològic és tracta sens dubte de la torre millor conservada de tota l’illa, la qual cosa unida al seu mal estat de conservació fa que la seua salvaguarda sigui prioritària.