Jaume Pinya: “A Fornalutx hem recopilat 5.400 dibuixos de teules pintades de 61 cases”
L’artista Jaume Pinya (Sóller, 1953), creador del Museu de Can Xoroi, ha estudiat de ben a prop la història de les teules pintades de Fornalutx. Un estudi que l’ha permès començar a elaborar un llibre dedicat als autors dels dibuixos d’aquestes peces úniques. Des de fa 25 anys resideix a Fornalutx i fins fa poc ha estat el responsable del museu dedicat a aquests curiosos objectes.
Pregunta.- Quan va iniciar-se en l’estudi de les teules pintades?
Resposta.- Quan vaig venir a Fornalutx fa 25 anys, hi va haver l’oportunitat de donar a conèixer les teules pintades. L’Ajuntament em va proposar crear una sala experimental a Can Xoroi, la qual ha durat onze anys. Fa dos anys vaig demanar per deixar-ho. La meva relació amb Fornalutx és l’estudi de les teules pintades. Als anys 80, quan es va fer el primer inventari amb Jaume Coll, l’actual director del Museu de Ceràmica de València, jo vaig participar amb ell i altres persones de Sóller. En Jaume va haver de partir a Madrid i jo vaig continuar fent l’inventari. Sense voler, em vaig convertir en especialista.
P.- Per quin motiu va deixar el museu?
R.- Consider que ho ha d’agafar una altra generació. Vaig crear aquest espai i també vaig fer un arxiu fotogràfic de Fornalutx. El poble té un buit fotogràfic de la seva pròpia història. L’Ajuntament mai ha tingut un arxiver i no hi ha hagut mai un lloc on poder fer una consulta. Mentre anava fent l’arxiu, em vaig adonar que la història de Fornalutx està dins les cases dels habitants del poble. Tenir tot aquest material reunit a Can Xoroi dona peu a crear altres feines. Aquestes imatges parla de la vida dels habitants, de l’evolució del paisatges, etcètera. Al llarg dels anys també he anat replegant i m’han donat teules pintades. Això ens ha permès adonar-nos de la quantitat de teules pintades que hi havia a Fornalutx. El primer inventari fet amb Jaume Coll recull 25 cases, però en aquests anys ja en tenim 61. Hem calculat que hi ha 5.400 dibuixos.
P.- Què caracteritza l’art de les teules pintades?
R.- És un art molt específic i diferent als arts oficials i acadèmics. El fet de poder tenir aquest espai experimental em va donar peu a poder seguir investigant de forma més oficial. L’Ajuntament no ha tengut mai pressupost que es pugui dedicar exclusivament a l’estudi de les teules pintades, però fèiem feina de camp i amb indagació bibliogràfica i alguns treballs d’arqueòlegs de Mallorca, Catalunya i València.
La majoria d’investigadors, arqueòlegs, historiadors i antropòlegs coincideixen en el fet de que pintar la teulada era un símbol de protecció”
P.- Per quin motiu es pintaven les teules?
R.- La majoria d’investigadors, arqueòlegs, historiadors i antropòlegs coincideixen en el fet de que pintar la teulada era un símbol de protecció. No es tracta de les teules en sí, sinó del fet de pintar-les. És una tradició que neix a Mallorca i les dades més antigues són del segle XVI. Té a veure amb rituals de construcció. Fer una casa implica una sèrie de rituals, i un d’ells és aquest. Sóller és un altre lloc extraordinari. De fet, Sóller i Fornalutx són uns dels pobles de Mallorca amb més presència de teules pintades.
P.- Qui pintava les teules?
R.- Al llarg dels anys he investigat l’autoria d’aquests dibuixos. He fet molta feina dins l’arxiu parroquial i diocesà, perquè no hi ha molta documentació. El que sí hi ha són els noms dels manobres que feien les teulades. He anat fent feina a partir d’un llinatge escrit a dues teules de dues cases de Fornalutx, amb uns 50 anys de diferència. A més, un document de l’església mostra allò que es va pagar per fer la reforma de la teulada i curiosament el mestre d’obres té el mateix llinatge que apareixia a les teules. Seguint aquest fil, vaig estudiar aquesta família. Es tracta d’una família de fornalutxencs, de llinatge Busquets, que comença l’any 1650. Vaig estudiar la seva genealogia i arriba fins al segle XX. Actualment encara hi ha els seus descendents que viuen aquí. Això m’ha dut a escriure un llibre sobre els autors de les teules pintades.
Sembla que el segle XVIII va ser el moment més important. Hi havia la febre de pintar les teules”
P.- Quan creu que es podrà publicar?
R.- No està clar, l’estic fent i no està acabat. Té el focus en els autors de les teules i també en les pròpies teules pintades de Fornalutx. Sembla que el segle XVIII va ser el moment més important. Hi havia la febre de pintar les teules. He de dir que també he descobert dos murals a l’interior de dues cases de Fornalutx i que tenen a veure amb el món de les teules. És un món fascinant.
P.- Què necessita actualment el Museu de Can Xoroi?
R.- La seva actual encarregada, Ana Darder, és una persona molt competent i té un coneixement important sobre el món artístic i cultural. Té una gran tasca per fer. Ella vol seguir fent feina amb l’arxiu fotogràfic i vol catalogar les teules. S’han de dotar les teules de Can Xoroi com a col·lecció museogràfica. Mallorca té molts museus, però realment n’hi ha molt pocs que siguin oficials. La solució que dona el Consell és poder declarar col·leccions museogràfiques, la qual cosa permet accedir a ajudes i subvencions. Això, a més, protegeix aquest bé cultural. Això és una de les coses que s’han de fer, però catalogar-les requereix doblers. El problema és que Can Xoroi no ha tingut mai pressupost. Per altra banda, Can Xoroi també anirà digitalitzant el material per a la seva consulta. Hem de pensar que quan vàrem començar teníem unes 100 teules, però quan vaig partir ja n’hi havia més de 300.
No és el mateix haver d’aixecar el cap per veure les teules d’enfora, que veure-les de prop. Això fascina molta gent”
P.- Té moltes visites, Can Xoroi?
R.- Té visites d’escoles, grups de gent, instituts i cada any venia un grup de la UIB a fer una classe. Hem de tenir en compte que només obríem dos pics a la setmana, però sempre venia una gentada. Tot els visitants tenen fascinació davant les teules. No és el mateix haver d’aixecar el cap per veure les teules d’enfora, que veure-les de prop. Així pots apreciar els detalls, la pinzellada, el dibuix i la matèria. Això fascina molta gent.
P.- Amb quin material dibuixaven les teules?
R.- És un fresc arcaic, és a dir, calç. També pigment, que és generalment l’òxid de ferro. A alguna casa empraven dos pigments, com l’ocre i el vermell que s’empra per pintar les ovelles. També hem trobat teules pintades en negre, que és carbó picat de la xemeneia.
P.- Com varen ser els seus inicis en el món la pintura?
R.- Vaig tenir un parell de mestres, però mai res oficial. Sempre he estat fent feina amb pintura i actualment segueixo fent feina al taller. Fa un any vaig ser comissari a Es Baluard la mostra “Poesia experimenta i mail art a Mallorca”. Per altra banda, el Centre Gallec d’Art Contemporani va organitzar una exposició a finals de l’any passat, on em varen convidar a mostrar la meva obra amb altres artistes internacionals.
P.- Fins quan creu que es dedicarà a la pintura?
R.- No crec que m’aturi mai. Dedicar-se a l’art és una aventura. Sempre és una incògnita i vas coneixent coses. Hi ha moments que tenc pauses creatives, però no tenc data de caducitat.
P.- Com descriuria el seu estil?
R.- Jo no tenc estil, això és un discurs dels polítics. No sé com descriuria el meu art. El món de l’art sempre ha tengut moltes declaracions. Quan jo faig una cosa, no sé el seu efecte.
P.- Quins materials empra?
R.- Pigments naturals, tela, paper, aquarel·la, acrílic, objectes, etcètera. La darrera exposició que vaig fer aquí va ser a Can Prunera, on vaig fer una petita instal·lació de 1.365 fragments de ceràmica. Tot un laberint. Aquests fragments els vaig anar trobant pels torrents. Si et fiques dins un torrent, és un món extraordinari, ja que no els fan nets. Durant anys vaig anar replegant aquests fragments de ceràmica.
Jo venc d’una família xueta, la de Can Pinya. Un dia vaig demanar al meu pare per què dèiem a tothom padrins i padrines”
P.- No només s’ha dedicat a l’estudi de les teules pintades. També ha realitzat una llarga investigació sobre els xuetes de la Vall. Què podria dir sobre el tema?
R.- Jo venc d’una família xueta, la de Can Pinya. Un dia vaig demanar al meu pare per què dèiem a tothom padrins i padrines. Ell em va dir que era perquè tots érem parents. Quan els meus fills eren petits vaig començar a estudiar la meva família xueta, per part de pare. Vaig arribar fins el 1500. L’antropòleg Enric Porqueres, professor d’Antropologia Social a París, cada any venia a Sóller i em va demanar que escrivís un article sobre l’arribada dels xuetes a Sóller. Ell feia la seva tesi doctoral sobre els matrimonis de xuetes a Mallorca i també s’interessava pel tipus d’art que tenien a les cases. Llavors, gràcies a ell vaig fer un dossier sobre els xuetes que varen dur a una conferència sobre els xuetes, la darrera va ser l’any passat.
P.- Podria dir alguna de les peculiaritats del col·lectiu?
R.- Tenien un problema endogàmic molt gran. Quan arribaren aquí, no podien casar-se amb cap mallorquí i per això s’havien de casar entre ells. És curiós, perquè les primeres dones xuetes embarassades anaven a parir a Palma perquè no es fiaven de les comares d’aquí. Varen patir molt. El 1800, a Fornalutx, varen treure del poble un xueta de Can Lau. L’acusaven de vendre la garrova a un preu més baix, qualsevol excusa era bona. Fornalutx era un poble immaculat de xuetes.
P.- Què en pensa del món de la cultura i l’art a la Vall?
R.- M’ha sabut molt de greu que tanquessin el museu de Can Prunera durant tanta estona. També em sap greu que el Museu de Sóller estigui en les condicions que està, que el Museu de Ciències i el Jardí Botànic hagin d’estar cada dos per tres plorant per tenir una economia més tranquil·la i poder desenvolupar més programes. No crec que hi hagi una població de Mallorca que compti amb tants museus però que, alhora, estiguin tan malament. Tenim una economia gran i volem dir que tenim una vall que culturalment està molt bé, però realment tenim problemes de subsistència. Venem coses que no són certes. No és normal que els museus estiguin així. Hi ha una hipocresia política important davant aquesta situació.
Probablement el pitjor de Fornalutx està per venir. Hi ha problemes d’habitatge i les poques coses que es fan són per a una elit econòmica”
P.- Què és el millor de Fornalutx?
R.- Té èpoques. M’agrada molt la tardor de Fornalutx, quan té pluges normals. És una petita vall molt especial i amb molt d’encant.
P.- I el pitjor?
R.- Probablement el pitjor de Fornalutx està per venir. Hi ha problemes d’habitatge i les poques coses que es fan són per a una elit econòmica. Per altra banda, l’activitat relacionada amb la naturalesa s’ha anat perdent. Fa 150 anys hi havia 130 caps de família que eren de professió agricultors, però actualment no crec que n’hi hagi ni 10. I pel que fa a la temporada, la pitjor època és l’estiu.