La UIB commemora el centenari del naixement de Jaume Vidal Alcover
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears ha organitzat el cicle de conferències Homenatge a Jaume Vidal Alcover (1923-1991) en el centenari del naixement de l’escriptor de Manacor.
El cicle es farà entre els mesos d’octubre de 2023 i febrer de 2024 a l’edifici Ramon Llull del campus universitari. El programa és el següent:
- 16 d’octubre, a les 11 h (aula multiusos): Margalida Pons: «La veu esmaltada: la poesia de Jaume Vidal Alcover»
- 23 d’octubre, a les 11 h (aula multiusos): Joan Cavallé: «La poesia inèdita de Jaume Vidal Alcover i l’edició de la seva obra poètica completa»
- 8 de novembre, a les 11 h (aula 22): Magí Sunyer: «La narrativa de Jaume Vidal Alcover»
- 23 de novembre, a les 12 h (aula 8): Emili Samper: «Jaume Vidal Alcover, folklore i literatura: rondalles farcides i llegendes escrites»
- 12 de desembre, a les 10 h (aula 21): Josep V. Garcia Raffi: «El fill pròdig en el teatre de Jaume Vidal Alcover»
- 22 de febrer (2024), a les 10 h (aula 9): Biel Sansano: «El teatre de Jaume Vidal Alcover»
Les inscripcions s’han de fer per correu electrònic a l’adreça <sac@uib.cat>.
El cicle està coordinat pel doctor Pere Rosselló Bover, catedràtic de Filologia Catalana, i rep el suport del Servei d’Activitats Culturals de la UIB.
Jaume Vidal Alcover
Jaume Vidal Alcover va néixer a Manacor el 29 de maig de 1923, enguany fa cent anys, en el si d’una família il·lustrada. Va estudiar Dret a Madrid i Filosofia i Lletres a València i a Barcelona. És un dels poetes més destacats de la generació dels 50. El 1952 publicà el seu primer recull, L’hora verda (1952), en la línia de la poesia metafòrica que prenia com a model la Generació del 27. Ara bé, ja en el llibre següent, El dolor de cada dia (1957), encetà un camí proper al del realisme compromès.
Vidal fou també una figura clau en la recuperació de la narrativa i del teatre dels anys 60 i 70. El 1955 va publicar el recull de contes Mirall de la veu i el crit, però foren els relats de Les quatre llunes (1969) els que li donaren una major projecció. Com a novel·lista, va reflectir la societat del nostre temps, especialment de la Mallorca de la postguerra, tal com es pot veure a obres com Tertúlia a Ciutat (1976) o La vida fàcil (1987). Igualment, cal recordar els seus textos dramàtics Una Roma per Cèsar (en col·laboració amb Josep Anton Codina) (1975), Ca barret! (en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany) (1984) o Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre (2001).
Per altra part, Jaume Vidal Alcover fou un destacat estudiós i crític de la literatura catalana. Catedràtic de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), publicà nombrosos estudis literaris i tingué cura d’edicions de textos antics. El seu àmbit de recerca era molt ampli i abastava tant la literatura medieval (amb treballs sobre Berenguer d’Anoia, Guillem de Torroella, Jaume Roig, etc.) com la moderna (amb edicions de Francesc d’Olesa, Sebastià Gelabert “Tià de Sa Real”, Guillem Roca Seguí, etc.) i la contemporània (Josep Pin i Soler, Llorenç Villalonga, Josep M. de Sagarra, etc.). Exercí la crítica literària en periòdics com Diario de Mallorca o l’Avui.
Finalment, cal recordar que fou un traductor important, activitat en què sobresurt la seva traducció de La recerca del temps perdut, de Marcel Proust.
Jaume Vidal Alcover va ser un dels intel·lectuals més complets i heterogenis que ha donat Mallorca durant el segle XX. La seva obra és diversa i canviant: de la poesia metafòrica passà al compromís social, als assajos avantguardistes o al retorn als temes procedents dels classicisme grecollatí. Crític, incisiu, polèmic, sempre divertit… fou un intel·lectual que concebia la literatura com una pràctica que sols es podia exercir des de la llibertat absoluta.