La Memòria Històrica passa a tenir un lloc preferent a la web de l’Ajuntament de Pollença

El departament de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Pollença ha creat un apartat específic al web municipal on s’hi pot consultar la informació bàsica de l’àrea, l’adreça i les dades de contacte, les tasques assumides per la Comissió Municipal de Memòria Històrica i informació relativa al Projecte Stolpersteine i les Pedres de la Memòria.

Miquel Àngel Sureda, regidor de Memòria Democràtica, comenta que “per primera vegada s’ha creat una àrea específica de  Memòria Democràtica, emmarcada dins la regidoria de Cultura, amb l’objectiu de posar en valor la tasca desenvolupada durant anys per la Comissió Municipal de Memòria Històrica. El municipi de Pollença va patir d’una forma especial la repressió franquista i les víctimes mereixen ser recordades. A la vegada cal posar a l’abast de la població tota la informació i donar a conèixer la tragèdia que va suposar el cop d’estat, la guerra, la repressió i la dictadura franquista per tal que fets com aquests no tornin a succeir.”

Per això, l’apartat del web també inclou el Cens de víctimes mortals de Pollença, les Causes Judicials del Franquisme relacionats amb el municipi de Pollença, el Resum del contingut de les Causes Judicials del Franquisme i l’Informe sobre els assassinats i represaliats relacionats amb Pollença durant la Guerra Civil (1936-1939), documents que es poden consultar en línia i descarregar.

Tal i com comenta Marina Llobera, secretària de la Comissió Municipal de Memòria Històrica, “al maig de 2023 es va donar compte al ple de l’informe sobre les víctimes de Pollença del franquisme. Es tractava de la presentació del cens de víctimes mortals que vàrem elaborar des de la Comissió municipal de Memòria Històrica, que posa noms i llinatges, filiació política i circumstàncies de la mort a 37 pollencins que varen ser afusellats, assassinats o que moriren a presó o en altres circumstàncies derivades de la repressió franquista. Gràcies a la investigació prèvia d’historiadors i entitats memorialistes, i de tots els membres de la Comissió que l’han feta possible, especialment els familiars de les víctimes, s’ha pogut acabar aquesta part de la feina que era de justícia (també de veritat i reparació) que es dugués a terme. La publicació institucional d’aquest cens suposa una passa més en el camí per treure a la llum una història silenciada durant massa temps, a més de donar el reconeixement que es mereixen les víctimes i les seves famílies que varen ser represaliats en la majoria dels casos per la seva ideologia política o per intentar oposar resistència al cop d’estat feixista. El compromís antifeixista, inevitable en tot aquell qui es vulgui considerar demòcrata, també s’expressa fent memòria”.