Pagesos i hippies d’Eivissa dels anys setanta, agrupats en una exposició del fotògraf Josep Soler
El Consell Insular d’Eivissa ha presentat avui la nova exposició que acull Sa Nostra Sala, titulada “Eivissa als anys setanta: pagesos i hippies”, del fotògraf català Josep Soler Soler.
La mostra, conformada per més de 200 imatges que l’autor ha donat a l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular d’Eivissa, s’inaugurarà demà dijous i es podrà veure fins el 2 de juny.
Les fotografies són fruit del viatge “de descoberta” a Eivissa de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, a principi dels anys setanta, en la que formava part el jove fotògraf Josep Soler Soler, nascut l’1 d’abril de 1935.
Aquella expedició va tenir lloc durant els dies de Setmana Santa i, arribats a l’illa, quedaren meravellats de l’entorn i de la seua bellesa. “Soler ho va tenir clar de seguida, tornaria més vegades, l’havia de conèixer millor. I, dit i fet, va tornar a Eivissa diverses vegades més i en diferents èpoques de l’any per, d’aquesta manera, copsar els diferents colors del curs de l’any sobre l’illa”, explica la directora de l’Arxiu d’Imatge i So, Lina Sansano, durant la presentació de l’exposició, on ha participat també el director insular de Cultura, Educació i Patrimoni, Miquel Costa.
Un viatge en moto
L’autor d’aquestes instantànies va decidir viatjar amb la seua petita moto per poder recórrer els diferents pobles i indrets que sospirava per conèixer i per poder immortalitzar amb la seua càmera. Fruit d’aquelles excursions són les imatges que protagonitzen aquesta exposició, on es poden identificar indrets tan característics com Dalt Vila, platges com Cala Gracioneta i l’església de Sant Miquel.
Els principals temes que despertaren l’interès del jove fotògraf van ser, d’una banda, l’illa, tant la part de Vila com especialment el camp i la seua gent; i, d’altra banda, aquell moviment que cridava tant l’atenció dels joves dels setanta: els hippies, amb la seua aura de llibertat i tranquil·litat, fugint dels excessos del consumisme que ja començava a arrasar en aquells anys, per no dir del bel·licisme d’algunes primeres potències mundials.