Ara llegint
Lluc Mir: “L’ofici de marger a Mallorca és molt viu”

Lluc Mir: “L’ofici de marger a Mallorca és molt viu”

Lluc Mir, president Gremi de Margers

“El de marger és un ofici que si t’agrada és molt guapo, ordenes el paisatge, és sostenible, i sobretot mantens una tradició”. Lluc Mir, president del Gremi de Margers, explica que, tot i que l’ofici és viu a Mallorca, falta un relleu generacional. Des del Gremi de Margers han lluitat pel reconeixement de l’ofici a nivell oficial, i ara estan pendents de l’aprovació de la formació associada que permetrà la posada en marxa de l’Escola de Margers. També han reclament a l’Administració que l’obra pública compleixi uns mínims de qualitat per a la preservació de la construcció de pedra en sec.

Pregunta.- Quina és la situació de l’ofici de marger a Mallorca?

Resposta.- Hi ha molt de desconeixement. L’ofici ha existit des de l’època dels talaiots i ha tengut molt d’importància al paisatge perquè pedra en sec n’hi ha per tota l’illa, però no ha estat reconegut. Per una banda no tenia gaire reconeixement social perquè era un ofici relacionat amb els entorns rurals, i per un altra banda, perquè no constava dins del catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquest catàleg recull tots els oficis, i el nostre ofici no estava recollit, per tant, a nivell oficial era com si no existís. L’any 2016, quan vàrem crear el Gremi de Margers una de les primeres reivindicacions era intentar activar el procés de reconeixement de l’ofici a nivell oficial. Es un punt important perquè la formació ha de ser formal, i es tractava de posar la construcció de pedra en sec en el seu lloc.

P.- Quan dius que no existia a nivell oficial, a què et refereixes?

R.- Les escoles de margers del Consell de Mallorca, que fa mes de 15 anys que no existeixen, varen funcionar entre 1987 i 2007, jo mateix m’hi vaig formar els anys 1998-2000. Aquí t’ensenyaven les bases de l’ofici, però quan sorties de l’escola només tenies un diploma d’aprofitament que deia que havies fet una formació de pedra en sec, però això no t’acreditava professionalment. Les escoles de margers varen tancar perquè no hi havia un recolzament oficial. Els Fons Europeus que finançaven tots aquests cursos varen prioritzar unes formacions que conduïssin a una acreditació professional, i les escoles de margers es varen quedar sense finançament perquè no tenien un reconeixement oficial.

Tot i això, l’ofici a Mallorca està molt viu, precisament i en part perquè hi va haver unes escoles. Les escoles de margers varen funcionar, i això explica que hi hagi tants de margers en actiu a Mallorca, i que l’ofici continuï viu a diferencia d’altres bandes. A Menorca, per exemple, en queden poquíssims. Ara mateix el que falta a Mallorca és un relleu generacional, perquè tots els que ens varem formar fa 25 anys, que duim 25 anys en actiu dins del mercat laboral, necessitam un relleu.

“Les escoles de margers varen funcionar, i això explica que hi hagi tants de margers en actiu a Mallorca, i que l’ofici continuï viu a diferencia d’altres bandes”.

P.- En quin punt es troba el procés per aconseguir aquesta acreditació professional? 

R.- El Gremi de Margers de Mallorca va aconseguir que es creàs un grup de treball i s’activàs la redacció d’aquesta qualificació professional de l’ofici. L’aprovació a nivell estatal es va aconseguir l’any 2019. Ara el que falta és redactar la formació associada, que és un altre document que complementa la qualificació. La qualificació professional diu com es fa un ofici i permet que els margers que duim molts d’anys en actiu ens acreditem professionalment, però no permet obrir les escoles si no hi ha redactada una formació associada, que diu com s’ha d’ensenyar. Això está en procés i quan estigui tot això aprovat es tornaran a obrir les escoles de margers. L’aprovació depèn del ministeri d’Educació, a Madrid, i es redacta, igual que la qualificació professional, a través de la Conselleria d’Educació. Són processos molt llargs. 

P.- Hi ha una previsió de quan es podria aprovar?

R.-No, crec que va per llarg. Intentarem enviar-ho abans del període electoral. Va passar el mateix amb la qualificació professional, però es un procés que s’ha de fer si volem que hi  hagi escoles oficials de margers.

P.- De fet a Raixa s’ha condicionat per acollir l’escola de Margers.

R.- Tenen l’espai, el logo, el lloc… però fins que no estigui això aprovat no es tornaran a obrir les escoles de margers. Els polítics tenien ganes de dir que tenien l’espai, però l’escola de margers no funciona. El que organitza el Consell són uns cursets d’iniciació de cap de setmana per no professionals, i també uns cursos que son 80% forestal i 20 % pedra en sec. I després l’Ajuntament d’Inca ha fet qualque curset. Aquesta formació és informal però funciona, jo tenc un parell d’al·lots que l’han feta que estan fent feina amb jo. El tema formal és més per la documentació i per, a la llarga, el reconeixement professional. A la pràctica, mentre hi hagi cursets aniran sortint al·lots. 

P.- Com veis la conservació del patrimoni de pedra en sec?

R.- No se pot arreglar tot, és impossible, però si hi ha coses emblemàtiques que s’haurien de fer amb un poc de cura. Per exemple, fa unes setmanes va caure un marge a la carretera de la Calobra, i la reparació s’hauria de fer amb cura perquè es un lloc important. El que demanam és que facin el que hi havia, però sobretot no fer-ho pitjor, que és el més habitual dins l’obra pública.

“En general hi ha bastant de desconeixement entorn a la construcció en pedra, sumat a que les empreses d’obra pública el que volen és fer doblers”.

P.- Des del Gremi de Margers heu denunciat en vàries ocasions denunciat males pràctiques en les reparacions obra pública.

R.- El problema és que entre enginyers i arquitectes tècnics de l’Administració i fora de l’Administració, en general hi ha bastant de desconeixement entorn a la construcció en pedra, sumat a que les empreses d’obra pública el que volen és fer doblers. Des del Gremi diem que s’haurien de demanar uns mínims, que es fixin uns estàndards, basta que mirin com era la paret antigament. De fet hi ha poquíssimes empreses d’obra pública que tenen margers en plantilla.

P.- És que és una feina més costosa i més cara. 

R.- Molta gent ens diu que sóm molt cars, i noltros sóm com qualsevol altra operari dins la construcció, pagam autonoms i impostos. No vendrà cap picapedrer a ca teva per manco de 25 euros l’hora, i si noltros demanam el mateix pareix que som molt cars, i realment la nostra feina és molt més dura que la d’un picapedrer, el que passa és que fer un marge no és imprescindible com fer una cuina o un bany. 

Pedra en Sec, santuari de Gràcia
Marge restaurat al Santuari de Gràcia a Randa, Algaida. Foto: Lluc Mir.

P.- Ha estat important pels margers la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial?

R.- Que la Serra es declaràs Patrimoni Mundial jo crec que ha obert els ulls a molta de gent, ha fet que es prengui consciència del que tenim i de la necessitat de preservar-ho. I pels margers ha estat molt important. El Govern, el Consell i el Consorci Serra de Tramuntana han donat subvencions per arreglar elements de pedra en sec i això ens ha beneficiat molt als margers. Això s’ha fet molt bé i ha estat important. I més enllà de la feina, també ha estat important perquè ens valorin, perquè la gent entengui que els marges s’han de cuidar, que si ten cau un l’arreglis. 

P.- Com ha canviat la tècnica de pedra en sec, és la mateixa que als orígens?

R.- El nostre ofici és bastant anacrònic, si ens referim a restaurar marges, es vera que avui ens podem ajudar de certes màquines per carregar les pedres, però les eines que empram son les mateixes que empraven els padrins i repadrins: tenim dues senalles, un càvec, un martell, picasses, picassons, …… en aquest sentit el nostre ofici no ha canviat gens i la tècnica és la mateixa. El que feim és el que ens varen ensenyar els mestres, hi ha unes passes que fan que un marge ben fet o qualsevol cosa en pedra duri i aguanti molt. No hi ha gaire innovació més que qualque máquina.

P.- Antigament l’ofici estava més vinculat al món agrícola. Ara quines són les feines més habituals?

R.- En el món dels margers hi ha gent que agafa diferents camins. Et pots dedicar a la restauració, aquí arreglam sobretot marges i parets. Molts de margers feim feina a finques i possessions de foravila. Però també pots fer més feina a la construcció fent revestiments de façanes, jardineres, empedrats… Son les dues vessants: dins la construcció i el món rural. Però tots feim un poc de tot.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt