Víctor Gayà: “Als llocs que semblen idíl·lics hi poden passar coses”
“Cabres” (Nova Editoria Moll) és la darrera novel·la de Víctor Gayà. Un thriller ambientat a la Serra de Tramuntana. Una història que mostra com les circumstàncies transformen a les persones. El protagonista, Claudi, decideix anar a la Serra de Tramuntana a viure cent dies en soledat, però presències i fets inesperats fan que això no sigui possible. Víctor Gayà (Palma, 1952) és escriptor i psicòleg, ha publicat assaig, poesia, biografia i novel·la, a més d’escriure articles a la premsa.
Pregunta.- Com sorgeix la idea d’escriure aquesta novel·la ambientada a la Serra de Tramuntana?
Resposta.- La idea sorgeix per la meva motivació per la Serra. M’encanta la Serra i més quan no hi ha gent. El personatge el que cerca a la Serra és un espai solitari amb la idea d’escriure qualque cosa sobre la solitud, sobre la dignitat de la persona que està tota sola. Aquesta és la motivació d’en Claudi, el protagonista, quan agafa cotxe i se’n va cent dies a una casa que té enmig de la muntanya amb vistes a la mar al Port de Sóller. Però clar, les coses no són com estaven previstes i hi comença a haver unes aparicions inquietants. Aquestes presències suposaran un daltabaix en les seves pretensions. I aquesta és la novel·la.
“La soledat és el que posa en marxa la història, és el motor inicial, però després es veu desbordat per tot allò altre que està passant.”
P.- Podem dir que “Cabres” és un tractat sobre la soledat?
R.- La soledat és el que posa en marxa la història, és el motor inicial, però després es veu desbordat per tot allò altre que està passant. I tot i que la darrera paraula de la novel·la és soledat, és un tema secundari sempre. El tema que fa de fil conductor és la transformació d’aquest personatge. Es un personatge idealista i somiador, encara que té una quarantena d’anys i té una experiència, i la novel·la mostra com aquesta persona que en principi és una bona persona es pot veure transformada per una sèrie de circumstàncies que són alienes completament. Aquesta transformació jo crec que és el tema, i també tota la dinàmica, el que fa que sigui un thriller.
P.- Quin paper té la Serra a la novel·la?
R.- Hi ha un contrapunt. A “Terra baixa” d’Angel Guimerà pareix que la terra baixa és dolenta i la netedat és a la muntanya. I aquí es demostra que no es així: als llocs que semblen idíl·lics hi poden passar coses. És aquesta contraposició. Hi ha un moment que la seva dona li diu: “per què te’n vas a la muntanya a cercar soledat, si a les ciutats és on hi ha més soledat”. És aquest contrapunt entre ciutat i muntanya.
“Amb una de les poques coses que coincidesc amb el protagonista és que m’agrada anar tot sol per la muntanya perquè d’aquesta manera la visc més.”
P:- I el títol, “Cabres”?
R.- La cabra és un leitmotiv, està sempre present. Les cabres son un element mític, simbòlic. Curiosament les cabres no tenen mala fama a la mitologia, els bocs si i no tots. En aquest cas és aquesta presència, és l’element animat del bosc. El bosc està tranquil, però aquest element que apareix és mòbil i inquieta.
P.- Quina és la teva relació amb la Serra?
R.- La meva relació amb la muntanya és el plaer de la muntanya, m’encanta anar per la muntanya, amb una de les poques coses que coincidesc amb el protagonista és que m’agrada anar tot sol per la muntanya perquè d’aquesta manera la visc més. Difícilment quan vas amb una colla d’amics o amb algú es pot mantenir el silenci, per això m’agrada anar-hi tot sol.
P.-Que suposa el fet d’escriure d’un lloc real que coneixem tots?
R.- El fet de triar un lloc conegut em dona la facilitat de no haver-lo de pensar. Ja se com és i a partir d’aqui em resulta fàcil muntar la història, no m’he d’imaginar una història en un entorn desconegut. L’espai és una descripció, no és una creació.
P.- Com ha estat el procés d’escriure la novel·la?
R.- Ha estat llarg perquè vaig fer una primera versió fa anys, però no estava del tot satisfet i la vaig deixar. Va ser arran de la presentació de “Thálamos” que en Tomeu Canyelles me va demanar si tenia alguna novel·la, i aquí la vaig revisar, la vaig canviar i ara estic bastant satisfet de com ha quedat.
P.- Quan dius que una novel·la esta acabada?
R.-Mai està acabada. L’has d’acabar, has de dir fins aquí. En aquest sentit el fet de tenir un editor que t’espera facilita. Que tingui algún defecte forma part de la novel·la.
“M’agrada molt anar a la psicologia dels personatges.”
P.-Ets psicòleg i cultives tots els generes literaris. Parla’ns una mica de la teva trajectòria.
R.- Són generes molt diferents per expressar coses molt diferents. Vaig començar escrivint novel·la i poesia, però sempre tant a la novel·la com a la poesia hi ha una idea, m’agrada que hi hagi un fons una mica filosòfic. Sempre quan em plantejo una idea és la d’un assaig, que és el que ara llegesc més. A “Cabres” hi ha un assaig que és del protagonista, que és aquest tractat que ell s’imagina sobre la soledat, li deix la responsabilitat a ell.
P.-Quins temes són els que t’interessen alhora d’escriure, o els que més es repeteixen en les teves obres?
R.- Temes no, però si que m’agrada molt anar a la psicologia dels personatges. Les meves novel·les normalment tenen pocs personatges perquè estan centrades en la psicologia dels personatges. Crec que es una constant a la meva narrativa. A “Cabres” apareixen més personatges, tots girant entorn del protagonista, i hi ha altres personatges que tenen una psicologia molt forta encara que apareixen molt poc.