Les autoritats visiten l’ampliació de la Reserva Marina de les Illes Malgrats i el Toro
Les autoritats de les Illes Balears han realitzat avui una visita a la Reserva Marina de les Illes Malgrats i l’Illa del Toro, després que el passat 5 de setembre el Govern aprovàs el decret d’unificació i ampliació de les dues reserves de Calvià. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme després de l’acord de l’Ajuntament de Calvià, de setembre de 2020, en què s’instava al Govern a iniciar l’expedient per aquesta unificació i ampliació.
Fins ara, la superfície total d’aquestes dues reserves marines d’interès pesquer era de 227 hectàrees. Amb la unificació i l’ampliació fins a la punta de Cala Figuera arriben a les 2.952 hectàrees, és a dir, 13 vegades més que la superfície actual.
A la reserva marina d’interès pesquer s’hi regulen les activitats d’extracció de flora i de fauna marina i les activitats subaquàtiques. La unificació i l’ampliació de la reserva estendrà a una àrea més gran la recuperació dels recursos pesquers que s’ha produït a les reserves existents, provocarà un increment substancial de les poblacions de peixos comercials del sud-oest de Mallorca i afavorirà el sector pesquer i artesanal i les activitats econòmiques relacionades amb l’observació de peixos.
A la visita hi han assistit la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, així com el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir; la consellera d’Agricultura i Pesca, Mae de la Concha, i el regidor de Medi Ambient i Transició ecològica de l’Ajuntament de Calvià, Rafel Sedano. Posteriorment, hi ha hgut una foto de grup en què també hi han assistit el regidor de la zona del Toro, Marcos Pecos, i representants de la confraria de pescadors, de la Societat d’Història Natural i d’entitats mediambientals.
a presidenta Armengol ha destacat que les Balears continuen essent líders en tot Espanya pel que fa al nombre d’hectàrees protegides de reserves marines. “Cada vegada que fem una reserva marina augmenta moltíssim la producció de peix i d’espècies vulnerables, com ha passat al Toro i les Malgrats. S’està fent una feina magnífica en aquest sentit des de fa set anys i aquesta és la línia adequada per reforçar, potenciar i protegir la nostra biodiversitat marina”.
Armengol també ha dit que es treballa en la línia que marca la Unió Europea sobre la protecció dels mars i oceans, amb l’objectiu que el 2030 s’arribi al 30% de zones marines protegides i al 10% amb alta protecció. “Anem pel bon camí, però s’han de continuar fent passes valentes cap a aquest objectiu que marca la UE i que nosaltres, com a Govern de les Illes Balears, hi estem absolutament compromesos. Es tracta de salvar el que tenim per a un futur millor per tots i totes”, ha conclòs la presidenta.
Per part seva, la consellera De la Concha ha destacat que “és molt important haver arribat a bon port amb aquesta ampliació, amb el major consens i amb tots els actors implicats”. “Tots hem remat en la mateixa direcció i és un èxit haver-la fet realitat en dos anys des de la proposta inicial”, ha explicat. De la Concha ha dit que “es tracta que el món de la pesca sobrevisqui, poder tenir peix fresc i local, i que les espècies siguin cada cop més abundants i més grans, i tot això s’està aconseguint”.
La xarxa de reserves marines d’interès pesquer es va crear el 1999 i de llavors ençà ha demostrat ser una eina de gestió important per recuperar les poblacions de peixos comercials i per conservar hàbitats naturals marins. Les reserves marines de l’illa del Toro i de les illes Malgrats foren creades el 2004 a partir d’un estudi de la Societat d’Història Natural de les Balears. El 2020 el Ple de l’Ajuntament de Calvià va instar el Govern a ampliar i a unificar les reserves per afavorir la regeneració d’un ecosistema més gran.
D’ençà que es va crear, la biomassa ha experimentat creixements extraordinaris. A tall d’exemple, la biomassa existent a l’illa del Toro és la més gran registrada mai a qualsevol punt del litoral de les Illes Balears. L’efecte de les reserves no es limita només al sector pesquer. L’arxipèlag és també un referent en busseig turístic, amb més de 60.000 immersions anuals. Aquesta reserva marina té dues zones especials de busseig, la del Toro i la de les illes Malgrats, cadascuna amb un màxim d’immersions diàries.
La Direcció General de Pesca i Medi Marí, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, té en tramitació unes altres dues reserves als illots de Ponent d’Eivissa.
En canvi, des de l’entitat Marilles, malgrat expressar satisfacció per l’ampliació de la reserva marina han assenyalat que “abans que es desfermi l’eufòria cal posar les coses en context”. Adverteixen que “la nova reserva neix coixa perquè no arriba fins a la Illa del Sec i perquè només inclou un 7,5% de zona altament protegida. D’altra banda, és cert que Balears lidera en superfície marina en l’àmbit estatal, però només té un 0,2% de la seva mar declarada com a reserva integral”.
Per a Marilles, “cal multiplicar la zona altament protegida per 50 abans del 2030 si volem assolir el compromís de declarar un 10% de la mar com a altament protegida abans del 2030. Si ens comparem amb la resta de l’estat, traiem la nota més alta, però continuem suspenent. Cal més ambició”.